Gràcies a un apunt d'en Quim sobre la seva passejada per les botigues d'Olot podem saber que la majoria de les que ell va veure tenien graó.
Prefereixo que vosaltres mateixos llegiu el seu apunt aquí.
Enllaçar els blocs pot anar molt be, el treball conjunt sempre dona millor fruit.
S’anticipa l’edat de jubilació als 58 anys a les persones amb discapacitat
S’anticipa l’edat de jubilació als 58 anys a les persones amb un grau de discapacitat d’un 45% o més.
Fins el 4 de desembre de 2009, quan es va aprovar el decret, aquesta a aquesta possibilitat només hi podien optar els treballadors amb un 65% o més.
Preneu nota i amplieu la informació aquí que hi ha penjada la notícia a ECOM.
Fins el 4 de desembre de 2009, quan es va aprovar el decret, aquesta a aquesta possibilitat només hi podien optar els treballadors amb un 65% o més.
Preneu nota i amplieu la informació aquí que hi ha penjada la notícia a ECOM.
És accessible per a tothom l'art?
Mentrestant reflexioneu amb la pregunta, us penjo aquesta notícia. Penseu que si guanyeu el premi, no us podreu retirar, ni compar cap pis accessible però us servirà per convidar a la família i els amics...
Tot i que no crec en concursos, m'ho estic rumiant... I vosaltres?
Llegit a les notícies d'ECOM
VII edició del premis "Nous Genis", promoguda per Acció Social, el COCARMI i la CAM
Tot i que no crec en concursos, m'ho estic rumiant... I vosaltres?
Llegit a les notícies d'ECOM
VII edició del premis "Nous Genis", promoguda per Acció Social, el COCARMI i la CAM
La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila; el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras; el president del Comitè Català de Representants de Minusvàlids de Catalunya (Cocarmi), Francesc Pérez; i el director regional de Catalunya de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), Indaleci Mondéjar, van signar ahir al matí el conveni de col·laboració per organitzar la setena edició del concurs de pintura ‘Nous Genis’ adreçat a persones amb discapacitat.
El concurs ‘Nous Genis’ es va organitzar per primera vegada l’any 2003 amb motiu de l’Any Europeu del Discapacitat. Aquest certamen vol potenciar els aspectes dinamitzadors de les activitats artístiques per facilitar l’autonomia personal i l’adaptació a l’entorn social de les persones amb discapacitats psíquiques, físiques, sensorials i malalties mentals. L’any passat es van presentar al certamen 1.370 obres.
Enguany la temàtica dels treballs serà ‘L’amistat, els meus somnis’. S’hi poden presentar les persones amb discapacitat majors de 18 anys i que estiguin inscrites en una entitat sense afany de lucre amb, com a mínim, una seu a Catalunya. Cada autor podrà presentar una sola obra. Els treballs hauran de ser inèdits i es podran lliurar del dia 25 fins al 28 de març de 2010 al Local Cultural Sense (Carrer Blesa, 27-29 de Barcelona)...
Per ampliar la informació entreu al web d'ECOM
Progressa?
Aquest bloc de pisos, situat al carrer Mestre Coll deu fer poc més d'un any que està fet.Mireu i valoreu el que han fet a l'entrada. En comptes de fer una rampa han fet desnivells. Aquest tipus de coses fan dubtar de la voluntat de deixar les ciutats o vivendes accessibles a tothom.
Ho penso, ho dic, la base per la conscienciació està en les universitats, en els arquitectes, dissenyadors i tècnics joves, on hi tinc posada l'esperança, en ells i en aquells que no pensen només en tapar l'expedient.
Obridors de llaunes
Segurament, molts de vosaltres ja els coneixeu aquest pràctics utensilis per obrir amb més facilitat les llaunes que porten anelles. Els he provat tots dos i us he de dir que el més pràctic per a mi, és el petit . Si us hi fixeu porta un petit ganxo que li serveix per no rellistar mentrestant s'està estirant l'anella.
Obridor de pots
Vaig anar al mercat a comprar aquest obridor de pots, vaig pensar que al mercat seria més econòmic que no pas anar l'ortopèdia, de fet, ara no recordo el seu preu però recordo que no era car.
Com podeu veure s'hi poden obrir pots de diferents mides. Avui l'he provat amb un pot de cigrons i m'ha anar molt bé.
Llet ATO
En la fotografia podreu observar que el tap de la llet ATO és més accessible per a les persones amb dificultat a les mans.
A l'obrir el Brik ja queda perforat i no cal estirar anelles com en altres marques.
Un 10 per ATO!
La plaça dels caiguts de Granollers o la Plaça de la Corona d'espines
La primera fase de la remodelació que s'ha fet a Granollers ha estat la Plaça de la Corona. Ahir la varem anar a veure perquè havíem rebut molts comentaris de gent que ens deia que el terra era horrorós. Realment és horrorós, en varem fer un bon recull de fotografies (que aviat penjaré).
Mentrestant estava asseguda en un banc vaig escoltar un acudit que em va cridar l'atenció. La gent deia "mira la plaça tornarà a ser coneguda com la "plaça dels caiguts".
Certament ho serà perquè es veu que ja hi ha caigut molta gent.
El que més em dol és que un grup de persones interessades amb aconseguir una bona mobilitat per a tothom, varem treballar durant tot l'any fent reunions, per tal de veure si podíem ajudar abans que les obres ja estesin fetes (per allò de que valen més quatre ulls que dos i per allò altre de que un cop fet...) però malauradament, veient el resultat queda clar que se'ns han ben rifat. Al menys aquesta és la meva percepció després d'assistir fins i tot a la última reunió de mobilitat de l'Ajuntament i o es va assegurar que quedaria bé.
En aquesta reunió van fer callar a un senyor que ho va dir (jo no l'havia vist i per tant no vaig poder opinar).
Ahir la gent passejava mirant al terra i si podien sentir els més diversos comentaris, cap a favor de la bona execució de l'obra.
El més curiós és que tot estant "de pena" la van inaugurà. Sense comentaris.
Mentrestant estava asseguda en un banc vaig escoltar un acudit que em va cridar l'atenció. La gent deia "mira la plaça tornarà a ser coneguda com la "plaça dels caiguts".
Certament ho serà perquè es veu que ja hi ha caigut molta gent.
El que més em dol és que un grup de persones interessades amb aconseguir una bona mobilitat per a tothom, varem treballar durant tot l'any fent reunions, per tal de veure si podíem ajudar abans que les obres ja estesin fetes (per allò de que valen més quatre ulls que dos i per allò altre de que un cop fet...) però malauradament, veient el resultat queda clar que se'ns han ben rifat. Al menys aquesta és la meva percepció després d'assistir fins i tot a la última reunió de mobilitat de l'Ajuntament i o es va assegurar que quedaria bé.
En aquesta reunió van fer callar a un senyor que ho va dir (jo no l'havia vist i per tant no vaig poder opinar).
Ahir la gent passejava mirant al terra i si podien sentir els més diversos comentaris, cap a favor de la bona execució de l'obra.
El més curiós és que tot estant "de pena" la van inaugurà. Sense comentaris.
FESTA MAJOR GRANOLLERS
AQUEST ANY LA FESTA MAJOR MÉS ACCESSIBLE!
A la Festa Major de Ganollers hi haurà molts actes que comptaran amb agents cívics. Aquests agents cívics donaran suport a persones amb mobilitat reduïda. Per poder fer servir aquest servei cal que us informeu al telèfon 638 062 640 a partir del dia 22 d'agost.
Un lavabo ben adaptat: el Dorado
Avui he pogut retratar un lavabo ben adaptat, espaiós (encara que no es vegi gaire a la fotografia) lliure de trastos (galledes, caixes, baietes de fregar...) on s'hi pot maniobrar amb cadira de rodes a la perfecció.
El seu accés des de l'exterior és perfecte. Aquesta joia la podreu trobar al Bar El Dorado Pinxos de la Rambla Vidal de Sant Feliu de Guixols.
Un 10 en accessibilitat per a ells.
Turisme sense barreres arquitectòniques. Viatges per a persones amb mobilitat reduïda
Fa uns dies la Sílvia del web Turisme fàcil, em va fer una visita al bloc i m'hi va deixar un comentari. A través d'aquest comentari vaig poder conèixer el seu web.
Us recomano que el visiteu, val la pena veure la feina que fan i fer servir la informació que hi recullen.
Gràcies Sílvia per la visita
Us recomano que el visiteu, val la pena veure la feina que fan i fer servir la informació que hi recullen.
Gràcies Sílvia per la visita
Un pas enrera: Travessia de les Voltes de Sant Feliu de Guixols
Avui llegint el diari electrònic infoguixols.cat hi he vist a la secció d’opinions un escrit signat per Eva Moreno que m’ha cridat ràpidament l’atenció.
Què els hi costava fer una rampa?
Eva Moreno
Vull manifestar la meva queixa com a mare i ciutadana de Sant Feliu. Ara que s’han acabat les obres d’arranjament dels accessos a
Així, que de de bon matí, quan he anat al mercat, m’hi he acostat per fer unes fotografies per deixar-ne constància al bloc.
Particularment agraeixo a la senyora Eva Moreno el fet de que es decidís a publicar la seva opinió, i m’agradaria dir que en aquest “En fi...” del final, potser canviaria de sentit si cadascú de nosaltres fes el mateix que ha fet ella i en deixés constància escrita.
Sempre ho dic, no es tracta de criticar, sinó d’opinar constructivament perquè els dissenyadors urbans es sensibilitzin una mica més.
Espero de tot cor, que el seu escrit i el meu serveixin per canviar el sentit d'aquest “en fi...” i puguem veure ben aviat l'accés canviat, això, voldrà dir que l’opinió dels ciutadans també compte.
Què tal una rampa al mig amb unes baranes?
Aquesta altra fotografia és del carrer Estret, on també hi fan les obres. No sé si hi ha previst fer cap rampa. Ho he preguntat als operaris i no m'ho han sabut dir...
Vull comentar, que Sant Feliu treballa per l'accessibilitat, lent però va fent perquè pel centre s'hi pot caminar bé; pels carrers secundaris, ja és una altre tema...
Vista accessible al Monestir de Sant Feliu de Guixols
Accés de l'entrada molt bo. Interior molt accessible hi ha un ascensor molt espaiós.
Recomano la visita perquè hi ha exposicions permanents i altres puntuals.
Progressa o no progressa? Vet aquí la qüestió...
Mireu, us he de dir que progressa, a poc a poc, però ho fa, tot i que algunes vegades fa un pas erera molt gran, com per exemple a la Plaça de la Corona de Granollers on han triat un terra poc apropiat.
Recordo que en l'última reunió de mobilitat i va haver un senyor que se'n va queixar, jo, en aquest cas no vaig poder opinar perquè no hi havia anat.
L'altre dia vaig passar-hi i vaig poder comprovar que efectivament la tria la va fer una persona o grup de persones, segurament molt professionals, no ho poso en dubte, però gens sensibilitzats amb el tema d'accessibilitat.
Poc puc dir-hi ara o poc hi podrem dir, el que està fet, fet està... No aixecaran tota una plaça per quatre coixos, però pregunteu als vostres avis que els hi sembla.
Crec que ho podien haver consultat a un tècnic sensibilitzat, que n'hi han.
Aquest dia no duia la càmera, però demà si puc faré fotografies.
Recordo que en l'última reunió de mobilitat i va haver un senyor que se'n va queixar, jo, en aquest cas no vaig poder opinar perquè no hi havia anat.
L'altre dia vaig passar-hi i vaig poder comprovar que efectivament la tria la va fer una persona o grup de persones, segurament molt professionals, no ho poso en dubte, però gens sensibilitzats amb el tema d'accessibilitat.
Poc puc dir-hi ara o poc hi podrem dir, el que està fet, fet està... No aixecaran tota una plaça per quatre coixos, però pregunteu als vostres avis que els hi sembla.
Crec que ho podien haver consultat a un tècnic sensibilitzat, que n'hi han.
Aquest dia no duia la càmera, però demà si puc faré fotografies.
Una rampa ben feta
Aquest és l'exemple d'una rampa ben feta. La comunitat de propietaris d'aquest bloc de pisos, ho va tenir clar a l'hora de fer la rampa. Si la feina és fa bé no s'ha de repetir o conviure amb una incomoditat que no ha resolt i a sobre s'ha pagat.
Si a la vostra comunitat heu pensat fer una rampa tingueu en compte aquestes recomanacions:
Enraseu-la al terra (ni les cadires de rodes elèctriques ni els escúters poden pujar graons ni que siguin petits).
Trieu un terra antilliscant (veieu el de la fotografia). Si us hi cap poseu també un passamà.
Aviat us penjaré una fotografia d'una rampa molt mal feta i veureu la diferència.
Enraseu-la al terra (ni les cadires de rodes elèctriques ni els escúters poden pujar graons ni que siguin petits).
Trieu un terra antilliscant (veieu el de la fotografia). Si us hi cap poseu també un passamà.
Aviat us penjaré una fotografia d'una rampa molt mal feta i veureu la diferència.
Desperta la sensibilitat i apropa’t a la discapacitat
Desperta la sensibilitat i apropa’t a la discapacitat és el lema amb el que, l’associació Terrassenca Dismifísics, juntament amb la col·laboració de l'Ajuntament i altres entitats, organitza una jornada adreçada als més petits i que té l'objectiu de sensibilitzar sobre la discapacitat.
Data: 11 de juliol
Lloc: Casal de Can Boada d’11,00 a 14,00h
Font de la informació: ECOM, per a més informació prem aquí
Data: 11 de juliol
Lloc: Casal de Can Boada d’11,00 a 14,00h
Font de la informació: ECOM, per a més informació prem aquí
Reunió de Mobilitat
Granollers
A poc a poc es van veient els primers resultats, les coses no es canvien en quatre dies i si es volen fer així normalment surten malament. Avui s'ha fet una pinzellada als temes que es van parlar a l'altra reunió per passar seguidament a parlar de l'estat actual.
M'agrada com està quedant el pla. Han ensenyat fotografies dels carrers en obres i si us he de dir la veritat, ja espero que estigui tot enllestit. Per a tots el que tenim problemes de mobilitat crec que serà una magnífica solució per poder sortir a passejar tranquil·lament.
També s'ha parlat de l'Ambicia't que ja està en funcionament. Tot plegat té bona pinta, només caldrà que tots hi posem una mica de la nostra part i també que es refresquin les classes d'educació viària per a tots aquells que van a la seva i no respecten cap norma.
Al web de l'Ajuntament hi ha penjada l'ORDENANÇA MUNICIPAL DE CIRCULACIÓ DE BICICLETES DE GRANOLLERS per si voleu donar-hi un cop d'ull.
He sortit contenta han estat oberts a la nostra col·laboració.
A poc a poc es van veient els primers resultats, les coses no es canvien en quatre dies i si es volen fer així normalment surten malament. Avui s'ha fet una pinzellada als temes que es van parlar a l'altra reunió per passar seguidament a parlar de l'estat actual.
