Diari escrit des de l'escúter: petites experiències per a conduir un escúter amb seguretat


El meu amic Toni López i jo treballem de valent en aquest tema. Aquestes són unes petites recomanacions que ell va preparar fa ja un parell d'anys i, que ara que jo també en sóc usuaria d'un escúter hi he pogut aportar també les meves.


CONDUIR UN ESCÚTER AMB SEGURETAT

-Cal preveure la velocitat a la qual van els vianants per la vorera i us hi heu d'adaptar.

-Quan gireu una cantonada cal obrir l’angle del gir i reduir la marxa al màxim, fins i tot parar en algunes ocasions i mirar abans de tornar a circular, sobretot si veieu que hi ha poca visibilitat.

-Al passar per davant d’entrades de comerços o vivendes, anar amb compte de no circular arrambats a les portes, ja que la gent acostuma a sortir de cop de botigues i portals.

-A l’hora de salvar un graó, cal que us situeu perpendicularment a ell, ja que tant quan el pugeu o el baixeu si ho feu d’esquitllada, se us pot inclinar i bolcar l’escúter.

-Si passeu per una vorera amb un gual amb força inclinació a la carretera, mireu de fer contrapès cap a la banda contrària. Si temeu que passi i no veieu clar com fer-ho, val més que canvieu la ruta o demaneu ajuda.

- Engegueu la llum quan es faci fosc perquè us vegin, tant per la vorera com a l’hora de creuar un carrer. En el cas del meu escúter que no porta llums cal anar a una botiga de bicicletes i comprar-ne una. També pot anar bé alguna cinta refractària per col·locar-vos-la al braç i alguns adhesius refractaris per col·locar-los en llocs visibles de l’escúter.

-Vigileu les bicicletes que circulen lliurement per les voreres, sobretot al girar les cantonades perquè van a molta velocitat i molts cop fent ziga-zagues pel mig de la gent.

-Alerta amb la canalla petita i quan passeu pel costat d’un grup de gent distreta cal que toqueu el timbre o aviseu de que passeu, perquè emprenen la marxa de cop sense mirar.

-Si alguna vegada us veieu obligats a circular per la calçada perquè no hi hagi vorera o perquè veieu que podríeu bolcar pel seu mal estat, feu-ho amb precaució i arrambats al costat dret. Recordeu que per senyalitzar que gireu heu de fer servir els braços (segons les normes de circulació que tots coneixem).

Tot aquest escrit procuraré il·lustrar-lo amb fotografies aquests dies.

Història d'una piscina


Fa uns dies vaig a la piscina, una de les millors que he provat.

Aquesta piscina té un accés especial per entrar les persones amb mobilitat reduïda. El vestidor en conjunt està bé, però no hi ha cap dutxa petita amb alguna barra per poder-s’hi agafar. Així que m’eixugo, em vesteixo i a casa em dutxo amb tranquil·litat i seguretat.

A la piscina petita, la que l’aigua t’arriba una mica més a munt de la panxa, per un costat s’hi pot baixar i pujar per una rampa. A l’altre, hi ha unes escales que també son bones, però la barana queda curta i tres graons queden sense protecció leteral. Just al sota d’aquesta barana hi ha bombolles i es fa difícil endevinar que encara queden escales quan ha acabat la barana. Vaig tenir sort el primer dia, uns amics em van advertir.

La bona voluntat dels que l’ha dissenyada s’hi veu i l’amabilitat del personal fan que per a mi sigui una cosa magnífica poder-hi anar. Allà em relaxo i puc fer moviments a l’aigua sense cansar-me, cosa que no podria fer fora d'ella. També posar-me en algun d’aquests xorrets calents que t’estoven el músculs i que surten pels costats enrajolats. Al fons cau l’aigua d’unes dutxes amb molta més pressió per aquell que vol tractar-se les cervicals.

Tots aquest petits inconvenients de segur amb el temps s’arreglaran, però sempre et queda aquell dubte i em pregunto si no serà que dins el col·lectiu de persones amb mobilitat reduïda no hi ha enginyers o tècnics? O potser és que aquest col·lectiu no s’assessora o incorpora al seu equip alguna d’aquestes persones enteses?

Potser un equip multidisciplinari evitaria fer i desfer la feina.

Sé de bona tinta que la gent amb mobilitat reduïda està ben preparada i segur que de voluntaris no en faltarien.

Diari escrit des de l'escúter: compra frustada


No tinc fotografia però la faré. L’altre dia, em va venir de gust menjar una mica de carn i vaig pensar en provar d’anar a comprar sola amb l’escúter.

El supermercat que em va semblar més proper des d’on estava, va ser el de Caprabo del carrer de Joan Prim de Granollers. A peu hi havia anat temps enrere, quan encara no em costava tant caminar i, sabia que no era accessible perquè hi ha un bon graó a l’entrada. Vaig pensar que provaria d’entrar pel carrer de Francesc Tarafa, on la vorera està un pel aixafada.

Quan vaig ser allà, em vaig adonar que no podia pujar la vorera asseguda a l’escúter; vaig baixar i amb molt d’esforç vaig poder enfilar-li. Tot seguit vaig entrar al supermercat.
La meva frustració va venir quan vaig veure que el lloc per on havia d’entrar estava ocupat per un munt de caixes plenes de productes. Les persones que estaven fent cua per pagar, em van voler ajudar perquè pogués passar pel mig, però va ser impossible perquè era molt estret el pas. Ells mateixos, em van dir que aquell pas estava pler habitualment.

