MASBA a la Mostra d'Entitats de Mataró



Amb un aire fred que se't clavava com agulles a la pell, aquest matí hem anat a visitar l’estand que MASBA tenia a la Mostra d’Entitats a Mataró. A l’estand hi hem pogut saludar a una bona part dels seus membres.

Ens han ensenyat la tasca que fan a Mataró, els seus objectius presents i futurs. A mi particularment m’ha agradat molt, ja que hem pogut comparar les nostres inquietuds i hem fins i tot parlat de properes col·laboracions.

Estic contenta per la trobada i a no ser pel petit inconvenient del soroll que venia de la sala de ball que hi havia muntada al costat i que en prou feines ens deixava parlar, haguéssim pogut intercanviar molta més informació però, no es pot tenir tot en aquest món.
Us felicito perquè fa molts pocs dies que heu nascut i ja camineu amb força.










Identificació d'icones per a sords

No us penseu que m’ha estat fàcil la recerca d’icones per a diferenciar el tipus de pèrdua auditiva i el significat de cadascuna.

Us penjo aquests de moment per a més informació podeu adreçar-vos a ACAPPS (Associació Catalana per a la promoció de persones sordes) que de ben segur us atendran molt bé.





Aquest és el símbol que més coneixem i que defineix al col·lectiu de sords en general però, no és pas l’únic.












Aquest és el símbol que indica que la sala està equipada amb un anell magnètic.





Aquest altre símbol és el que indica que hi haurà traducció simultània amb el llengua de signes.









Si us hi fixeu a un costat de la pantalla de la televisió hi surt una icona d'una
orella petita que indica que el programa serà subtitulat amb transcripció de text. Per ara la TV3 és l’emissora que més programes té subtitulats.

A vegades segons a qui va dirigida la subtitulació i, si només la fan per a donar suport a les persones sordes que fan servir el llenguatge dels signes, una gran part dels sords postlocutius (que son aquells que s'han tornat sords després d'haver après a parlar degut a traumatismes o altres patologies o que amb l'edat perden oida...) ells, que no són usuaris de la llegua de signes, es queden llavors sense poder accedir a la totalitat de la informació, perquè només apareix una part del text.

Cal tenir-ho en compte per no treure les barreres a uns i posar-les a uns altres.


Encara hi ha molta feina a fer. En el proper post escriuré la llista de sales i espais que disposen ja d'anell magnètic per a usuaris de pròtesi auditiva o implant coclear.

Espero que la informació us sigui d'utilitat i us prego que si teniu cap més informació la compartiu al bloc i em corregiu si cal.

Diari a peu: velocitat 30



Avui fa bon dia i he anat a passejar pel sol a peu. Per aquelles casualitats duia la màquina de retratar i al passar per un dels carrers que des de fa uns dies l’ajuntament està pintant per tal de limitar la velocitat a 30 quilòmetres per hora, n’he fet la fotografia.

L’ajuntament vol tenir enllestit el tema de les bicicletes pel mes de gener de 2009 i en alguns dels carrers de Granollers ja si pot veure el “baden” i/o la pintada amb el límit de velocitat.

L’objectiu d’aquesta mesura és garantir la circulació per aquests carrers de bicicletes amb seguretat (de la bona convivència entre conductors de cotxes i bicicletes dependrà l’èxit).

De moment us penjo la fotografia perquè l’aneu coneixent. Més endavant quan s’implanti el projecte, anirem a fer un tomb i a provar la ruta.
Això té bona pinta!

Entre tots ho farem tot...



Totes les obres tan públiques com privades necessiten un manteniment, és per això que per les públiques cada ajuntament té els seus tècnics i serveis però, les ciutats van creixent i a ells els resulta gairebé impossible poder detectar totes les anomalies aviat.

Crec que som nosaltres mateixos, els usuaris, que amb la nostra col·laboració, podem ajudar comunicant-t’ho quan detectem alguna obra malmesa i que creiem pot desembocar en un perill.

Cada ajuntament té un departament d’accessibilitat i mobilitat. En el meu ajuntament sempre m’han atès molt bé quan els he enviat una fotografia d’algun lloc que m’ha semblat perillós o que ha de millorar.

Per què no us poseu en contacte amb el vostre ajuntament i contacteu amb les persones que ho porten i els oferir la vostra ajuda?

Crec que pot ser interessant, no hi podeu perdre res. L’educació és la més bona presentació. Si us diuen que no cal, sempre podeu enviar les fotos aquí al bloc i les penjarem.