M'agrada com està quedant el pla. Han ensenyat fotografies dels carrers en obres i si us he de dir la veritat, ja espero que estigui tot enllestit. Per a tots el que tenim problemes de mobilitat crec que serà una magnífica solució per poder sortir a passejar tranquil·lament.
També s'ha parlat de l'Ambicia't que ja està en funcionament. Tot plegat té bona pinta, només caldrà que tots hi posem una mica de la nostra part i també que es refresquin les classes d'educació viària per a tots aquells que van a la seva i no respecten cap norma.
Al web de l'Ajuntament hi ha penjada l'ORDENANÇA MUNICIPAL DE CIRCULACIÓ DE BICICLETES DE GRANOLLERS per si voleu donar-hi un cop d'ull.
He sortit contenta han estat oberts a la nostra col·laboració.
VORERES: és progressa adequadament al arreglar-les?
Les de la fotografia no. Fa poc que van arreglar aquesta vorera que hi ha a la cantonada del carrer de Tetuan i Bruniquer de Granollers, quan ho van fer van deixar les rajoles mal posades a més de no enrasar el pendent a ran de terra.
Veieu els resultats en les fotografies que he fet.
Si passeu per aquesta cantonada fixeu-vos que cap dels quatre cantons és accessible. Els usuaris d'escúters o cadires han de saltar uns bons graons o anar per la calçada.
Recordeu l'apunt que vaig fer fa molt de temps (feu clic aquí per veure la fotografia) doncs, encara està per arreglar.
Veieu els resultats en les fotografies que he fet.
Si passeu per aquesta cantonada fixeu-vos que cap dels quatre cantons és accessible. Els usuaris d'escúters o cadires han de saltar uns bons graons o anar per la calçada.
Recordeu l'apunt que vaig fer fa molt de temps (feu clic aquí per veure la fotografia) doncs, encara està per arreglar.
Coneixem la pictografia?
De cara l'estiu ens convé està informats si volem viatjar de gust, còmodament i amb la màxima independència possible, per aquest motiu és bo conèixer que volen dir aquests "ninotets", els pictogrames, tan pràctics i que tan poques vegades els donem la importància que es mereixen.Us deixo l'enllaç de Turisme de Catalunya, turisme per a tothom.
Tram de Via Verda Ruta del Ferro i del Carbó: accessible
Avui a Internet he fet recerca de llocs accessibles per penjar al bloc per si algú li pot interessar de cara a les vacances.
Google m'ha ofert aquesta adreça de la Generalitat on hi podreu trobar un tram de la Via Verda Ruta del Ferro i del Carbó promoguda pel Consorci de Vies Verdes de Girona.
Ens expliquen que es un passeig molt còmode i agradable fins i tot per circular-hi amb cadira de rodes.
Podeu ampliar la informació si premeu aquí
Si algun de vosaltres ha fet el tram i vol compartir com ho ha vist o com li ha anat, ens pot servir a tots.
Google m'ha ofert aquesta adreça de la Generalitat on hi podreu trobar un tram de la Via Verda Ruta del Ferro i del Carbó promoguda pel Consorci de Vies Verdes de Girona.
Ens expliquen que es un passeig molt còmode i agradable fins i tot per circular-hi amb cadira de rodes.
Podeu ampliar la informació si premeu aquí
Si algun de vosaltres ha fet el tram i vol compartir com ho ha vist o com li ha anat, ens pot servir a tots.
II JORNADA ACCESSIBILITAT UNIVERSAL
II JORNADA ACCESSIBILITAT UNIVERSALEn Narcís, l'autor del bloc Postlocutius. Per la supresió de les barreres de comunicació, m'ha passat aquesta informació que pot ser molt útil.
Particularment, no hi podré anar a la Jornada en aquesta ocasió, però crec que és una oportunitat única perquè pot ser molt interessant. Com veureu al final també va dirigit al col·lectiu de persones amb algun tipus de discapacitat.
Avui veig que en aquest cas l'accessibilitat progressa adequadament.
Al seu web diuen que:
La jornada comptarà amb les següents mesures d'accessibilitat
Lloc: Aula Magna
Campus Torre dels Frares
Universitat de Vic
Data:
Dijous 18 de juny de 2009,
Hora:
de 8.30h a 19.00h
Dirigit a:
Campus Torre dels Frares
Universitat de Vic
Data:
Dijous 18 de juny de 2009,
Hora:
de 8.30h a 19.00h
Dirigit a:
Ajuntaments, consells comarcals, serveis socials d'atenció primària i especialitzats, empreses, agents implicats en polítiques d'accessibilitat, oficines tècniques, responsables del disseny de plans d'accessibilitat, professionals de l'accessibilitat, acadèmics que vulguin incorporar l'accessibilitat a la seva recerca, estudiants de qualsevol disciplina sensibles a qüestions d'accessibilitat, persones amb discapacitat.
Per a més informació prem aquí per accedir al web de la Universitat
També animo als que viviu a Vic a anar-hi i que després ens en feu cinc cèntims.
Accessibilitat per a TOTS els sords
En Narcís veu que l’accessibilitat no progressa adequadament per a ell i la seva problemàtica.
Ja fa temps que cerca vídeos subtitulats per Internet, en troba ben pocs. Si va al vídeo club les pel·lícules espanyoles no en tenen, etc.
Avui però encara ho ha vist més clar.
Us deixo l’enllaç a l’apunt que ha fet al seu bloc.
Ja fa temps que cerca vídeos subtitulats per Internet, en troba ben pocs. Si va al vídeo club les pel·lícules espanyoles no en tenen, etc.
Avui però encara ho ha vist més clar.
Us deixo l’enllaç a l’apunt que ha fet al seu bloc.
La Fundació ECOM informa sobra la seva oferta de cursos gratuïts per a persones amb discapacitat en situació d'atur
Llegit al web de la Federació ECOM, potser us pot interessar:La Fundació d’ECOM, a través dels seus Serveis d’Integració Laboral (SIL), ofereix els propers mesos diversos cursos gratuïts adreçats a persones amb discapacitat en situació d’atur o bé que vulguin millorar la seva ocupació.
Per a més informació fes un "clic" aquí
La meva pregunta és:
Hi ha previst acostar aquestes ofertes a les persones amb mobilitat reduïda de la comarca?
Serien possibles cursos en línia?
Des d'aquí deixo les preguntes a l'aire. Treballem també perquè l'accessibilitat trenqui distàncies!
COL·LABOCACIÓ AMB MASBA
És bo compartir les experiències i els treballs amb altres persones i entitats per tal de poder millorar tot allò que es pugui millorar i poder reconèixer les tasques ben fetes.
Des d'avui, aquest modest bloc que parla i treballa per l'accessibilitat col·laborarà amb MASBA perquè creu que, precisament, l'accessibilitat no ha de tenir fronteres.
Com i quan, us ho diré d'aquí uns dies. Si us animeu, ja ho sabeu.
Des d'avui, aquest modest bloc que parla i treballa per l'accessibilitat col·laborarà amb MASBA perquè creu que, precisament, l'accessibilitat no ha de tenir fronteres.
Com i quan, us ho diré d'aquí uns dies. Si us animeu, ja ho sabeu.
Grup de treball per l'accessibilitat a Granollers
Granollers és una ciutat capdavantera en molts camps, també en el camp de l’accessibilitat hi està posant fil a l’agulla, no només pels que viuen a Granollers, sinó també pels visitants dels pobles veïns.
Fent cas a aquella dita que diu: val més quatre ulls que dos, l’Ajuntament i com a coordinador, l’espai Sirius (representat per una Terapeuta ocupacional i una Treballadora Social) ha creat una comissió de treball formada per diferents persones amb diverses necessitats, que sota aquesta plural visió aporten els seus coneixements i experiències davant de cadascuna de les barreres amb les que s’enfronten cada dia.
Si t’agradaria unir-te al grup està obert. Si fas una trucada a Sirius o els hi envies un correu t’informaran.
T’hi esperem!
Fent cas a aquella dita que diu: val més quatre ulls que dos, l’Ajuntament i com a coordinador, l’espai Sirius (representat per una Terapeuta ocupacional i una Treballadora Social) ha creat una comissió de treball formada per diferents persones amb diverses necessitats, que sota aquesta plural visió aporten els seus coneixements i experiències davant de cadascuna de les barreres amb les que s’enfronten cada dia.
Si t’agradaria unir-te al grup està obert. Si fas una trucada a Sirius o els hi envies un correu t’informaran.
T’hi esperem!
Una barrera menys!
Ahir el Parlament de Catalunya va aprovar la llei que garantirà que les persones amb discapacitat que van acompanyades per gossos guia puguin entrar en establiments, transports, espais públics...
UnA bArReRa MeNySsssss!
Apunt al comentari de l'Anna
L’altre dia vaig fer un apunt sobre les Barreres invisibles i avui l’Anna ha tingut l’amabilitat de fer un comentari que val la pena que li dediqui una entrada en exclusiva.Primer vull fer aquesta petita reflexió:
Avui en dia que una gran majoria de dibuixos animats són monstres que persegueixen, maten... Què en els videojocs s’hi veu sang i fetge, decapitacions, tortures... Pel que es veu no passa res, perquè com tots sabem alguns pares deixen passar hores i hores als seus fills davant del televisor veient totes aquestes coses. No els preocupa gens ni mica si els seus fills tenen mals sons...
Doncs mireu-vos l’enllaç d’aquesta notícia de la BBC publicada pel diari 20 minutos que ens recomana l’Anna.
Ara tinc por de tenir mals sons només de pensar en aquest tipus de pares.
Gràcies Anna per participar i comentar.
Realment l'accessibilitat progressa adequadament?
L'accessibilitat dels contenidors d'escombreries
Avui, el meu company Josep M., durant una conversa m’ha fet adonar que no havia penjat una barrera arquitectònica que tenim a tots els carrers i que la patim no només les persones amb mobilitat reduïda sinó també les persones grans. Es tracta de la majoria de contenidors d’escombreries (tret dels de la recollida orgànica).
Solen ser de difícil obertura, pesen molt les tapes i les que s’accionen amb el peu poden desestabilitzar la persona.
En alguns pobles o ciutats ja s’estan soterrant i queden molt més baixos i estables.
Esperem que aviat no hàgim de parlar d’aquestes barreres al menys que quan en comprin de nous ho tinguin em compte.
Per cert, en aquesta fotografia si voleu jugar a endevinar en veure-ho diverses de barreres arquitectòniques.
BARRERES INVISIBLES
En un apunt del bloc hi vaig descriure els tipus de barreres que jo coneixia i ara he descobert (segurament vosaltres ja hi havíeu caigut) que n’hi ha un tipus molt subtil i sigil·losa i que tot i que segurament podria entrar dins l’apartat que l’Anna ens va mencionar (el social), prefereixo deixar-lo com a un més. És tracta de la barrera invisible, la pot veure poca gent però, hi és.
Feu memòria i penseu: ¿Quantes persones amb discapacitat física surten en un programa de televisió com a treballadors cara al públic sense estar emparats pel mobiliari? ¿Quants discapacitats físics surten fent anuncis d’empresaris/es? O fent anuncis com a persona normal dins la societat, espots que no parlin de discapacitats expressament, vull dir.
Feu memòria i penseu: ¿Quantes persones amb discapacitat física surten en un programa de televisió com a treballadors cara al públic sense estar emparats pel mobiliari? ¿Quants discapacitats físics surten fent anuncis d’empresaris/es? O fent anuncis com a persona normal dins la societat, espots que no parlin de discapacitats expressament, vull dir.
A vegades em pregunto si no hi ha periodistes, presentadors, empresaris, mags...
Curiós oi?
Avui medito el tema de les barreres invisibles, on estan, i la manera de trencar-les.
Què en penseu?
LA SUBTITULACIÓ DELS VÍDEOS
Si pensa poc en aquest tema si no s’està sensibilitzat amb la problemàtica que tenen les persones sordes.
Heu pensat la de vegades que han de veure la TV, el cinema o els vídeos com qui mira putxinel·lis?
El bloc FORA BARRERAS AUDITIVES ens ho explica.
Heu pensat la de vegades que han de veure la TV, el cinema o els vídeos com qui mira putxinel·lis?
El bloc FORA BARRERAS AUDITIVES ens ho explica.
UNA MANERA DE TRENCAR BARRERES
He trobat un pojecte molt interessant que serveix per trencar barreres, en aquest cas també les socials (de les que ens feia referència el comentari de l'Anna a l'apunt que us enllaço aquí).
No us perdeu les entrevistes al president de l'Associació de paraplègics i discapacitats físics de Lleida (ASPID).
Què són els Premis ASPID? Llegiu fent un clic aquí
No us perdeu les entrevistes al president de l'Associació de paraplègics i discapacitats físics de Lleida (ASPID).
Què són els Premis ASPID? Llegiu fent un clic aquí
"Varias normas de civismo se infringen a diario en el transporte"
Avui el diari 20 minutos publica una notícia que no ens ve gens de nou. La manca de civisme al transport públic. Res que no sapiguem però podeu ampliar la informació.
Incivisme, mala educació insensibilitat tot va a parar allà mateix.
Incivisme, mala educació insensibilitat tot va a parar allà mateix.
QUÈ ÉS LA MINUSFERA?
L’Anna va ser la persona que em va engrescar a fer el primer bloc i des de les hores ençà, ja en gestiono tres i el quatre va en camí.
Al primer bloc ja vaig anar veient que seria un calaix de sastre, sempre m’ha agradat guardar coses desordenadament. A peu coix, és un pessic d’això, un pessic d’allò...
El segon, aquí present va néixer de la inquietud de millorar l’accessibilitat d’aquet món pel que hem de caminar o rodar i ho vaig fer sota la pregunta: L’accessibilitat progressa adequadament? Amb l’interrogant perquè vaig pensar que deixava una porta oberta a la participació.
Seguint el bloc de l’Anna vaig trobar el de’n Quim. Des del bloc d’en Quim vaig entrar en un lloc anomenat la MINISFERA i allà hi vaig trobar el bloc d’en Bep i altres blocaires que vaig seguint gairebé cada dia, també veig que molts van fer el primer intent i ho van deixar.
La curiositat m’ha portat a fer unes preguntes al Quim perquè m’expliqués com va sorgir la idea de crear o agrupar blocs dins aquesta “petita esfera” i mireu el que ha tingut l’amabilitat de contestar-me:
Quan li he preguntat quan va sorgir la idea de crear la Minusfera, m’ha dit que va ser tot dinant amb un amic, aquí us ho explica ell mateix. Hum, la flaire del dinar!
Tot dinant va sortir el tema de que jo era seguidor del seu bloc i que de vegades hi havia fet algun comentari. Ell va dir-me; per què no en fas un de bloc, és molt fàcil i senzill, tens coses a dir i és una bona manera de fer-ho. Vaig seguir el seu consell en una nit de dissabte. Vaig perdrem una mica perquè no sempre és senzill entrar en aquestes coses. I així va néixer el meu bloc.