Sé però, que si m'hagués esperat un dels treballadors hagués vingut a ajudar-me però vaig quedar parada i amb una gran decepció que vaig girar com vaig poder i vaig marxar sense comprar. Aquell dia no vaig tenir ganes d’anar enlloc més.

De positiu diré que normalment compro a Caprabo, però el de l'Avinguda Sant Julià. Té molt bon accés però em para molt lluny de casa. Tenen fins i tot un carret especial per acoplar a les cadires de rodes.

No sé que fer, si escriure a Caprabo des del seu web o deixar-ho passar...
Em costa molt queixar-me, però amb l’edat vaig perdent aquella por de molestar. No sé si m’explico. En fi, no sé que faré.

Com és el meu escúter?


EL MEU ESCÚTER ÉS UN TRICICLE ELÈCTRIC

No tinc cap fotografia a mà. De moment us deixo la del tricicle de la Barbye, que en definitiva és amb el que m'inspiraré per decorar-lo.

El model d’escúter que faig servir és un tricicle elèctric, de rodes petites amb un suport al darrere per recolzar-hi l’esquena. És un aparell bastant fort i estable. A la part del davant, en el tub on va collat el manillar hi ha un parell de cilindres per posar-hi les crosses o el bastó. Aquest tipus d'escúter porta un petit triangle de lona al mig que pot servir per posar-hi la bossa o part de la compra. És un escúter per a passejos o per desplaçaments curts i per gent que tingui certa autonomia de moviments.

La conducció és molt senzilla. Hi ha un manillar típic, com el d’una moto o una bicicleta. Per posar-lo en marxa s’ha d’engegar primer l’interruptor i fer com si se li donés “gas”. Porta una graduació dibuixada que indica si vas a més o menys velocitat i una planca de fre a cada mà que va directa a la roda del darrera.

No té marxa endarrere, cosa que dificulta la sortida de segons quins llocs, com per exemple, els ascensors petits, on no s’hi pot donar tota la volta; per fer-ho cal desplaçar-lo a poc a poc cap endarrere amb l’impuls de les cames o baixar i empenya.

El seient té forma triangular, molt més ample que una bicicleta tradicional. El cos hi queda ben estabilitzat, pot pujar o baixar a la mida que calgui.

No disposa de llum frontal ni de llums intermitents per poder indicar la nostra propera acció. Té un petit timbre de bicicleta per poder avisar. Al costat d’un dels manillars, hi ha un indicador de bateria que va del color verd, passant pel carbassa fins al vermell, que indica que s’ha esgotat la bateria.

Quan s’acaba la bateria i s’ha de moure costa una mica, però porta un petit carregador que es pot endollar a qualsevol lloc que hi hagi corrent. Però per evitar ensurts és millor que abans de sortir es comprovi l’estat de la bateria.

Aquest escúter puja petits graons i pujades continuades, però s’ha d’anar amb molta cura a les baixades, perquè el fre que porta és bastant limitat si s’agafa velocitat de baixada. Cal tenir present el desnivell que pot assolir la classe d’escúter que té cadascú.
Amb aquest s’ha de ser molt previngut.

Per anar a comprar gairebé planifico on anar i vull dir-vos que en Toni i jo estem fent una guia de botigues accessibles del poble. Anar a supermercats que a l’entrada no hi hagi cap obstacle pot ser una altra opció a triar.

Els avantatges que hi trobo són les mides, el pes i el sistema de plegat, perquè cap en la majoria dels ascensors, pesa uns vint quilos i és plegable com un cotxet de nens, per tant, puc portar-lo al cotxe o dins l’autobús si vull anar d’excursió .
Desavantatges que hi trobo, que no té marxa enrere i no porta cap llum.

Què m’agradaria? Que portés tot això i un amortidor per mitigar els sotracs.

Un escúter al carrer

Des d’aquest estiu pels meus desplaçaments llargs em veig obligada a fer servir un escúter elèctric. No és un escúter gaire habitual, en podríem dir clarament tricicle elèctric perquè tant la forma com les rodes ens recorden els tricicles de quan érem nens.

M’hi trobo bé, em permet moure’m per llocs que feia molt de temps no podia anar si no m’hi acostaven amb el cotxe. Ara torno a ser bastant independent, puc permetre’m anar de compres sense patir, badar mirant edificis...

Dur l’escúter té les seves pegues, com tot; hi ha voreres bones però n’hi ha moltes de dolentes. Algunes de les rampes semblen dissenyades per persones sense cap sensibilitat. Els ajuntaments diuen que no hi ha pressupost per arreglar tants desperfectes i, ho entenc, però el que no entenc és com les obres noves es fan malament. Han de fer i desfer les obres moltes vegades. No hi ha supervisors?

Sabeu la diferència que hi ha entre una rampa enrasada al terra i una altra amb dos centímetres o més d’alçada? Doncs us ho diré: entre una i altra hi ha un sotrac a l’esquena. Una esquena que molts cops ja està malmesa i que durant el trajecte en rep molts de cops.

Sabíeu que els escúters que jo sàpiga no porten amortidors?

Zero...



- Vorera d’obra nova en la cruïlla de dos carrers sense rampa

- Contenidors situats al davant obstaculitzant el pas

- Cotxe que hi ha aparcat al mig

- Pal de senyalització al centre


Que fer davant d’aquesta situació?

Jo li he posat un zero, evidentment i us la penjo al bloc.