Tot ajuda, no?

Mides de les baranes d'una escala



Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de
novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres
arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat.
(DOGC núm. 2043, de 28 d'abril de 1995)
(Correcció d’errades en el DOGC núm. 2152, pàg. 319, de 10.1.1996).


Els passamans de l’escala estan situats a una alçada d’entre 0,90 m a 0,95 m en replans i 0,80 m a 0,85 m en el tram de graons, i tenen un disseny anatòmic que permet d’adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d’un tub rodó de 3 a 5 cm de diàmetre, separat com a mínim 4 cm dels paraments verticals.


Els passamans s’han de prolongar 0,30 m com a mínim més enllà dels extrems a l’acabament de cada tram d’escala.

El punt d’inflexió del passamà ha de coincidir amb l’inici del tram d’escala. L’inici i el final d’una escala se senyalitzen amb paviment diferenciat de la resta i disposen d’un nivell d’il·luminació durant la nit de 10 lux com a mínim.


Recordeu que si veieu que hi ha alguna errada us prego m’ho feu saber. No sóc una experta.

MASBA



Vaig conèixer l’associació MASBA aquest estiu. Un dia em van convidar a una reunió on vaig conèixer part dels seus associats i el seu petit racó situat al barri Cerdanyola de Mataró. Son una associació jove però, pel que es veu plena gent molt treballadora.

Us faig l’enllaç a la seva pàgina que cada cop hi tenen informació més interessant. Al seu web també podreu llegir-hi més detalls sobre la Mostra d’entitats a Mataró on ells hi tindran un espai.


Mides i característiques de les escales adaptades

Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat. (DOGC núm. 2043, de 28 d'abril de 1995) (Correcció d’errades en el DOGC núm. 2152, pàg. 319, de 10.1.1996).

Una escala es considera adaptada quan compleix els requisits següents:

L’amplada útil de pas és d’1,20 m com a mínim. Els graons han de tenir una estesa mínima de 30 cm i una alçada màxima de 16 cm.

Les escales en projecció corba en planta o no recta hi ha una dimensió mínima d’estesa de 30 cm comptada a 40 cm de la cara interior. El nombre de graons seguits sense replà intermedi ha de ser com a màxim de 12 unitats.

El replans intermedis han de tenir una llargada mínima en la direcció de circulació d’1,20 m.

L’estesa s’ha d’acabar superficialment amb material no lliscant i no presentar discontinuïtat on s’uneix amb l’alçària. Les escales disposen de baranes que poden ser utilitzades en els dos sentits de circulació.

No creieu que és fàcil remenar entre tanta informació oficial i lleis. Si veieu que hi ha alguna errada us prego m’ho feu saber.

No em digueu repelent però, em queda el dubte de si una escala pot ser mai adaptada. En tot cas dintre d'uns parametres establerts, no?

Acte lúdic organitzat per ECOM

www.ecom.cat/proucadenes

PROGRAMA:
En el marc del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, ecom organitza, el proper 29 de novembre, un acte lúdic reivindicatiu per exigir el dret a l’autonomia personal de les persones amb discapacitat. Ens agradaria que vinguessis a participar-hi!

10 h. Inici de l’acte.
Des de les 10 h, i durant tot el matí, podreu participar en l’acció reivindicativa Prou Cadenes!
+ autonomia personal, - dependència, que consistirà en què entre tots construïm una cadena ben gran, que al final de la jornada trencarem per simbolitzar l’alliberament de la situació ‘d’encadenament’ a què ens veiem sotmeses moltes persones amb discapacitat. Cal que cada persona afegeixi una anella a la cadena per fer-la tant gran com sigui possible. Comptem amb tu!

11 a 12 h. Què saps sobre discapacitat?
La companyia Planeta Impro et convida a jugar i aprendre amb el Trivial de la Discapacitat, un joc amb teatre improvisat que et farà veure la discapacitat d'una manera diferent.

12 h. Lectura del manifest.

12.15 h. Trencament simbòlic de la cadena.


Aquesta iniciativa necessita la teva col·laboració, si vols ajudar, ja ho saps, fes-hi un enllaç al teu bloc.

A la cuina adaptada falta gent!


Les cuines convencionals estan poc o gens adaptades per a persones amb mobilitat reduïda. L’autonomia personal, encara que ara sembla que estigui de moda, és un dret que venim reivindicant les persones amb problemes motors des de fa molts anys.