Al dir-ho a amics meus va començar una espècie d’efecte multiplicador i aquí estem.
Vaig veure que hi havia gent que s’agrupava sota noms que acabaven en FERA, blogsfera, penedesfera, girosfera, etc.. i se'm va ocórrer que podíem dir-nos Minusfera. El nom és com tot, no va agradar a tothom. Però quan les opinions ja estaven en dança el nom ja feia dies que corria..
La idea de la MINUSFERA és que tothom digui el que vulgui, sent conscients de que els que ho fem som gent amb alguna discapacitat. Els blocs poden ser del que la gent decideixi, sense cap tipus de condicionant, i tampoc volem condicionar les maneres, les formes ni tant sols el llenguatge; que tothom escrigui amb la llengua que es senti més còmode.
Ah! La Minusfera no té cap propietari. No és de ningú, ni tampoc de cap organització. MIFAS i ASPID n'han impulsat una mica l'idea, però n'estan completament al marge. Han d'estar-hi
Al primer bloc ja vaig anar veient que seria un calaix de sastre, sempre m’ha agradat guardar coses desordenadament. A peu coix, és un pessic d’això, un pessic d’allò...
El segon, aquí present va néixer de la inquietud de millorar l’accessibilitat d’aquet món pel que hem de caminar o rodar i ho vaig fer sota la pregunta: L’accessibilitat progressa adequadament? Amb l’interrogant perquè vaig pensar que deixava una porta oberta a la participació.
Seguint el bloc de l’Anna vaig trobar el de’n Quim. Des del bloc d’en Quim vaig entrar en un lloc anomenat la MINISFERA i allà hi vaig trobar el bloc d’en Bep i altres blocaires que vaig seguint gairebé cada dia, també veig que molts van fer el primer intent i ho van deixar.
La curiositat m’ha portat a fer unes preguntes al Quim perquè m’expliqués com va sorgir la idea de crear o agrupar blocs dins aquesta “petita esfera” i mireu el que ha tingut l’amabilitat de contestar-me:
Quan li he preguntat quan va sorgir la idea de crear la Minusfera, m’ha dit que va ser tot dinant amb un amic, aquí us ho explica ell mateix. Hum, la flaire del dinar!
Tot dinant va sortir el tema de que jo era seguidor del seu bloc i que de vegades hi havia fet algun comentari. Ell va dir-me; per què no en fas un de bloc, és molt fàcil i senzill, tens coses a dir i és una bona manera de fer-ho. Vaig seguir el seu consell en una nit de dissabte. Vaig perdrem una mica perquè no sempre és senzill entrar en aquestes coses. I així va néixer el meu bloc.
Al dir-ho a amics meus va començar una espècie d’efecte multiplicador i aquí estem.
Vaig veure que hi havia gent que s’agrupava sota noms que acabaven en FERA, blogsfera, penedesfera, girosfera, etc.. i se'm va ocórrer que podíem dir-nos Minusfera. El nom és com tot, no va agradar a tothom. Però quan les opinions ja estaven en dança el nom ja feia dies que corria..
La idea de la MINUSFERA és que tothom digui el que vulgui, sent conscients de que els que ho fem som gent amb alguna discapacitat. Els blocs poden ser del que la gent decideixi, sense cap tipus de condicionant, i tampoc volem condicionar les maneres, les formes ni tant sols el llenguatge; que tothom escrigui amb la llengua que es senti més còmode.
Ah! La Minusfera no té cap propietari. No és de ningú, ni tampoc de cap organització. MIFAS i ASPID n'han impulsat una mica l'idea, però n'estan completament al marge. Han d'estar-hi
Costa que la gent hi participi? N’has fet gaire difusió?
Des de MIFAS van fer un curs per gent que volgués fer blocs. Va tenir bastant d’èxit i van sortir una desena de blocaires. Més tard vàrem fer una segona part, amb deu blocaires més i també la gent de Lleida, la gent d'ASPID van fer el mateix. De tota manera hi ha gent que forma part de la MINUSFERA sense ser-ne massa conscient. Jo els tinc a la llista, sempre que ells han dit que sí. Les persones del sector de la discapacitat som una mica desmanegats i no sempre volem fer pinya. Aquest n’és un exemple.
Hem de fer-ne més difusió, potser s’apuntaria més gent.
Fins on creus que podria arribar la Minusfera? O fins on t’agradaria que arribés?
No ho sé. No en tinc ni idea, no m’ho havia plantejat. Sovint trobo gent que seria magnífica que expliquessin les seves experiències a través d'un bloc. Però en general la gent no vol comprometre’s gaire, no vol saber res de coses que enganxin massa. Suposo que seria fantàstic que la MINUSFERA fos, acabés sent una mica un referent en el món de la discapacitat, que la gent que volgués treure el nas en el nostre gremi tingués present el que diem la gent que més o menys en formen part. Serà el que hagi de ser.
Creus que les persones amb mobilitat reduïda s’impliquen per millorar l’accessibilitat o prefereixen delegar les tasques les associacions?
Jo diria que la gent amb discapacitat, mobilitat reduïda en general està més mandrosa que mai. Adormida completament. Qui està despert, prefereix fer la guerra pel seu compte, sense tenir massa present l’entorn immediat. Les entitats associatives no tenen la credibilitat dels discapacitats preparats i que van per lliure. Una veritable llàstima. És general i no hi ha gaires excepcions. El sector, amb Internet o sense tenim ganes de molta cridòria però en el fons no tenim contundència. Així ens van les coses. La Minusfera pot ajudar a resoldre aquest problema? No ho sé, veig que la MINUSFERA no ha estat copiada per ningú enlloc. Mala senyal suposo. S’haurà de veure com avancen aquestes coses, però no sóc gaire optimista. Estem en un sector amb massa barraquetes...
Finalment m’agradaria dir que dins de la MINUSFERA hi ha gent que escriu molt bé i que té coses importants a dir. Hi ha mirades diferents, que busquen una mica la complicitat de la resta de la gent. Trenquen en general -tots els seus autors- la llàstima que altres els agradaria que féssim. En general diria que la gent ensenya el que vol ensenyar i ens diu com són i com volen ser. Està bé, Internet és un lloc fantàstic per canviar el món, començant -sovint- per un mateix.
En fi, més informació a http://minusfera.blogspot.com/
Gràcies Quim per la teva explicació, ja tinc clar que és la MINUSFERA, ja saps que m‘hi vaig apuntar tan aviat com la vaig descobrir.
Espero de tot cor que aquest apunt al bloc serveixi perquè la idea vagi agradant i que cada cop en siguem més.
Des de MIFAS van fer un curs per gent que volgués fer blocs. Va tenir bastant d’èxit i van sortir una desena de blocaires. Més tard vàrem fer una segona part, amb deu blocaires més i també la gent de Lleida, la gent d'ASPID van fer el mateix. De tota manera hi ha gent que forma part de la MINUSFERA sense ser-ne massa conscient. Jo els tinc a la llista, sempre que ells han dit que sí. Les persones del sector de la discapacitat som una mica desmanegats i no sempre volem fer pinya. Aquest n’és un exemple.
Hem de fer-ne més difusió, potser s’apuntaria més gent.
Fins on creus que podria arribar la Minusfera? O fins on t’agradaria que arribés?
No ho sé. No en tinc ni idea, no m’ho havia plantejat. Sovint trobo gent que seria magnífica que expliquessin les seves experiències a través d'un bloc. Però en general la gent no vol comprometre’s gaire, no vol saber res de coses que enganxin massa. Suposo que seria fantàstic que la MINUSFERA fos, acabés sent una mica un referent en el món de la discapacitat, que la gent que volgués treure el nas en el nostre gremi tingués present el que diem la gent que més o menys en formen part. Serà el que hagi de ser.
Creus que les persones amb mobilitat reduïda s’impliquen per millorar l’accessibilitat o prefereixen delegar les tasques les associacions?
Jo diria que la gent amb discapacitat, mobilitat reduïda en general està més mandrosa que mai. Adormida completament. Qui està despert, prefereix fer la guerra pel seu compte, sense tenir massa present l’entorn immediat. Les entitats associatives no tenen la credibilitat dels discapacitats preparats i que van per lliure. Una veritable llàstima. És general i no hi ha gaires excepcions. El sector, amb Internet o sense tenim ganes de molta cridòria però en el fons no tenim contundència. Així ens van les coses. La Minusfera pot ajudar a resoldre aquest problema? No ho sé, veig que la MINUSFERA no ha estat copiada per ningú enlloc. Mala senyal suposo. S’haurà de veure com avancen aquestes coses, però no sóc gaire optimista. Estem en un sector amb massa barraquetes...
Finalment m’agradaria dir que dins de la MINUSFERA hi ha gent que escriu molt bé i que té coses importants a dir. Hi ha mirades diferents, que busquen una mica la complicitat de la resta de la gent. Trenquen en general -tots els seus autors- la llàstima que altres els agradaria que féssim. En general diria que la gent ensenya el que vol ensenyar i ens diu com són i com volen ser. Està bé, Internet és un lloc fantàstic per canviar el món, començant -sovint- per un mateix.
En fi, més informació a http://minusfera.blogspot.com/
Gràcies Quim per la teva explicació, ja tinc clar que és la MINUSFERA, ja saps que m‘hi vaig apuntar tan aviat com la vaig descobrir.
Espero de tot cor que aquest apunt al bloc serveixi perquè la idea vagi agradant i que cada cop en siguem més.
De moment que sapiguem, no té barreres arquitectòniques, al menys de les que trobem pel carrer.
Qui s'anima?
Universitat Oberta de Catalunya. UOC
La UOC és una gran oportunitat per estudiar, sobretot per a les persones de mobilitat reduïda. El sistema de treball és molt bó, tens tutors, comunicació en línia pel campus i pots triar entre un grapat d'estudis.
Us recomano que hi feu una volta i escolteu els seus apartats.
Aquí no hi ha barreras arquitectòniques!
La meva manera d'entendre els diferents tipus de barreres
Quan sentim parlar de barreres, de ben segur, que el primer que ens ve al cap és una vorera alta. Ho és, no us diré pas que no però, sapigueu que això només és la punta de l’iceberg.
Definicions ni ha moltes però jo en faré unes de ben casolanes:
Entenc com a barrera a tota trava que limiti els moviments o la integració a la societat a les persones amb algun tipus de disminució.
Entenc com a barrera arquitectònica a aquella que afecta a les persones amb problemes de deambulació (usuaris de cadires de rodes, crosses, bastons, caminadors...). Aquest tipus de barrera la podem trobar al carrer, als edificis, al transport.
Definicions ni ha moltes però jo en faré unes de ben casolanes:
Entenc com a barrera a tota trava que limiti els moviments o la integració a la societat a les persones amb algun tipus de disminució.
Entenc com a barrera arquitectònica a aquella que afecta a les persones amb problemes de deambulació (usuaris de cadires de rodes, crosses, bastons, caminadors...). Aquest tipus de barrera la podem trobar al carrer, als edificis, al transport.
Entenc com a barrera de comunicació a aquella que afecta a les persones que tenen problemes auditius (sordesa de diferents graus o total) que necessiten ajudes tècniques com pot ser la subtitulació en els actes públics, la TV, el cinema, el teatre, consultoris mèdics, hospitals o en alguns casos un interpret de llenguatge de signes...
Entenc com a barrera visual a aquella que afecta a les persones que tenen problemes de visió (ceguesa de diferents graus o total) que necessiten ajudes tècniques de tipus sonor, o tàctil. En aquest apartat també hi compto les barreres arquitectòniques que els hi dificulta poder circular sense perills per les ciutats (obstacles, manca de senyalització acústica en semàfors...) Aquestes barreres les trobem al carrer, al cinema, la TV...
Entenc per barrera psíquica aquella que dificulta a les persones amb problemes psíquics a participar d’actes que estarien dins les seves possibilitats (pocs espais condicionats, manca de personal d’ajuda... ) Aquestes barreres les podem trobar a qualsevol lloc, també hi compto les barreres arquitectòniques.
Entenc per barrera cívica (aquest nom me l’acabo d’inventar) aquella que no respecta els espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda o visual (exemples usar els espais d’aparcaments reservats, parar o aparcar el cotxe en passos de vianants o sobre la vorera, tirar objectes al terra...)
Entenc com a barrera visual a aquella que afecta a les persones que tenen problemes de visió (ceguesa de diferents graus o total) que necessiten ajudes tècniques de tipus sonor, o tàctil. En aquest apartat també hi compto les barreres arquitectòniques que els hi dificulta poder circular sense perills per les ciutats (obstacles, manca de senyalització acústica en semàfors...) Aquestes barreres les trobem al carrer, al cinema, la TV...
Entenc per barrera psíquica aquella que dificulta a les persones amb problemes psíquics a participar d’actes que estarien dins les seves possibilitats (pocs espais condicionats, manca de personal d’ajuda... ) Aquestes barreres les podem trobar a qualsevol lloc, també hi compto les barreres arquitectòniques.
Entenc per barrera cívica (aquest nom me l’acabo d’inventar) aquella que no respecta els espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda o visual (exemples usar els espais d’aparcaments reservats, parar o aparcar el cotxe en passos de vianants o sobre la vorera, tirar objectes al terra...)
La següent és una aportació que ha fet l'Anna i que m'ha semblat magnífica que quedés exposada aquí:
Barrera social. És aquella que, tot i no existir barreres de les abans esmentades dificulta la participació d’una persona amb discapacitat. Hi comptaríem aquí l’actitud, la predisposició, els prejudicis, la bona voluntat...
Espero que el que he escrit serveixi per comprendre millor el problema. També demano que si m’he deixat alguna cosa que creieu important m’ho feu saber.
He de dir-vos que jo treballo per les barreres arquitectòniques principalment.
TEATRE AUDITORI DE GRANOLLERS
Teatre auditori de Granollers i seients per a persones amb mobilitat reduïda.
No és ciència ficció, és un cas com un cabàs!
Una amiga, molt amiga ahir li va passar un cas que la va deixar garratibada. Us l’explicaré resumit.
Va convidar a una amiga i els seus familiars a conèixer el Teatre Auditori de Granollers, ja que ells són de Barcelona.
La meva amiga va obrir l’ordinador per fer les reserves en línia i no va saber quina butaca triar perquè la seva amiga té una disminució física que la impossibilita pujar escales i no volia equivocar-se. Així que, amb l’ordinador al davant i el telèfon a la mà va trucar a l'auditori a fi de que li aconsellesin quina fila podia ser la millor.
La primera senyoreta que va respondre al telèfon li va demanar si podia trucar un moment més tard, perquè la persona que ho sabia estava parlant per un altre telèfon. La meva amiga molt amablement va acceptar i va tornar a trucar.
Quan va tornar a trucar i va anar per explicar-li a l'altra senyoreta de que es tractava, ella li va contestar rapidament que ja sabia de que anava perquè ja li havien explicat. Va passar directament a l’explicació; li va dir que per poder fer ús dels seients per a persones amb discapacitat es tenia que portar un certificat metge, que eren les normes...
La meva amiga avui encara s’està estirant els cabells, no podia creure’s el que estava escoltant, em diu que van tenir una conversa una mica tivant però educada i que el malentès va venir per no sé quines raons d’un descompte per a “discapacitats” que ella no en tenia ni idea que existís i que tampoc en feia per tant cap demanda. Al final va quedar clar que només volia saber quina fila, butaca o el que fos li calia demanar perquè la seva amiga pogués anar al teatre.
Al final només la fila 8 té aquesta qualitat, però tot era molt complicat, hi havia dos espais buits per a usuaris de cadira de rodes (en el cas que ella portés la seva cadira) però els altres acompanyants no podien estar al seu costat (estava tot venut).
Evidentment se li van treure totes les ganes de portar als amics al teatre i la seva amiga diu que ara no hi aniria ni lligada.
Mireu la fotografia i digueu-me si amb tot aquests espai no es pot ampliar tota la fila per aquest ús? Reflexioneu com un teatre que fa quatre dies que està fet no s’hagi calculat millor.
Feu-ho per la meva amiga o per qualsevol persona que conegueu, quan aneu al teatre us hi fixeu i mireu quanta gent de la fila 8 no podria estar asseguda en un altre lloc. Potser si ho sabessin, deixarien que l’amiga de la meva amiga, veiés aquell dia la funció.
És solidari Granollers? Crec que sí però crec que els granollerins no estan informats de les barreres que encara hi han i no parlo només d’obres antigues...
Reflexionem, només així ens farem concients del que significa.
No és ciència ficció, és un cas com un cabàs!
Una amiga, molt amiga ahir li va passar un cas que la va deixar garratibada. Us l’explicaré resumit.
Va convidar a una amiga i els seus familiars a conèixer el Teatre Auditori de Granollers, ja que ells són de Barcelona.
La meva amiga va obrir l’ordinador per fer les reserves en línia i no va saber quina butaca triar perquè la seva amiga té una disminució física que la impossibilita pujar escales i no volia equivocar-se. Així que, amb l’ordinador al davant i el telèfon a la mà va trucar a l'auditori a fi de que li aconsellesin quina fila podia ser la millor.
La primera senyoreta que va respondre al telèfon li va demanar si podia trucar un moment més tard, perquè la persona que ho sabia estava parlant per un altre telèfon. La meva amiga molt amablement va acceptar i va tornar a trucar.
Quan va tornar a trucar i va anar per explicar-li a l'altra senyoreta de que es tractava, ella li va contestar rapidament que ja sabia de que anava perquè ja li havien explicat. Va passar directament a l’explicació; li va dir que per poder fer ús dels seients per a persones amb discapacitat es tenia que portar un certificat metge, que eren les normes...
La meva amiga avui encara s’està estirant els cabells, no podia creure’s el que estava escoltant, em diu que van tenir una conversa una mica tivant però educada i que el malentès va venir per no sé quines raons d’un descompte per a “discapacitats” que ella no en tenia ni idea que existís i que tampoc en feia per tant cap demanda. Al final va quedar clar que només volia saber quina fila, butaca o el que fos li calia demanar perquè la seva amiga pogués anar al teatre.
Al final només la fila 8 té aquesta qualitat, però tot era molt complicat, hi havia dos espais buits per a usuaris de cadira de rodes (en el cas que ella portés la seva cadira) però els altres acompanyants no podien estar al seu costat (estava tot venut).
Evidentment se li van treure totes les ganes de portar als amics al teatre i la seva amiga diu que ara no hi aniria ni lligada.
Mireu la fotografia i digueu-me si amb tot aquests espai no es pot ampliar tota la fila per aquest ús? Reflexioneu com un teatre que fa quatre dies que està fet no s’hagi calculat millor.
Feu-ho per la meva amiga o per qualsevol persona que conegueu, quan aneu al teatre us hi fixeu i mireu quanta gent de la fila 8 no podria estar asseguda en un altre lloc. Potser si ho sabessin, deixarien que l’amiga de la meva amiga, veiés aquell dia la funció.
És solidari Granollers? Crec que sí però crec que els granollerins no estan informats de les barreres que encara hi han i no parlo només d’obres antigues...
Reflexionem, només així ens farem concients del que significa.
Un dia 8 de març dedicat
Sense oblidar el perquè es celebra el Dia de la Dona treballadora (enllaç Viquipèdia) enguany voldria dedicar el meu particular homenatge a:
Primer, a les dones-mares que al llarg de la seva vida tenen cura d’un/a fill/a amb algun tipus de discapacitat (i molt especialment aquelles dels anys 1950 que varen haver de fer-ho gairebé soles i d’amagat).
Tot i que tenir cura d’un/a fill/a amb discapacitat, una mare no ho considera feina─ ja que la fa amb amor─ si que és una tasca molt dura tant a nivell físic com psíquic i sense data de jubilació. Si a tot això hi sumem el treball fora de casa i les tasques pròpies del rol de dona a la llar, poc més em cal dir.
Primer, a les dones-mares que al llarg de la seva vida tenen cura d’un/a fill/a amb algun tipus de discapacitat (i molt especialment aquelles dels anys 1950 que varen haver de fer-ho gairebé soles i d’amagat).
Tot i que tenir cura d’un/a fill/a amb discapacitat, una mare no ho considera feina─ ja que la fa amb amor─ si que és una tasca molt dura tant a nivell físic com psíquic i sense data de jubilació. Si a tot això hi sumem el treball fora de casa i les tasques pròpies del rol de dona a la llar, poc més em cal dir.
Segon, a les dones amb discapacitat que treballen tant per a elles mateixes com per ajudar a gent amb el mateix handicap, oferint la seva experiència en associacions o en solitari i que amb les seves revindicacions intenten aplanar el camí dels qui els vindran al darrera.
Des del bloc de l’accessibilitat faig una crida a la solidaritat a totes les persones (homes o dones) dels estaments públics a l’hora de dissenyar o arreglar les ciutats perquè pensin amb l'ara i el demà.
Conduir una cadira de rodes, anar amb un bastó (sigui per recolzar-s’hi o per orientar-se en cas de ceguesa) o amb qualsevol altre tipus d’ajuda tècnica, si que pot arribar a ser una carrera d’obstacles esgotadora.
Una altra crida aquest cop a la comprensió, a tots aquells que aparquen els seus cotxes en espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda sense tenir-ne cap necessitat perquè potser una mare cerca aparcament per poder baixar en braços al seu fill/a.
Una altra crida aquest cop a la comprensió, a tots aquells que aparquen els seus cotxes en espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda sense tenir-ne cap necessitat perquè potser una mare cerca aparcament per poder baixar en braços al seu fill/a.
“Posa’t al seu lloc encara que sigui per uns moments” seria la meva campanya solidaria.
Feliç dia!
2on Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya
Estic subscrita al butlletí electrònic del CM Horitzó i hi he pogut llegir informació sobre el 2on Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya.
Si us he de dir la veritat, no sabia de que anava el tema però he entrat al web. He vist que a l’any 2007 es va celebrar el primer sota el lema “Treballant per la inclusió social”.
Aquest any 2009 es celebrarà el 2on Congrés els dies 26 i 27 de març a La Farga de l’Hospitalet, amb el lema d’”Un sector al servei de les persones”
Per si esteu interessats en ampliar informació us hi he deixat els enllaços. També dir-vos que si algun de vosaltres hi va anar i vol donar el seu parer...
Si us he de dir la veritat, no sabia de que anava el tema però he entrat al web. He vist que a l’any 2007 es va celebrar el primer sota el lema “Treballant per la inclusió social”.
Aquest any 2009 es celebrarà el 2on Congrés els dies 26 i 27 de març a La Farga de l’Hospitalet, amb el lema d’”Un sector al servei de les persones”
Per si esteu interessats en ampliar informació us hi he deixat els enllaços. També dir-vos que si algun de vosaltres hi va anar i vol donar el seu parer...
El Sirius de Granollers vol treballar de valent...
Fa uns parell de mesos el meu amic Toni i jo vam tenir una reunió amb la gent de Sirius de Granollers. Tant en Toni com jo ens varem emportar molt bona impressió perquè sembla que volen treballar de valent per l’accessibilitat de la ciutat.
D’aquí uns dies tindrem una altra reunió segurament per compartir i repartir tasques. Bé ja us en faré cinc cèntims.
D’aquí uns dies tindrem una altra reunió segurament per compartir i repartir tasques. Bé ja us en faré cinc cèntims.
Han començat les obres a la carretera...
Fa unes setmanes que han començat les obres per fer peatonal part del centre de Granollers.
No entraré en polèmica, ja que com tot hi ha defensors i retractors del projecte però, el que sí em preocupa és el com.
Si serà accessible realment per a tothom i si els arquitectes i dissenyadors urbans ens han tingut en compte.
Seguiré les obres tant com pugui i si algu de vosaltres hi passa a prop i hi detecta alguna barrera arquitectònica li demano que em deixi un comentari al bloc.
Recordeu que quan està fet ja és més difícl que ho rectifiquin.
Un web molt complert
Us recomano que no us perdeu navegar per aquesta completa pàgina on hi trobareu magnífiques adaptacions per a l’autonomia personal i altres ajudes tècniques.
Llàstima és que tot deu estar a preus prohibitius per a la majoria de nosaltres.
L’odissea d’anar a peu pel carrer Bisbe Grivé de Granollers
Volia posar per títol: L’odissea d’anar a peu coix pel carrer de Bisbe Grivé de Granollers però, he pensat que potser algú sense cap limitació física no l'hagués agafat com a metàfora sinó literalment...
Baixant pel costat dret de la vorera de l’avinguda Sant Esteve, una mica més avall de l’Escola Pia, a la dreta hi ha el carrer de Bisbe Grivé.
Baixant pel costat dret de la vorera de l’avinguda Sant Esteve, una mica més avall de l’Escola Pia, a la dreta hi ha el carrer de Bisbe Grivé.
El primer entrebanc ja es troba al girar la cantonada perquè la rampa per creuar el carrer, fa una baixada tant pronunciada que gairebé fa perdre l’estabilitat si tens algun problema de deambulació. Un cop t’has situat a la vorera del carrer Grivé, encara has d’anar més a poc a poc perquè el terra té bastants desperfectes i, a la que et descuides o, rellisques per les llavors aixafades que cauen d’uns arbres, no podats des de temps immemorables o, t’entrebanques amb alguna rajola mig aixecada.
Després de superat aquest primer tram et trobes davant d’una altra rampa de cantonada, igual o pitjor que la primera amb una pendent tant exagerada que et fa perdre el centre de la gravetat si no vas acompanyat d’alguna ajuda tècnica.
A mi m’ha tocat baixar la vorera abans d’arribar-hi i he tingut que vorejar dos contenidors i fer un tros del camí per la calçada per creuar fins l’altra vorera.
Un cop creuat el carrer de Sant Josep de Calasanç sembla que millora el trajecte però, al arribar a la carretera principal, la d'Alfons IV, s’ha de tornar a salvar una altra gran rampa per no tombar-te.
Realment aquestes rampes fan pena i vull pensar que quan les van fer no va ser només per cobrir-se les esquenes sinó per ignorància del que feien.
He d’esbrinar quants anys fa que està fet tot això i també fer-ne fotografies.
Jo, poca cosa hi puc fer a part de deixar-vos aquí la meva experiència, només dir-vos que si teniu pensat anar a fer aquest trajecte val més que en cerqueu un de més accessible sinó és que voleu fer esport d’aventura.
Per a mi ha estat un verdader calvari caminar-hi per aquest carrer. No em puc imaginar com fer-lo amb un escúter sense por a tombar-se.
A mi m’ha tocat baixar la vorera abans d’arribar-hi i he tingut que vorejar dos contenidors i fer un tros del camí per la calçada per creuar fins l’altra vorera.
Un cop creuat el carrer de Sant Josep de Calasanç sembla que millora el trajecte però, al arribar a la carretera principal, la d'Alfons IV, s’ha de tornar a salvar una altra gran rampa per no tombar-te.
Realment aquestes rampes fan pena i vull pensar que quan les van fer no va ser només per cobrir-se les esquenes sinó per ignorància del que feien.
He d’esbrinar quants anys fa que està fet tot això i també fer-ne fotografies.
Jo, poca cosa hi puc fer a part de deixar-vos aquí la meva experiència, només dir-vos que si teniu pensat anar a fer aquest trajecte val més que en cerqueu un de més accessible sinó és que voleu fer esport d’aventura.
Per a mi ha estat un verdader calvari caminar-hi per aquest carrer. No em puc imaginar com fer-lo amb un escúter sense por a tombar-se.
Llegit a ECOM
Una amiga m'ha passat aquesta informació que hi ha penjada al web d'ECOM, pel que he llegit es tracta d'una guia en línia escrita en castellà que presenta les ajudes que pots trobar per a la discapacitat.Faig l'entrada per si hi ha algú que li pugui interessar, jo sóc una escèptica amb tot això de les ajudes i amb tot el que em vulguin donar, clar que això és només una guia però, sí que és accessible perquè es pot consultar sense moure's de casa.
Bé per les coses accessibles!
Pas de vianants/Pas de zebra
Alerta si plou! Si ets una persona que fa poc que utilitza algun tipus ajuda tècnica, com pot ser un bastó o una crossa. Vigila si has de creuar un pas zebra i plou.
Si ets una persona de la tercera edat i/o tens dificultat al caminar. També vigila!
La majoria dels passos de vianants encara (i, dic encara, perquè em van dir que segons a on ja ho tenien en conte i feien servir un altre tipus de pintura) no estan tots pintats amb pintura antilliscant i quan plou rellisquen.
Quan hi passeu feu-ho molt a poc a poc i vigilant quan us recolzeu al bastó.
Aparcar en llocs reservats per a persones amb mobilitat reduïda
Tot i que prefereixo remetre-us al post de MASBA que toca aquest tema, si que tinc ganes de dir-vos que fa una temporada que quan vaig al supermercat miro si realment les places per a persones amb mobilitat reduïda estan ocupades per vehicles que tinguin l’autorització pertinent.Poques vegades la tenen, i altres hi pots veure dins del cotxe el conductor esperant “la senyora i els nens” que fan la compra mentrestant ell fuma una cigarreta com aquell que està assegut al sofà de casa.
Crec que és una llàstima que s’hagi de fer una llei per fer respectar un tema social i de bona educació com aquest.
Si voleu fer la prova un dia, demaneu que us deixin una cadira de rodes al matí, pugeu-la al cotxe, cerqueu aparcament al super, baixeu vosaltres i la cadira. Entreu a l’establiment, aneu a demanar el “carro” que se us adapti a la cadira de rodes.
Per cert, a Granollers el Caprabo de l’avinguda Sant Julià el tenen (aprofito per dir-vos-ho i per agrair-los el detall i a la meva amiga Magda per fer-los la petició).
Seguim, compreu els productes que tingueu a l’abast del vostre braç i demaneu a algun bon samarità que us despengi les galetes o altres productes que us agraden i que estan al prestatge de dalt de tot.