Avui tocarem el tema de la cuina però més endavant pensem parlar del accessos a la vivenda, el bany i les seves adaptacions...

Pensem que una cuina adaptada no té perquè tenir un alt cost econòmic si està ben dissenyada ja des d’un bon començament. S’ha de planificar molt bé, i sobre planificació nosaltres, les persones amb mobilitat reduïda, en sabem un munt perquè ens hem tingut que adaptar constantment al llarg de la nostra vida.

Per tant us aconsello que, quan hagueu de canviar la vostra cuina sigueu vosaltres mateixos qui, al costat del tècnic, els que aneu marcant les pautes que més us convinguin.

El terra ocupa un lloc primordial en el disseny (pot evitat ensurts i caigudes) per tant, que sigui antilliscant.

Planifiqueu l’espai del taulell de cuina tenint en compte que, segurament, al damunt hi hauran petits electrodomèstics, que us trauran part d’aquest espai que necessitareu per a poder manipular bé els estris de cuina com per exemple: olles, pots, etc...
L’alçada del taulell de cuina és millor que estigui adaptat a cada usuari (ja que, a part de l’alçada de cadascú pot variar segons el tipus de disminució física). La distribució del mobiliari i la col·locació de calaixos té un paper important. Procureu tenir els armaris a la vostra alçada o a la del vostre braç. Tingueu en compte, que actualment hi ha mobiliari amb rodes que permeten fer una extracció total del moble per tal que, l’usuari arribi al fons del taulell de cuina. També existeixen armaris amb graelles giratòries que us permetran agafar els estris sense problemes.

La vitroceràmica d’inducció (la que no crema) pot ser una bona elecció, ja que permet desplaçar els recipients sense necessitat d’aixecar-los.

Escolliu un bon pom pels armaris, proveu-los primer, i quedeu-vos el que millor se us adapti.

Trieu les aixetes de la mateixa manera, n’hi ha un bon ventall al mercat. Si teniu problemes a les mans hi ha aixetes que s’obren soles quan detecten un objecte a sota o porten una palanca que facilita molt l’obertura.

Feu col·locar els endolls i els interruptors a l’abast del vostre braç i lluny de l'aigua (depenent de la vostra alçada o si veieu que els haureu de manipular-los des de la cadira de rodes...).

Pot ser útil que col·loqueu d’entrada les portes de la vivenda que tinguin una amplada de 90 cm i que puguin tenir un gir de 1,50 o més (penseu que les cadires elèctriques són més grans)

Voldria dir-vos que això que us escric és només un esbós de tot el que es pot fer per adaptar el nostre entorn diari per fer-vos la vida més fàcil.

Del tema de les ajudes tècniques a la llar, que també es mereix un capítol a part, us en parlaré més endavant.

Un altre tema important son les ajudes de l’Administració per a poder fer les adaptacions a la vostra llar, us faré la recerca d’informació i la penjaren en breu al bloc.

Per acabar us diré que, a mi em va agradar visitar el local que té SIRIUS. A Granollers el podeu trobar en aquest altre enllaç i potser a vosaltres també us pot ser d’utilitat, perquè allà ho veureu exposat.

Segurament també hi deuen haver empreses que ja es dediquen a dissenyar tot això integralment, per aquest motiu us recomano sempre consultar als experts.

M’agradaria molt que cadascun dels lectors d’aquest post -segurament molt més experts que jo mateixa- participin amb la seva experiència fent comentaris.


Fotografia extreta d'aquest web
(cliqueu)

Impresos d'interès per a persones amb mobilitat reduïda

A la pàgina de Gencat.cat, hi ha els impresos. Aquest és per a per poder demanar la revisió de grau per primer cop


En aquesta altra pàgina de Gencat.cat, podreu consultar tots els impresos que la Generalitat té per a persones amb discapacitat i/o dependència.
Esperem que la informació us sigui útil.

Respostes a les preguntes sobre si les bicicletes d’avui en dia porten algun tipus d’identificació i/o assegurança...

Ens hem informat a:

Primer hem anat a la recerca de la gent gran del carrer i la seva resposta ha confirmat la meva memòria. Abans, les bicicletes si que portaven una xapa d’identificació de l’ajuntament.
Al menys quedo tranquil·la no ho he somniat!

Després hem anat a parlar amb els experts, en aquest cas Mutual de Conductors i han dit:

- Avui en dia, no és obligatori que les bicicletes portin cap xapa de l’ajuntament, i molt menys cap matrícula.