Llavors, cansats fins a dir prou, feu cua a la caixa, estireu bé el braços i empaqueteu com pugueu (tot i que la caixera uns ajudarà amablement) perquè darrera vostre hi ha un impacient que us mira amb cara de pocs amics.
Quan hàgiu fet tot això, torneu al cotxe que l’haureu tingut que deixar lluny perquè els reservats estaven ocupats. Carregeu el cotxe i cap a casa...
Ho deixo aquí, només d’explicar-vos-ho ja estic esgotada.
A vegades és bó posar-se a la pell de l'altra
Rampa amb trampa en obra nova
Vull dir-vos que avui he quedat bocabadada quan he anat a esmorzar a una cafeteria de La Roca que fa quatre dies que han obert.
Quan te la mires de lluny veus que té una rampa d’accés però, quan t’hi acostes veus la trampa. Per pujar la rampa hi ha un graó d’uns 12 centímetres aproximadament (no duia la cinta mètrica). Un cop has accedit a la rampa, i quan ja gairebé ets a dalt, et sorprèn un altre graó també de 12 centímetres molt a prop de la porta.
Aquí no acaba la cosa, perquè quan has obert la porta de vidre, gairebé topes amb una màquina escura butxaques que deixa un pas mínim per passar (ho he vist per les maniobres que ha tingut que fer una clienta que portava un cotxet de nens).
Què voleu que us digui? Al meu entendre només hi mancava un lletreret junt amb el dret d’admissió que digués: “cadires de rodes, No!”
A mi ja m’hi han vist prou, el més curiós és que està just al davant de l’Ajuntament.
Quina poca sensibilització! De qui?..
Quan te la mires de lluny veus que té una rampa d’accés però, quan t’hi acostes veus la trampa. Per pujar la rampa hi ha un graó d’uns 12 centímetres aproximadament (no duia la cinta mètrica). Un cop has accedit a la rampa, i quan ja gairebé ets a dalt, et sorprèn un altre graó també de 12 centímetres molt a prop de la porta.
Aquí no acaba la cosa, perquè quan has obert la porta de vidre, gairebé topes amb una màquina escura butxaques que deixa un pas mínim per passar (ho he vist per les maniobres que ha tingut que fer una clienta que portava un cotxet de nens).
Què voleu que us digui? Al meu entendre només hi mancava un lletreret junt amb el dret d’admissió que digués: “cadires de rodes, No!”
A mi ja m’hi han vist prou, el més curiós és que està just al davant de l’Ajuntament.
Quina poca sensibilització! De qui?..
"Diálogo para sordos"
Gairebé sempre que parlo amb alguna persona sobre l’accessibilitat de la comunicació, surt el tema dels sords i el llenguatge de signes. L’associació o tàndem és inevitable per a la majoria dels terrícoles desconeixedors de que hi ha molts tipus de comunicació.
Fins i tot podeu veure-ho en la premsa llegint els escrits que hi ha en aquests blocs de treball sobre barreres auditives.
Aquí hi teniu un l’enllaç i aquí l'altre
Fins i tot podeu veure-ho en la premsa llegint els escrits que hi ha en aquests blocs de treball sobre barreres auditives.
Aquí hi teniu un l’enllaç i aquí l'altre
Granollers "mon amour"
Després d’uns mesos de contactar i d’intercanviar experiències amb gent que també està sensibilitzada en el tema de l’accessibilitat, i sobretot després de visitar ciutats properes o no, a la nostra, dic amb cert orgull que Granollers, tot i que li queda molt per millorar és una de les ciutats que he vist, que més es preocupa i treballa per aquest tema.
Ara que no s’hi adormin quan llegeixin aquest escrit, perquè seguirem fent ruta assenyalant els llocs per a millorar i evidentment elogiant aquells que compten amb nosaltres.
És curiós veure, que en el temps que estem, encara molts professionals urbanístics tenen aquesta assignatura pendent. Ara que dic això, us remeto a un escrit que vaig fer temps enrere sobre “aquesta assignatura” i les seves possibles solucions. Us deixo l’enllaç.
Ara que no s’hi adormin quan llegeixin aquest escrit, perquè seguirem fent ruta assenyalant els llocs per a millorar i evidentment elogiant aquells que compten amb nosaltres.
És curiós veure, que en el temps que estem, encara molts professionals urbanístics tenen aquesta assignatura pendent. Ara que dic això, us remeto a un escrit que vaig fer temps enrere sobre “aquesta assignatura” i les seves possibles solucions. Us deixo l’enllaç.
Nova cafeteria amb l'entrada accessible a Granollers
Avui he quedat gratament sorpresa quan he vist la remodelació que fan a la cafeteria del carrer de Girona de Granollers a l’alçada del núm. 4Estan enrasant la rampa al terra!!!!!! Veieu la fotografia
Felicitats als tècnics i al propietari/a
Des d’aquí els hi donem les gràcies i esperem visitar-la tan aviat com estigui enllestida!
Diari escrit des de l’escúter: valen més quatre ulls que dos
Avui al matí, que feia un solet benèvol, he sortit tota decidida anar a comprar a les paradetes de la fira de Nadal que cada any es posen a la Porxada.La Porxada de Granollers, està envoltada d’un graó però, vet aquí, que està enrasada al terra en un dels seus vèrtex.
Tots els que tenim problemes de mobilitat, ho sabem i l’hem fet el nostre lloc habitual d’entrada. Avui però, els organitzadors de la fira, s’han oblidat de deixar-hi un pas per a nosaltres.
Un suspens pels organitzadors? O pels de la brigada? Vosaltres valoreu la fotografia.
El cas és que, de nou avui, jo he fet una compra frustrada.
Espero que l’any que ve recordin la frase aquella tan famosa: valen més quatre ulls que dos i pensin que som una bona colla que també ens agrada anar a veure les paradetes i que també recordin que existeix el treball en equip i que dins l'equip hi pot haver una persona sensibilitzada en el tema.
No es pot canviar tot en un dia...
Es certa aquesta frase però, si procurem que les obres es facin ben fetes des d'un bon començament tot anirà millor. ..................
No deixeu de fer.., o de no anar... Penseu que demanar ajuda no és una vegonya.
Tinc records de petita ajudant a alguna persona gran a creuar la vorera, a baixar de la vorera si venia alguna persona amb un cotxet, etc.
Hi havien unes petites normes per circular a peu per la vorera, les recordeu? A mi me les van ensenyar a casa.
Actualment tot va “campi qui pugui”! En voreres estretes, com algunes del meu poble, hi preval la llei del més fort, i evidentment el més fort mai és una persona amb problemes de deambulació.
Molts cops he pensat de fer un manual de supervivència per a persones amb discapacitat física. No creieu, que si se’m posa al cap...
Amb els anys una aprèn a obrir la boca i demanar ajuda si cal, cosa impensable a la joventut, quan hi ha tanta feina en demostrar el que vals i que ho pots tot.
Sort que ara fa temps que no he de demostrar res, i si em cal demano la mà per pujar o baixar un graó molt alt o per creuar un carrer ample un dia de fort vent.
Penseu que a la vorera no momes hi caminem els coixos, també hi ha els avís i les persones invidents...
Hi havien unes petites normes per circular a peu per la vorera, les recordeu? A mi me les van ensenyar a casa.
Actualment tot va “campi qui pugui”! En voreres estretes, com algunes del meu poble, hi preval la llei del més fort, i evidentment el més fort mai és una persona amb problemes de deambulació.
Molts cops he pensat de fer un manual de supervivència per a persones amb discapacitat física. No creieu, que si se’m posa al cap...
Amb els anys una aprèn a obrir la boca i demanar ajuda si cal, cosa impensable a la joventut, quan hi ha tanta feina en demostrar el que vals i que ho pots tot.
Sort que ara fa temps que no he de demostrar res, i si em cal demano la mà per pujar o baixar un graó molt alt o per creuar un carrer ample un dia de fort vent.
Penseu que a la vorera no momes hi caminem els coixos, també hi ha els avís i les persones invidents...
Comunidad virtual para la promoción de la igualdad de oportunidades de las personas con discapacidad
Avui he assistit a una reunió informal a la seu d’ECOM sobre el web Disgital. Un portal que ja porta un petit temps en funcionament però que encara està en la seva primera fase de difusió.
La presentació oficial de Disgital es va fer el passat 6 de novembre a Barcelona, i a la que sentin-t’ho molt no vaig poder assistir.
El seu funcionament, és ara per ara, d’àmbit nacional. L’entusiasme dels coordinadors de la Fundació Pere Tarrés que han vingut a explicar-nos el projecte és d’admirar i contagiós. Ens han dut a fer un petit recorregut pels diferents apartats del web, i una cosa molt d’agrair: s’han apuntat els nostres suggeriments!
Crec que millor que qualsevol explicació que jo us pugui donar sobre els seus objectius els podreu vosaltres mateixos descobrir visitant l’espai i, perquè no, si us pica la curiositat, fent-vos usuaris registrats.
Us deixo l’enllaç.
De moment el que necessita l’espai és col·laboració i interès per part de tots, per tal que projecte tingui vida i es pugui anar ampliant cada cop més amb l’ajut de tothom.
Gràcies per convidar-nos a la reunió.
Una molt bona nota a la papereria i llibreria Compàs de Cardedeu
Veieu vosaltres mateixos la fotografia de la nova ubicació de la llibreria Compàs de Cardedeu.
Hi han dissenyat una rampa d’accés a consciència, amb un marbre buixardat per a no relliscar, sense voravius i enrasada al terra.
Sembla que alguns comerços ja compten amb els ciutadans que som usuaris d'ajudes tècniques i, no només per complir la normativa.
Chapeau, Compàs!
la IV Jornada tècnica d'accessibilitat a Barcelona: ponències
La Marga B., una amiga nostra que segueix el bloc, ens ha enviat un enllaç amb la publicació de les ponències que es van presentar a la IV Jornada tècnica d'accessibilitat, celebrada el passat 18 de novembre al CCCB. Barcelona
Si us interessa podeu descarregar-vos-les des d’aquest enllaç, les ponències en format pdf.
Gràcies Marga per la teva col•laboració
Dona, feina, discapacitat física i accessibilitat
D’haver nascut dona n’estic orgullosa, de ser discapacitada física francament hagués preferit no ser-ho. Quan reflexiono em pregunto si tot hauria estat millor sense aquest handicap. I em dic que no ho sé, potser no seria com sóc ara. Això sí, si pogués tornar a néixer diria: discapacitat mai més!
Una es pot preguntar moltes coses, i es pot acceptar tal com és però, mai s’ha de mentir a si mateixa.
Discapacitat física i dona és senyal d’eterna superació, de molt d’esforç, de qualsevol cosa multiplicada per un exponent que a vegades pot ser molt alt. De cap de les maneres vull entrar dins una guerra de sexes. Res més lluny però, no podem negar que la dona té sempre el rol més gran (família, tasques de la llar...) que la majoria del homes. Hi deixo el tema aquí tancat.
Si creiem que actualment amb una discapacitat física és difícil accedir al món laboral, doncs, creieu-me que ho era molt més fa gairebé trenta anys enrere ─sembla molt de temps però, és només una bufada─.
Quan anaves porta per porta a cercar feina et miraven de cap a peus deixant-te clavats els ulls a les cames.
Costava temps oblidar aquella mirada grisa, que sobresortia pel damunt de les ulleres de mitja lluna que portava el funcionari, quan li anaves a deixar el currículum. Amb el cap cot marxaves després d’entregar els papers com si t’hagués de perdonar la vida.
Eren temps que calia amagar tant com es podia la discapacitat física, maquillar el caminar i baixar les faldilles fins el punt just que dissimulés la mancança o coixesa. Això, les que teníem la sort de caminar més o menys, les que duien ajudes del tipus cadira de rodes o crossa, no sé pas com s’ho devien fer.
L’astúcia s’avivava i algunes de nosaltres teníem les nostres tècniques: estudiàvem primer el camí, procuràvem entrar als lloc junt amb altra gent i preferíem parlar per les guixetes per on el funcionari veia només part de la persona.
─Alguna cosa per al·legar? Et deia el treballador del departament de personal al deixar el currículum, i tu deies:
──No!, a veu baixa i amb un rau-rau per dins
Un cop i, dos i tres. Una empresa i, dues i tres... I res, no et cridaven i no entenies perquè doncs t’havies assabentat que la feina li havien donat a una altra persona molt menys capacitada pel lloc al que tu concursaves... (cal puntualitzar que en aquell temps hi havia feina per tothom, no com ara).
Callaves, no hi havia una altra opció, perquè si protestaves et deien que a la propera ja no tindries opció. Valia més no dir res i esperar a la propera convocatòria si havies optat per una feina pública.
Sóc conscient que les coses han de millorar i molt encara per al nostre col·lectiu però, vull donar les gràcies a tots aquells que em van precedir per haver estat treballant per a nosaltres, sobretot perquè tinguéssim llocs de treball millors que els seus. Jo era molt jove però, els recordo fent manifestacions al mig de la Plaça Catalunya demanant un treball digne i uns llocs més accessibles.
Ara sóc jo la que intento posar el meu granet de sorra pensant que potser algun dia servirà pels que venen al meu darrera. No m’assec a cap plaça però intento sensibilitzar al que em llegeix perquè crec que no ens podem acomodar, darrera nostra vindran potser uns que pensaran en nosaltres i el que hem fet. De totes maneres veure com treballa la gent de la federació ECOM i l’associació MIFAS, ADFO o MASBA a les que els hi vaig seguint les activitats em dóna tranquil·litat.
Malauradament la discapacitat física no desapareixerà mai (per problemes de salut, per accident, per vellesa..) i si tots, tant no discapacitats físics com discapacitats físics en som conscients, de ben segur tot canviarà i realment llavors tothom estarà integrat.
Cal recordar aquella cançó que diu: las obras quedan i la gente se va...
Si llegeixes això i ets arquitecte, tècnic en construcció, dissenyador, constructor, persona sensibilitzada o no amb el tema, espero que al menys l’escrit et faci reflexionar i pensis una mica en nosaltres. T’estarem molt agraïts.
Una es pot preguntar moltes coses, i es pot acceptar tal com és però, mai s’ha de mentir a si mateixa.
Discapacitat física i dona és senyal d’eterna superació, de molt d’esforç, de qualsevol cosa multiplicada per un exponent que a vegades pot ser molt alt. De cap de les maneres vull entrar dins una guerra de sexes. Res més lluny però, no podem negar que la dona té sempre el rol més gran (família, tasques de la llar...) que la majoria del homes. Hi deixo el tema aquí tancat.
Si creiem que actualment amb una discapacitat física és difícil accedir al món laboral, doncs, creieu-me que ho era molt més fa gairebé trenta anys enrere ─sembla molt de temps però, és només una bufada─.
Quan anaves porta per porta a cercar feina et miraven de cap a peus deixant-te clavats els ulls a les cames.
Costava temps oblidar aquella mirada grisa, que sobresortia pel damunt de les ulleres de mitja lluna que portava el funcionari, quan li anaves a deixar el currículum. Amb el cap cot marxaves després d’entregar els papers com si t’hagués de perdonar la vida.
Eren temps que calia amagar tant com es podia la discapacitat física, maquillar el caminar i baixar les faldilles fins el punt just que dissimulés la mancança o coixesa. Això, les que teníem la sort de caminar més o menys, les que duien ajudes del tipus cadira de rodes o crossa, no sé pas com s’ho devien fer.
L’astúcia s’avivava i algunes de nosaltres teníem les nostres tècniques: estudiàvem primer el camí, procuràvem entrar als lloc junt amb altra gent i preferíem parlar per les guixetes per on el funcionari veia només part de la persona.
─Alguna cosa per al·legar? Et deia el treballador del departament de personal al deixar el currículum, i tu deies:
──No!, a veu baixa i amb un rau-rau per dins
Un cop i, dos i tres. Una empresa i, dues i tres... I res, no et cridaven i no entenies perquè doncs t’havies assabentat que la feina li havien donat a una altra persona molt menys capacitada pel lloc al que tu concursaves... (cal puntualitzar que en aquell temps hi havia feina per tothom, no com ara).
Callaves, no hi havia una altra opció, perquè si protestaves et deien que a la propera ja no tindries opció. Valia més no dir res i esperar a la propera convocatòria si havies optat per una feina pública.
Sóc conscient que les coses han de millorar i molt encara per al nostre col·lectiu però, vull donar les gràcies a tots aquells que em van precedir per haver estat treballant per a nosaltres, sobretot perquè tinguéssim llocs de treball millors que els seus. Jo era molt jove però, els recordo fent manifestacions al mig de la Plaça Catalunya demanant un treball digne i uns llocs més accessibles.
Ara sóc jo la que intento posar el meu granet de sorra pensant que potser algun dia servirà pels que venen al meu darrera. No m’assec a cap plaça però intento sensibilitzar al que em llegeix perquè crec que no ens podem acomodar, darrera nostra vindran potser uns que pensaran en nosaltres i el que hem fet. De totes maneres veure com treballa la gent de la federació ECOM i l’associació MIFAS, ADFO o MASBA a les que els hi vaig seguint les activitats em dóna tranquil·litat.
Malauradament la discapacitat física no desapareixerà mai (per problemes de salut, per accident, per vellesa..) i si tots, tant no discapacitats físics com discapacitats físics en som conscients, de ben segur tot canviarà i realment llavors tothom estarà integrat.
Cal recordar aquella cançó que diu: las obras quedan i la gente se va...
Si llegeixes això i ets arquitecte, tècnic en construcció, dissenyador, constructor, persona sensibilitzada o no amb el tema, espero que al menys l’escrit et faci reflexionar i pensis una mica en nosaltres. T’estarem molt agraïts.
Aquest escrit està dedicat a la Judith, una dona amb un cor molt gran, que un dia em va dir que perquè no escrivia algun post sobre aquest tema.
Descomptes i vagons de l’AVE no són accessibles per als discapacitats
Notícia del DIARI 20' edició Barcelona (el dibuix no, eh!)
Tot i la propaganda que s'ha fet de l'AVE com a transport accessible, els usuaris amb discapacitat van denunciar ahir que, en la pràctica, els vagons no estan ben adaptats i que ni tan sols poden accedir als descomptes oferts a la resta de viatgers...
Una obra nova! De ben segur deu ser perquè han pensat en una oferta millor.
Ave, ave, ave Maria...
Tot i la propaganda que s'ha fet de l'AVE com a transport accessible, els usuaris amb discapacitat van denunciar ahir que, en la pràctica, els vagons no estan ben adaptats i que ni tan sols poden accedir als descomptes oferts a la resta de viatgers...
Una obra nova! De ben segur deu ser perquè han pensat en una oferta millor.
Ave, ave, ave Maria...
MASBA a la Mostra d'Entitats de Mataró
Amb un aire fred que se't clavava com agulles a la pell, aquest matí hem anat a visitar l’estand que MASBA tenia a la Mostra d’Entitats a Mataró. A l’estand hi hem pogut saludar a una bona part dels seus membres.
Ens han ensenyat la tasca que fan a Mataró, els seus objectius presents i futurs. A mi particularment m’ha agradat molt, ja que hem pogut comparar les nostres inquietuds i hem fins i tot parlat de properes col·laboracions.
Estic contenta per la trobada i a no ser pel petit inconvenient del soroll que venia de la sala de ball que hi havia muntada al costat i que en prou feines ens deixava parlar, haguéssim pogut intercanviar molta més informació però, no es pot tenir tot en aquest món.
Ens han ensenyat la tasca que fan a Mataró, els seus objectius presents i futurs. A mi particularment m’ha agradat molt, ja que hem pogut comparar les nostres inquietuds i hem fins i tot parlat de properes col·laboracions.
Estic contenta per la trobada i a no ser pel petit inconvenient del soroll que venia de la sala de ball que hi havia muntada al costat i que en prou feines ens deixava parlar, haguéssim pogut intercanviar molta més informació però, no es pot tenir tot en aquest món.
Us felicito perquè fa molts pocs dies que heu nascut i ja camineu amb força.
Identificació d'icones per a sords
No us penseu que m’ha estat fàcil la recerca d’icones per a diferenciar el tipus de pèrdua auditiva i el significat de cadascuna.
Us penjo aquests de moment per a més informació podeu adreçar-vos a ACAPPS (Associació Catalana per a la promoció de persones sordes) que de ben segur us atendran molt bé.
Aquest és el símbol que més coneixem i que defineix al col·lectiu de sords en general però, no és pas l’únic.
Aquest és el símbol que indica que la sala està equipada amb un anell magnètic.
Us penjo aquests de moment per a més informació podeu adreçar-vos a ACAPPS (Associació Catalana per a la promoció de persones sordes) que de ben segur us atendran molt bé.
Aquest és el símbol que més coneixem i que defineix al col·lectiu de sords en general però, no és pas l’únic.
Aquest és el símbol que indica que la sala està equipada amb un anell magnètic.
Aquest altre símbol és el que indica que hi haurà traducció simultània amb el llengua de signes.
Si us hi fixeu a un costat de la pantalla de la televisió hi surt una icona d'una
orella petita que indica que el programa serà subtitulat amb transcripció de text. Per ara la TV3 és l’emissora que més programes té subtitulats.
A vegades segons a qui va dirigida la subtitulació i, si només la fan per a donar suport a les persones sordes que fan servir el llenguatge dels signes, una gran part dels sords postlocutius (que son aquells que s'han tornat sords després d'haver après a parlar degut a traumatismes o altres patologies o que amb l'edat perden oida...) ells, que no són usuaris de la llegua de signes, es queden llavors sense poder accedir a la totalitat de la informació, perquè només apareix una part del text.
Cal tenir-ho en compte per no treure les barreres a uns i posar-les a uns altres.
Encara hi ha molta feina a fer. En el proper post escriuré la llista de sales i espais que disposen ja d'anell magnètic per a usuaris de pròtesi auditiva o implant coclear.
Espero que la informació us sigui d'utilitat i us prego que si teniu cap més informació la compartiu al bloc i em corregiu si cal.
Diari a peu: velocitat 30
Avui fa bon dia i he anat a passejar pel sol a peu. Per aquelles casualitats duia la màquina de retratar i al passar per un dels carrers que des de fa uns dies l’ajuntament està pintant per tal de limitar la velocitat a 30 quilòmetres per hora, n’he fet la fotografia.
L’ajuntament vol tenir enllestit el tema de les bicicletes pel mes de gener de 2009 i en alguns dels carrers de Granollers ja si pot veure el “baden” i/o la pintada amb el límit de velocitat.
L’objectiu d’aquesta mesura és garantir la circulació per aquests carrers de bicicletes amb seguretat (de la bona convivència entre conductors de cotxes i bicicletes dependrà l’èxit).
De moment us penjo la fotografia perquè l’aneu coneixent. Més endavant quan s’implanti el projecte, anirem a fer un tomb i a provar la ruta.
L’ajuntament vol tenir enllestit el tema de les bicicletes pel mes de gener de 2009 i en alguns dels carrers de Granollers ja si pot veure el “baden” i/o la pintada amb el límit de velocitat.
L’objectiu d’aquesta mesura és garantir la circulació per aquests carrers de bicicletes amb seguretat (de la bona convivència entre conductors de cotxes i bicicletes dependrà l’èxit).
De moment us penjo la fotografia perquè l’aneu coneixent. Més endavant quan s’implanti el projecte, anirem a fer un tomb i a provar la ruta.
Això té bona pinta!
Entre tots ho farem tot...
Totes les obres tan públiques com privades necessiten un manteniment, és per això que per les públiques cada ajuntament té els seus tècnics i serveis però, les ciutats van creixent i a ells els resulta gairebé impossible poder detectar totes les anomalies aviat.
Crec que som nosaltres mateixos, els usuaris, que amb la nostra col·laboració, podem ajudar comunicant-t’ho quan detectem alguna obra malmesa i que creiem pot desembocar en un perill.
Cada ajuntament té un departament d’accessibilitat i mobilitat. En el meu ajuntament sempre m’han atès molt bé quan els he enviat una fotografia d’algun lloc que m’ha semblat perillós o que ha de millorar.
Per què no us poseu en contacte amb el vostre ajuntament i contacteu amb les persones que ho porten i els oferir la vostra ajuda?
Crec que som nosaltres mateixos, els usuaris, que amb la nostra col·laboració, podem ajudar comunicant-t’ho quan detectem alguna obra malmesa i que creiem pot desembocar en un perill.
Cada ajuntament té un departament d’accessibilitat i mobilitat. En el meu ajuntament sempre m’han atès molt bé quan els he enviat una fotografia d’algun lloc que m’ha semblat perillós o que ha de millorar.
Per què no us poseu en contacte amb el vostre ajuntament i contacteu amb les persones que ho porten i els oferir la vostra ajuda?
Crec que pot ser interessant, no hi podeu perdre res. L’educació és la més bona presentació. Si us diuen que no cal, sempre podeu enviar les fotos aquí al bloc i les penjarem.
Tot ajuda, no?
Mides de les baranes d'una escala
Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de
novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres
arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat.
(DOGC núm. 2043, de 28 d'abril de 1995)
(Correcció d’errades en el DOGC núm. 2152, pàg. 319, de 10.1.1996).
Els passamans de l’escala estan situats a una alçada d’entre 0,90 m a 0,95 m en replans i 0,80 m a 0,85 m en el tram de graons, i tenen un disseny anatòmic que permet d’adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d’un tub rodó de 3 a 5 cm de diàmetre, separat com a mínim 4 cm dels paraments verticals.
novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres
arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat.
(DOGC núm. 2043, de 28 d'abril de 1995)
(Correcció d’errades en el DOGC núm. 2152, pàg. 319, de 10.1.1996).
Els passamans de l’escala estan situats a una alçada d’entre 0,90 m a 0,95 m en replans i 0,80 m a 0,85 m en el tram de graons, i tenen un disseny anatòmic que permet d’adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d’un tub rodó de 3 a 5 cm de diàmetre, separat com a mínim 4 cm dels paraments verticals.
Els passamans s’han de prolongar 0,30 m com a mínim més enllà dels extrems a l’acabament de cada tram d’escala.
El punt d’inflexió del passamà ha de coincidir amb l’inici del tram d’escala. L’inici i el final d’una escala se senyalitzen amb paviment diferenciat de la resta i disposen d’un nivell d’il·luminació durant la nit de 10 lux com a mínim.
Recordeu que si veieu que hi ha alguna errada us prego m’ho feu saber. No sóc una experta.
MASBA
Vaig conèixer l’associació MASBA aquest estiu. Un dia em van convidar a una reunió on vaig conèixer part dels seus associats i el seu petit racó situat al barri Cerdanyola de Mataró. Son una associació jove però, pel que es veu plena gent molt treballadora.
Us faig l’enllaç a la seva pàgina que cada cop hi tenen informació més interessant. Al seu web també podreu llegir-hi més detalls sobre la Mostra d’entitats a Mataró on ells hi tindran un espai.
Mides i característiques de les escales adaptades
Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat. (DOGC núm. 2043, de 28 d'abril de 1995) (Correcció d’errades en el DOGC núm. 2152, pàg. 319, de 10.1.1996).Una escala es considera adaptada quan compleix els requisits següents:
L’amplada útil de pas és d’1,20 m com a mínim. Els graons han de tenir una estesa mínima de 30 cm i una alçada màxima de 16 cm.
Les escales en projecció corba en planta o no recta hi ha una dimensió mínima d’estesa de 30 cm comptada a 40 cm de la cara interior. El nombre de graons seguits sense replà intermedi ha de ser com a màxim de 12 unitats.
El replans intermedis han de tenir una llargada mínima en la direcció de circulació d’1,20 m.
Les escales en projecció corba en planta o no recta hi ha una dimensió mínima d’estesa de 30 cm comptada a 40 cm de la cara interior. El nombre de graons seguits sense replà intermedi ha de ser com a màxim de 12 unitats.
El replans intermedis han de tenir una llargada mínima en la direcció de circulació d’1,20 m.
L’estesa s’ha d’acabar superficialment amb material no lliscant i no presentar discontinuïtat on s’uneix amb l’alçària. Les escales disposen de baranes que poden ser utilitzades en els dos sentits de circulació.
No creieu que és fàcil remenar entre tanta informació oficial i lleis. Si veieu que hi ha alguna errada us prego m’ho feu saber.
No creieu que és fàcil remenar entre tanta informació oficial i lleis. Si veieu que hi ha alguna errada us prego m’ho feu saber.
Acte lúdic organitzat per ECOM
www.ecom.cat/proucadenes
PROGRAMA:
En el marc del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, ecom organitza, el proper 29 de novembre, un acte lúdic reivindicatiu per exigir el dret a l’autonomia personal de les persones amb discapacitat. Ens agradaria que vinguessis a participar-hi!
10 h. Inici de l’acte.
Des de les 10 h, i durant tot el matí, podreu participar en l’acció reivindicativa Prou Cadenes!
+ autonomia personal, - dependència, que consistirà en què entre tots construïm una cadena ben gran, que al final de la jornada trencarem per simbolitzar l’alliberament de la situació ‘d’encadenament’ a què ens veiem sotmeses moltes persones amb discapacitat. Cal que cada persona afegeixi una anella a la cadena per fer-la tant gran com sigui possible. Comptem amb tu!
11 a 12 h. Què saps sobre discapacitat?
La companyia Planeta Impro et convida a jugar i aprendre amb el Trivial de la Discapacitat, un joc amb teatre improvisat que et farà veure la discapacitat d'una manera diferent.
12 h. Lectura del manifest.
12.15 h. Trencament simbòlic de la cadena.
PROGRAMA:
En el marc del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, ecom organitza, el proper 29 de novembre, un acte lúdic reivindicatiu per exigir el dret a l’autonomia personal de les persones amb discapacitat. Ens agradaria que vinguessis a participar-hi!