- Tampoc és obligatori que tinguin contractada cap assegurança. Però si és molt recomanable fer una assegurança de “responsabilitat civil” . Moltes vegades les assegurances de la llar, ja inclouen la cobertura de responsabilitat civil com a conductors de bicicletes en el nucli familiar.
(Jo dic però, que al contractar l'assegurança, ara que ho sabem, cal que preguntem si la porta).

En resposta a la pregunta de què passa si un ciclista fa mal a alguna persona i es "dóna a la fuga". Com el pots identificar?, i qui paga les cures de tot això, la Sanitat Pública?

Responen:

Si un ciclista es "dóna a la fuga", malauradament no el pots identificar de cap manera, i per tant, les despeses de les cures aniran a càrrec de la Seguretat Social.


Volem dónar les gràcies als que ens heu informat, especialment, a tu Montse.

Sabeu què és i perquè serveix un anell magnètic?


Un anell ("bucle")magnètic és una ajuda tècnica per a persones usuàries de pròtesi auditiva.


Ho sabieu?


Aquest aparell actua com amplificador de so i té un radi aproximat de 250 a 1000 m2 i és molt fàcil i econòmic d’instal·lar.


Serveix per escoltar la TV o la ràdio a casa o per sentir-hi be en els llocs públics com per exemple el cinema, el teatre o sala de reunions. L’aparell recull el so i l’envia directament a l’aparell que l’usuari porta connectat a l’orella.


Per a millor informació us deixo aquesta adreça d’Internet on també hi veureu la seva instal·lació.

Escúter per a persones amb mobilitat reduïda


L’escúter, no és ni una bicicleta, ni una moto, ni una cadira de rodes...

Què és doncs uns escúter?

Un escúter és una ajuda tècnica o sigui un producte fabricat expressament perquè persones amb problemes de mobilitat puguin desplaçar-se sense l’ajut de segones persones.

L’escúter porta una bateria elèctrica que li serveix per circular a una velocitat reduïda.




Normalment l’usuari de l’escúter sol ser una persona adulta que fa servir l'escúter amb molta prudència.

Hi ha molts models al mercat i abans de comprar-ne un, és bo mirar molt bé les prestacions i que us el deixin provar abans.






Diari a peu: em fan por les bicicletes que circulen per la vorera

Un dia que caminava per la vorera, un ciclista em va envestir; vaig literalment quedar encastada a la paret sense caure al terra. Per suposat aquell ciclista, ni es va parar, sinó tot el contrari, va accelerar la marxa i, busca’l!

Aquest cop, per sort, tot va quedar només en un ensurt, tot i que ara vaig amb por pel carrer perquè cada cop hi ha més ciclistes que van per la vorera. Et passen sigil·losament tan arran que quan te n’adones quedes gelat.

Ah!, i vull aclarir que no parlo de les bicicletes municipals perquè encara no s'han implantat, sinó de las de particulars que ja fa més d'un any que ho fan. De totes maneres crec que l'ajuntament ja està preparant alguna mesura de bona convivència.
Alguns ciclistes fins i tot et miren desafiant volent dir: què?, sóc ecològic, jo!
Hi ha coses que em costa d’entendre i aquesta n’és una d’elles. Al meu entendre no hi ha res més ecològic que anar a peu i més en un poble com aquest on hi ha bona circulació d’autobusos, que el transport públic no està massificat i que arriba fins hi tot als polígons industrials.
Què mal repartit està el món, els que voldríem poder-nos desplaçar a peu no podem i necessitem ajudes per poder sortir de casa...

Amb tot això que explico, no vull pas dir que no estigui d’acord amb l’ús de la bicicleta, però crec que cada cosa en el seu lloc. Hi ha bicicletes que van a molta velocitat (recordeu que la bicicleta no porta cap “tope” de velocitat) i sota el meu punt de vista la vorera no és el lloc més adequat.

Tinc uns dubtes sobre les bicicletes i altres coses que potser algú em podrà ajudar a aclarir.

Antigament les bicicletes no portaven matrícula o una xapa de l'ajuntament? Tinc alguna imatge vaga de quan era menuda haver-hi vist penjat un número sota el seient.

Si et fa mal una bicicleta, té assegurança? I, si el ciclista fa mal a alguna persona i es "dóna a la fuga". Com el pots identificar ?, i qui paga les cures de tot això, la Sanitat Pública?

Bé, ja em direu...