10 h. Inici de l’acte.
Des de les 10 h, i durant tot el matí, podreu participar en l’acció reivindicativa Prou Cadenes!
+ autonomia personal, - dependència, que consistirà en què entre tots construïm una cadena ben gran, que al final de la jornada trencarem per simbolitzar l’alliberament de la situació ‘d’encadenament’ a què ens veiem sotmeses moltes persones amb discapacitat. Cal que cada persona afegeixi una anella a la cadena per fer-la tant gran com sigui possible. Comptem amb tu!
11 a 12 h. Què saps sobre discapacitat?
La companyia Planeta Impro et convida a jugar i aprendre amb el Trivial de la Discapacitat, un joc amb teatre improvisat que et farà veure la discapacitat d'una manera diferent.
12 h. Lectura del manifest.
12.15 h. Trencament simbòlic de la cadena.
Aquesta iniciativa necessita la teva col·laboració, si vols ajudar, ja ho saps, fes-hi un enllaç al teu bloc.
A la cuina adaptada falta gent!
Les cuines convencionals estan poc o gens adaptades per a persones amb mobilitat reduïda. L’autonomia personal, encara que ara sembla que estigui de moda, és un dret que venim reivindicant les persones amb problemes motors des de fa molts anys.
Avui tocarem el tema de la cuina però més endavant pensem parlar del accessos a la vivenda, el bany i les seves adaptacions...
Pensem que una cuina adaptada no té perquè tenir un alt cost econòmic si està ben dissenyada ja des d’un bon començament. S’ha de planificar molt bé, i sobre planificació nosaltres, les persones amb mobilitat reduïda, en sabem un munt perquè ens hem tingut que adaptar constantment al llarg de la nostra vida.
Per tant us aconsello que, quan hagueu de canviar la vostra cuina sigueu vosaltres mateixos qui, al costat del tècnic, els que aneu marcant les pautes que més us convinguin.
El terra ocupa un lloc primordial en el disseny (pot evitat ensurts i caigudes) per tant, que sigui antilliscant.
Planifiqueu l’espai del taulell de cuina tenint en compte que, segurament, al damunt hi hauran petits electrodomèstics, que us trauran part d’aquest espai que necessitareu per a poder manipular bé els estris de cuina com per exemple: olles, pots, etc...
L’alçada del taulell de cuina és millor que estigui adaptat a cada usuari (ja que, a part de l’alçada de cadascú pot variar segons el tipus de disminució física). La distribució del mobiliari i la col·locació de calaixos té un paper important. Procureu tenir els armaris a la vostra alçada o a la del vostre braç. Tingueu en compte, que actualment hi ha mobiliari amb rodes que permeten fer una extracció total del moble per tal que, l’usuari arribi al fons del taulell de cuina. També existeixen armaris amb graelles giratòries que us permetran agafar els estris sense problemes.
La vitroceràmica d’inducció (la que no crema) pot ser una bona elecció, ja que permet desplaçar els recipients sense necessitat d’aixecar-los.
Escolliu un bon pom pels armaris, proveu-los primer, i quedeu-vos el que millor se us adapti.
Trieu les aixetes de la mateixa manera, n’hi ha un bon ventall al mercat. Si teniu problemes a les mans hi ha aixetes que s’obren soles quan detecten un objecte a sota o porten una palanca que facilita molt l’obertura.
Feu col·locar els endolls i els interruptors a l’abast del vostre braç i lluny de l'aigua (depenent de la vostra alçada o si veieu que els haureu de manipular-los des de la cadira de rodes...).
Pot ser útil que col·loqueu d’entrada les portes de la vivenda que tinguin una amplada de 90 cm i que puguin tenir un gir de 1,50 o més (penseu que les cadires elèctriques són més grans)
Voldria dir-vos que això que us escric és només un esbós de tot el que es pot fer per adaptar el nostre entorn diari per fer-vos la vida més fàcil.
Del tema de les ajudes tècniques a la llar, que també es mereix un capítol a part, us en parlaré més endavant.
Un altre tema important son les ajudes de l’Administració per a poder fer les adaptacions a la vostra llar, us faré la recerca d’informació i la penjaren en breu al bloc.
Per acabar us diré que, a mi em va agradar visitar el local que té SIRIUS. A Granollers el podeu trobar en aquest altre enllaç i potser a vosaltres també us pot ser d’utilitat, perquè allà ho veureu exposat.
Segurament també hi deuen haver empreses que ja es dediquen a dissenyar tot això integralment, per aquest motiu us recomano sempre consultar als experts.
M’agradaria molt que cadascun dels lectors d’aquest post -segurament molt més experts que jo mateixa- participin amb la seva experiència fent comentaris.
Fotografia extreta d'aquest web (cliqueu)
Impresos d'interès per a persones amb mobilitat reduïda
A la pàgina de Gencat.cat, hi ha els impresos. Aquest és per a per poder demanar la revisió de grau per primer cop
Aquest altre imprès és per a demanar la sol·licitut per a la revisió del reconeixement de grau de disminució.
En aquesta altra pàgina de Gencat.cat, podreu consultar tots els impresos que la Generalitat té per a persones amb discapacitat i/o dependència.
Esperem que la informació us sigui útil.
Respostes a les preguntes sobre si les bicicletes d’avui en dia porten algun tipus d’identificació i/o assegurança...
Ens hem informat a:
Primer hem anat a la recerca de la gent gran del carrer i la seva resposta ha confirmat la meva memòria. Abans, les bicicletes si que portaven una xapa d’identificació de l’ajuntament.
Al menys quedo tranquil·la no ho he somniat!
Després hem anat a parlar amb els experts, en aquest cas Mutual de Conductors i han dit:
- Avui en dia, no és obligatori que les bicicletes portin cap xapa de l’ajuntament, i molt menys cap matrícula.
- Tampoc és obligatori que tinguin contractada cap assegurança. Però si és molt recomanable fer una assegurança de “responsabilitat civil” . Moltes vegades les assegurances de la llar, ja inclouen la cobertura de responsabilitat civil com a conductors de bicicletes en el nucli familiar.
Primer hem anat a la recerca de la gent gran del carrer i la seva resposta ha confirmat la meva memòria. Abans, les bicicletes si que portaven una xapa d’identificació de l’ajuntament.
Al menys quedo tranquil·la no ho he somniat!
Després hem anat a parlar amb els experts, en aquest cas Mutual de Conductors i han dit:
- Avui en dia, no és obligatori que les bicicletes portin cap xapa de l’ajuntament, i molt menys cap matrícula.
- Tampoc és obligatori que tinguin contractada cap assegurança. Però si és molt recomanable fer una assegurança de “responsabilitat civil” . Moltes vegades les assegurances de la llar, ja inclouen la cobertura de responsabilitat civil com a conductors de bicicletes en el nucli familiar.
(Jo dic però, que al contractar l'assegurança, ara que ho sabem, cal que preguntem si la porta).
En resposta a la pregunta de què passa si un ciclista fa mal a alguna persona i es "dóna a la fuga". Com el pots identificar?, i qui paga les cures de tot això, la Sanitat Pública?
Responen:
Si un ciclista es "dóna a la fuga", malauradament no el pots identificar de cap manera, i per tant, les despeses de les cures aniran a càrrec de la Seguretat Social.
En resposta a la pregunta de què passa si un ciclista fa mal a alguna persona i es "dóna a la fuga". Com el pots identificar?, i qui paga les cures de tot això, la Sanitat Pública?
Responen:
Si un ciclista es "dóna a la fuga", malauradament no el pots identificar de cap manera, i per tant, les despeses de les cures aniran a càrrec de la Seguretat Social.
Volem dónar les gràcies als que ens heu informat, especialment, a tu Montse.
Sabeu què és i perquè serveix un anell magnètic?
Un anell ("bucle")magnètic és una ajuda tècnica per a persones usuàries de pròtesi auditiva.
Ho sabieu?
Aquest aparell actua com amplificador de so i té un radi aproximat de 250 a 1000 m2 i és molt fàcil i econòmic d’instal·lar.
Serveix per escoltar la TV o la ràdio a casa o per sentir-hi be en els llocs públics com per exemple el cinema, el teatre o sala de reunions. L’aparell recull el so i l’envia directament a l’aparell que l’usuari porta connectat a l’orella.
Per a millor informació us deixo aquesta adreça d’Internet on també hi veureu la seva instal·lació.
Escúter per a persones amb mobilitat reduïda
L’escúter, no és ni una bicicleta, ni una moto, ni una cadira de rodes...
Què és doncs uns escúter?
Un escúter és una ajuda tècnica o sigui un producte fabricat expressament perquè persones amb problemes de mobilitat puguin desplaçar-se sense l’ajut de segones persones.
L’escúter porta una bateria elèctrica que li serveix per circular a una velocitat reduïda.
Normalment l’usuari de l’escúter sol ser una persona adulta que fa servir l'escúter amb molta prudència.
Hi ha molts models al mercat i abans de comprar-ne un, és bo mirar molt bé les prestacions i que us el deixin provar abans.
Diari a peu: em fan por les bicicletes que circulen per la vorera
Un dia que caminava per la vorera, un ciclista em va envestir; vaig literalment quedar encastada a la paret sense caure al terra. Per suposat aquell ciclista, ni es va parar, sinó tot el contrari, va accelerar la marxa i, busca’l! Aquest cop, per sort, tot va quedar només en un ensurt, tot i que ara vaig amb por pel carrer perquè cada cop hi ha més ciclistes que van per la vorera. Et passen sigil·losament tan arran que quan te n’adones quedes gelat.
Ah!, i vull aclarir que no parlo de les bicicletes municipals perquè encara no s'han implantat, sinó de las de particulars que ja fa més d'un any que ho fan. De totes maneres crec que l'ajuntament ja està preparant alguna mesura de bona convivència.
Alguns ciclistes fins i tot et miren desafiant volent dir: què?, sóc ecològic, jo!
Hi ha coses que em costa d’entendre i aquesta n’és una d’elles. Al meu entendre no hi ha res més ecològic que anar a peu i més en un poble com aquest on hi ha bona circulació d’autobusos, que el transport públic no està massificat i que arriba fins hi tot als polígons industrials.
Què mal repartit està el món, els que voldríem poder-nos desplaçar a peu no podem i necessitem ajudes per poder sortir de casa...
Amb tot això que explico, no vull pas dir que no estigui d’acord amb l’ús de la bicicleta, però crec que cada cosa en el seu lloc. Hi ha bicicletes que van a molta velocitat (recordeu que la bicicleta no porta cap “tope” de velocitat) i sota el meu punt de vista la vorera no és el lloc més adequat.
Tinc uns dubtes sobre les bicicletes i altres coses que potser algú em podrà ajudar a aclarir.
Què mal repartit està el món, els que voldríem poder-nos desplaçar a peu no podem i necessitem ajudes per poder sortir de casa...
Amb tot això que explico, no vull pas dir que no estigui d’acord amb l’ús de la bicicleta, però crec que cada cosa en el seu lloc. Hi ha bicicletes que van a molta velocitat (recordeu que la bicicleta no porta cap “tope” de velocitat) i sota el meu punt de vista la vorera no és el lloc més adequat.
Tinc uns dubtes sobre les bicicletes i altres coses que potser algú em podrà ajudar a aclarir.
Antigament les bicicletes no portaven matrícula o una xapa de l'ajuntament? Tinc alguna imatge vaga de quan era menuda haver-hi vist penjat un número sota el seient.
Si et fa mal una bicicleta, té assegurança? I, si el ciclista fa mal a alguna persona i es "dóna a la fuga". Com el pots identificar ?, i qui paga les cures de tot això, la Sanitat Pública?
Bé, ja em direu...
Diari escrit des de l'escúter: petites experiències per a conduir un escúter amb seguretat
El meu amic Toni López i jo treballem de valent en aquest tema. Aquestes són unes petites recomanacions que ell va preparar fa ja un parell d'anys i, que ara que jo també en sóc usuaria d'un escúter hi he pogut aportar també les meves.
CONDUIR UN ESCÚTER AMB SEGURETAT
-Cal preveure la velocitat a la qual van els vianants per la vorera i us hi heu d'adaptar.
-Quan gireu una cantonada cal obrir l’angle del gir i reduir la marxa al màxim, fins i tot parar en algunes ocasions i mirar abans de tornar a circular, sobretot si veieu que hi ha poca visibilitat.
-Al passar per davant d’entrades de comerços o vivendes, anar amb compte de no circular arrambats a les portes, ja que la gent acostuma a sortir de cop de botigues i portals.
-A l’hora de salvar un graó, cal que us situeu perpendicularment a ell, ja que tant quan el pugeu o el baixeu si ho feu d’esquitllada, se us pot inclinar i bolcar l’escúter.
-Si passeu per una vorera amb un gual amb força inclinació a la carretera, mireu de fer contrapès cap a la banda contrària. Si temeu que passi i no veieu clar com fer-ho, val més que canvieu la ruta o demaneu ajuda.
- Engegueu la llum quan es faci fosc perquè us vegin, tant per la vorera com a l’hora de creuar un carrer. En el cas del meu escúter que no porta llums cal anar a una botiga de bicicletes i comprar-ne una. També pot anar bé alguna cinta refractària per col·locar-vos-la al braç i alguns adhesius refractaris per col·locar-los en llocs visibles de l’escúter.
-Vigileu les bicicletes que circulen lliurement per les voreres, sobretot al girar les cantonades perquè van a molta velocitat i molts cop fent ziga-zagues pel mig de la gent.
-Alerta amb la canalla petita i quan passeu pel costat d’un grup de gent distreta cal que toqueu el timbre o aviseu de que passeu, perquè emprenen la marxa de cop sense mirar.
-Si alguna vegada us veieu obligats a circular per la calçada perquè no hi hagi vorera o perquè veieu que podríeu bolcar pel seu mal estat, feu-ho amb precaució i arrambats al costat dret. Recordeu que per senyalitzar que gireu heu de fer servir els braços (segons les normes de circulació que tots coneixem).
Tot aquest escrit procuraré il·lustrar-lo amb fotografies aquests dies.
-Cal preveure la velocitat a la qual van els vianants per la vorera i us hi heu d'adaptar.
-Quan gireu una cantonada cal obrir l’angle del gir i reduir la marxa al màxim, fins i tot parar en algunes ocasions i mirar abans de tornar a circular, sobretot si veieu que hi ha poca visibilitat.
-Al passar per davant d’entrades de comerços o vivendes, anar amb compte de no circular arrambats a les portes, ja que la gent acostuma a sortir de cop de botigues i portals.
-A l’hora de salvar un graó, cal que us situeu perpendicularment a ell, ja que tant quan el pugeu o el baixeu si ho feu d’esquitllada, se us pot inclinar i bolcar l’escúter.
-Si passeu per una vorera amb un gual amb força inclinació a la carretera, mireu de fer contrapès cap a la banda contrària. Si temeu que passi i no veieu clar com fer-ho, val més que canvieu la ruta o demaneu ajuda.
- Engegueu la llum quan es faci fosc perquè us vegin, tant per la vorera com a l’hora de creuar un carrer. En el cas del meu escúter que no porta llums cal anar a una botiga de bicicletes i comprar-ne una. També pot anar bé alguna cinta refractària per col·locar-vos-la al braç i alguns adhesius refractaris per col·locar-los en llocs visibles de l’escúter.
-Vigileu les bicicletes que circulen lliurement per les voreres, sobretot al girar les cantonades perquè van a molta velocitat i molts cop fent ziga-zagues pel mig de la gent.
-Alerta amb la canalla petita i quan passeu pel costat d’un grup de gent distreta cal que toqueu el timbre o aviseu de que passeu, perquè emprenen la marxa de cop sense mirar.
-Si alguna vegada us veieu obligats a circular per la calçada perquè no hi hagi vorera o perquè veieu que podríeu bolcar pel seu mal estat, feu-ho amb precaució i arrambats al costat dret. Recordeu que per senyalitzar que gireu heu de fer servir els braços (segons les normes de circulació que tots coneixem).
Tot aquest escrit procuraré il·lustrar-lo amb fotografies aquests dies.
Història d'una piscina
Fa uns dies vaig a la piscina, una de les millors que he provat.
Aquesta piscina té un accés especial per entrar les persones amb mobilitat reduïda. El vestidor en conjunt està bé, però no hi ha cap dutxa petita amb alguna barra per poder-s’hi agafar. Així que m’eixugo, em vesteixo i a casa em dutxo amb tranquil·litat i seguretat.
A la piscina petita, la que l’aigua t’arriba una mica més a munt de la panxa, per un costat s’hi pot baixar i pujar per una rampa. A l’altre, hi ha unes escales que també son bones, però la barana queda curta i tres graons queden sense protecció leteral. Just al sota d’aquesta barana hi ha bombolles i es fa difícil endevinar que encara queden escales quan ha acabat la barana. Vaig tenir sort el primer dia, uns amics em van advertir.
La bona voluntat dels que l’ha dissenyada s’hi veu i l’amabilitat del personal fan que per a mi sigui una cosa magnífica poder-hi anar. Allà em relaxo i puc fer moviments a l’aigua sense cansar-me, cosa que no podria fer fora d'ella. També posar-me en algun d’aquests xorrets calents que t’estoven el músculs i que surten pels costats enrajolats. Al fons cau l’aigua d’unes dutxes amb molta més pressió per aquell que vol tractar-se les cervicals.
Tots aquest petits inconvenients de segur amb el temps s’arreglaran, però sempre et queda aquell dubte i em pregunto si no serà que dins el col·lectiu de persones amb mobilitat reduïda no hi ha enginyers o tècnics? O potser és que aquest col·lectiu no s’assessora o incorpora al seu equip alguna d’aquestes persones enteses?
Potser un equip multidisciplinari evitaria fer i desfer la feina.
Sé de bona tinta que la gent amb mobilitat reduïda està ben preparada i segur que de voluntaris no en faltarien.
Diari escrit des de l'escúter: compra frustada
No tinc fotografia però la faré. L’altre dia, em va venir de gust menjar una mica de carn i vaig pensar en provar d’anar a comprar sola amb l’escúter.
El supermercat que em va semblar més proper des d’on estava, va ser el de Caprabo del carrer de Joan Prim de Granollers. A peu hi havia anat temps enrere, quan encara no em costava tant caminar i, sabia que no era accessible perquè hi ha un bon graó a l’entrada. Vaig pensar que provaria d’entrar pel carrer de Francesc Tarafa, on la vorera està un pel aixafada.
Quan vaig ser allà, em vaig adonar que no podia pujar la vorera asseguda a l’escúter; vaig baixar i amb molt d’esforç vaig poder enfilar-li. Tot seguit vaig entrar al supermercat.
La meva frustració va venir quan vaig veure que el lloc per on havia d’entrar estava ocupat per un munt de caixes plenes de productes. Les persones que estaven fent cua per pagar, em van voler ajudar perquè pogués passar pel mig, però va ser impossible perquè era molt estret el pas. Ells mateixos, em van dir que aquell pas estava pler habitualment.
El supermercat que em va semblar més proper des d’on estava, va ser el de Caprabo del carrer de Joan Prim de Granollers. A peu hi havia anat temps enrere, quan encara no em costava tant caminar i, sabia que no era accessible perquè hi ha un bon graó a l’entrada. Vaig pensar que provaria d’entrar pel carrer de Francesc Tarafa, on la vorera està un pel aixafada.
Quan vaig ser allà, em vaig adonar que no podia pujar la vorera asseguda a l’escúter; vaig baixar i amb molt d’esforç vaig poder enfilar-li. Tot seguit vaig entrar al supermercat.
La meva frustració va venir quan vaig veure que el lloc per on havia d’entrar estava ocupat per un munt de caixes plenes de productes. Les persones que estaven fent cua per pagar, em van voler ajudar perquè pogués passar pel mig, però va ser impossible perquè era molt estret el pas. Ells mateixos, em van dir que aquell pas estava pler habitualment.
Sé però, que si m'hagués esperat un dels treballadors hagués vingut a ajudar-me però vaig quedar parada i amb una gran decepció que vaig girar com vaig poder i vaig marxar sense comprar. Aquell dia no vaig tenir ganes d’anar enlloc més.
De positiu diré que normalment compro a Caprabo, però el de l'Avinguda Sant Julià. Té molt bon accés però em para molt lluny de casa. Tenen fins i tot un carret especial per acoplar a les cadires de rodes.
No sé que fer, si escriure a Caprabo des del seu web o deixar-ho passar...
Em costa molt queixar-me, però amb l’edat vaig perdent aquella por de molestar. No sé si m’explico. En fi, no sé que faré.
De positiu diré que normalment compro a Caprabo, però el de l'Avinguda Sant Julià. Té molt bon accés però em para molt lluny de casa. Tenen fins i tot un carret especial per acoplar a les cadires de rodes.
No sé que fer, si escriure a Caprabo des del seu web o deixar-ho passar...
Em costa molt queixar-me, però amb l’edat vaig perdent aquella por de molestar. No sé si m’explico. En fi, no sé que faré.
Com és el meu escúter?
EL MEU ESCÚTER ÉS UN TRICICLE ELÈCTRIC
No tinc cap fotografia a mà. De moment us deixo la del tricicle de la Barbye, que en definitiva és amb el que m'inspiraré per decorar-lo.
El model d’escúter que faig servir és un tricicle elèctric, de rodes petites amb un suport al darrere per recolzar-hi l’esquena. És un aparell bastant fort i estable. A la part del davant, en el tub on va collat el manillar hi ha un parell de cilindres per posar-hi les crosses o el bastó. Aquest tipus d'escúter porta un petit triangle de lona al mig que pot servir per posar-hi la bossa o part de la compra. És un escúter per a passejos o per desplaçaments curts i per gent que tingui certa autonomia de moviments.
La conducció és molt senzilla. Hi ha un manillar típic, com el d’una moto o una bicicleta. Per posar-lo en marxa s’ha d’engegar primer l’interruptor i fer com si se li donés “gas”. Porta una graduació dibuixada que indica si vas a més o menys velocitat i una planca de fre a cada mà que va directa a la roda del darrera.
No té marxa endarrere, cosa que dificulta la sortida de segons quins llocs, com per exemple, els ascensors petits, on no s’hi pot donar tota la volta; per fer-ho cal desplaçar-lo a poc a poc cap endarrere amb l’impuls de les cames o baixar i empenya.
El seient té forma triangular, molt més ample que una bicicleta tradicional. El cos hi queda ben estabilitzat, pot pujar o baixar a la mida que calgui.
No disposa de llum frontal ni de llums intermitents per poder indicar la nostra propera acció. Té un petit timbre de bicicleta per poder avisar. Al costat d’un dels manillars, hi ha un indicador de bateria que va del color verd, passant pel carbassa fins al vermell, que indica que s’ha esgotat la bateria.
Quan s’acaba la bateria i s’ha de moure costa una mica, però porta un petit carregador que es pot endollar a qualsevol lloc que hi hagi corrent. Però per evitar ensurts és millor que abans de sortir es comprovi l’estat de la bateria.
Aquest escúter puja petits graons i pujades continuades, però s’ha d’anar amb molta cura a les baixades, perquè el fre que porta és bastant limitat si s’agafa velocitat de baixada. Cal tenir present el desnivell que pot assolir la classe d’escúter que té cadascú.
Amb aquest s’ha de ser molt previngut.
Per anar a comprar gairebé planifico on anar i vull dir-vos que en Toni i jo estem fent una guia de botigues accessibles del poble. Anar a supermercats que a l’entrada no hi hagi cap obstacle pot ser una altra opció a triar.
El model d’escúter que faig servir és un tricicle elèctric, de rodes petites amb un suport al darrere per recolzar-hi l’esquena. És un aparell bastant fort i estable. A la part del davant, en el tub on va collat el manillar hi ha un parell de cilindres per posar-hi les crosses o el bastó. Aquest tipus d'escúter porta un petit triangle de lona al mig que pot servir per posar-hi la bossa o part de la compra. És un escúter per a passejos o per desplaçaments curts i per gent que tingui certa autonomia de moviments.
La conducció és molt senzilla. Hi ha un manillar típic, com el d’una moto o una bicicleta. Per posar-lo en marxa s’ha d’engegar primer l’interruptor i fer com si se li donés “gas”. Porta una graduació dibuixada que indica si vas a més o menys velocitat i una planca de fre a cada mà que va directa a la roda del darrera.
No té marxa endarrere, cosa que dificulta la sortida de segons quins llocs, com per exemple, els ascensors petits, on no s’hi pot donar tota la volta; per fer-ho cal desplaçar-lo a poc a poc cap endarrere amb l’impuls de les cames o baixar i empenya.
El seient té forma triangular, molt més ample que una bicicleta tradicional. El cos hi queda ben estabilitzat, pot pujar o baixar a la mida que calgui.
No disposa de llum frontal ni de llums intermitents per poder indicar la nostra propera acció. Té un petit timbre de bicicleta per poder avisar. Al costat d’un dels manillars, hi ha un indicador de bateria que va del color verd, passant pel carbassa fins al vermell, que indica que s’ha esgotat la bateria.
Quan s’acaba la bateria i s’ha de moure costa una mica, però porta un petit carregador que es pot endollar a qualsevol lloc que hi hagi corrent. Però per evitar ensurts és millor que abans de sortir es comprovi l’estat de la bateria.
Aquest escúter puja petits graons i pujades continuades, però s’ha d’anar amb molta cura a les baixades, perquè el fre que porta és bastant limitat si s’agafa velocitat de baixada. Cal tenir present el desnivell que pot assolir la classe d’escúter que té cadascú.
Amb aquest s’ha de ser molt previngut.
Per anar a comprar gairebé planifico on anar i vull dir-vos que en Toni i jo estem fent una guia de botigues accessibles del poble. Anar a supermercats que a l’entrada no hi hagi cap obstacle pot ser una altra opció a triar.
Els avantatges que hi trobo són les mides, el pes i el sistema de plegat, perquè cap en la majoria dels ascensors, pesa uns vint quilos i és plegable com un cotxet de nens, per tant, puc portar-lo al cotxe o dins l’autobús si vull anar d’excursió .
Desavantatges que hi trobo, que no té marxa enrere i no porta cap llum.
Què m’agradaria? Que portés tot això i un amortidor per mitigar els sotracs.
Un escúter al carrer
Des d’aquest estiu pels meus desplaçaments llargs em veig obligada a fer servir un escúter elèctric. No és un escúter gaire habitual, en podríem dir clarament tricicle elèctric perquè tant la forma com les rodes ens recorden els tricicles de quan érem nens.
M’hi trobo bé, em permet moure’m per llocs que feia molt de temps no podia anar si no m’hi acostaven amb el cotxe. Ara torno a ser bastant independent, puc permetre’m anar de compres sense patir, badar mirant edificis...
Dur l’escúter té les seves pegues, com tot; hi ha voreres bones però n’hi ha moltes de dolentes. Algunes de les rampes semblen dissenyades per persones sense cap sensibilitat. Els ajuntaments diuen que no hi ha pressupost per arreglar tants desperfectes i, ho entenc, però el que no entenc és com les obres noves es fan malament. Han de fer i desfer les obres moltes vegades. No hi ha supervisors?
Sabeu la diferència que hi ha entre una rampa enrasada al terra i una altra amb dos centímetres o més d’alçada? Doncs us ho diré: entre una i altra hi ha un sotrac a l’esquena. Una esquena que molts cops ja està malmesa i que durant el trajecte en rep molts de cops.
Sabíeu que els escúters que jo sàpiga no porten amortidors?
M’hi trobo bé, em permet moure’m per llocs que feia molt de temps no podia anar si no m’hi acostaven amb el cotxe. Ara torno a ser bastant independent, puc permetre’m anar de compres sense patir, badar mirant edificis...
Dur l’escúter té les seves pegues, com tot; hi ha voreres bones però n’hi ha moltes de dolentes. Algunes de les rampes semblen dissenyades per persones sense cap sensibilitat. Els ajuntaments diuen que no hi ha pressupost per arreglar tants desperfectes i, ho entenc, però el que no entenc és com les obres noves es fan malament. Han de fer i desfer les obres moltes vegades. No hi ha supervisors?
Sabeu la diferència que hi ha entre una rampa enrasada al terra i una altra amb dos centímetres o més d’alçada? Doncs us ho diré: entre una i altra hi ha un sotrac a l’esquena. Una esquena que molts cops ja està malmesa i que durant el trajecte en rep molts de cops.
Sabíeu que els escúters que jo sàpiga no porten amortidors?
Zero...
- Vorera d’obra nova en la cruïlla de dos carrers sense rampa
- Contenidors situats al davant obstaculitzant el pas
- Cotxe que hi ha aparcat al mig
- Pal de senyalització al centre
Que fer davant d’aquesta situació?
Jo li he posat un zero, evidentment i us la penjo al bloc.
LLegit a EL PERIODICO
Foto: FERRAN NADEU (El Periodico)
No us perdeu l'article d'avui al diari EL PERIODICO
Titulars sobre accessibilitat de RENFE
- Els viatgers pateixen per accedir als combois més nous de Renfe
- Els passatgers han de salvar una altura de més de 50 centímetres a l'estació de Passeig de Gràcia
Llegit al bloc de Bonaventura Ayats
Sobre el tema : L'accessibilitat de l'entorn del CAP Blanes
Em pregunto com deu estar el tema. Igual? O s'ha resolt?
Si agú en sap alguna cosa hi ens ho vol explicar... O potser hi ha qui té fotografies i les vol compartir.
Em pregunto com deu estar el tema. Igual? O s'ha resolt?
Si agú en sap alguna cosa hi ens ho vol explicar... O potser hi ha qui té fotografies i les vol compartir.
Llegit al bloc de Víctor Pàmies
Víctor Pàmies ens parla de l'accessibilitat d'alguns llocs de Vallromanes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
