EL MEU ESCÚTER ÉS UN TRICICLE ELÈCTRIC
No tinc cap fotografia a mà. De moment us deixo la del tricicle de la Barbye, que en definitiva és amb el que m'inspiraré per decorar-lo.
El model d’escúter que faig servir és un tricicle elèctric, de rodes petites amb un suport al darrere per recolzar-hi l’esquena. És un aparell bastant fort i estable. A la part del davant, en el tub on va collat el manillar hi ha un parell de cilindres per posar-hi les crosses o el bastó. Aquest tipus d'escúter porta un petit triangle de lona al mig que pot servir per posar-hi la bossa o part de la compra. És un escúter per a passejos o per desplaçaments curts i per gent que tingui certa autonomia de moviments.
La conducció és molt senzilla. Hi ha un manillar típic, com el d’una moto o una bicicleta. Per posar-lo en marxa s’ha d’engegar primer l’interruptor i fer com si se li donés “gas”. Porta una graduació dibuixada que indica si vas a més o menys velocitat i una planca de fre a cada mà que va directa a la roda del darrera.
No té marxa endarrere, cosa que dificulta la sortida de segons quins llocs, com per exemple, els ascensors petits, on no s’hi pot donar tota la volta; per fer-ho cal desplaçar-lo a poc a poc cap endarrere amb l’impuls de les cames o baixar i empenya.
El seient té forma triangular, molt més ample que una bicicleta tradicional. El cos hi queda ben estabilitzat, pot pujar o baixar a la mida que calgui.
No disposa de llum frontal ni de llums intermitents per poder indicar la nostra propera acció. Té un petit timbre de bicicleta per poder avisar. Al costat d’un dels manillars, hi ha un indicador de bateria que va del color verd, passant pel carbassa fins al vermell, que indica que s’ha esgotat la bateria.
Quan s’acaba la bateria i s’ha de moure costa una mica, però porta un petit carregador que es pot endollar a qualsevol lloc que hi hagi corrent. Però per evitar ensurts és millor que abans de sortir es comprovi l’estat de la bateria.
Aquest escúter puja petits graons i pujades continuades, però s’ha d’anar amb molta cura a les baixades, perquè el fre que porta és bastant limitat si s’agafa velocitat de baixada. Cal tenir present el desnivell que pot assolir la classe d’escúter que té cadascú.
Amb aquest s’ha de ser molt previngut.
Per anar a comprar gairebé planifico on anar i vull dir-vos que en Toni i jo estem fent una guia de botigues accessibles del poble. Anar a supermercats que a l’entrada no hi hagi cap obstacle pot ser una altra opció a triar.
El model d’escúter que faig servir és un tricicle elèctric, de rodes petites amb un suport al darrere per recolzar-hi l’esquena. És un aparell bastant fort i estable. A la part del davant, en el tub on va collat el manillar hi ha un parell de cilindres per posar-hi les crosses o el bastó. Aquest tipus d'escúter porta un petit triangle de lona al mig que pot servir per posar-hi la bossa o part de la compra. És un escúter per a passejos o per desplaçaments curts i per gent que tingui certa autonomia de moviments.
La conducció és molt senzilla. Hi ha un manillar típic, com el d’una moto o una bicicleta. Per posar-lo en marxa s’ha d’engegar primer l’interruptor i fer com si se li donés “gas”. Porta una graduació dibuixada que indica si vas a més o menys velocitat i una planca de fre a cada mà que va directa a la roda del darrera.
No té marxa endarrere, cosa que dificulta la sortida de segons quins llocs, com per exemple, els ascensors petits, on no s’hi pot donar tota la volta; per fer-ho cal desplaçar-lo a poc a poc cap endarrere amb l’impuls de les cames o baixar i empenya.
El seient té forma triangular, molt més ample que una bicicleta tradicional. El cos hi queda ben estabilitzat, pot pujar o baixar a la mida que calgui.
No disposa de llum frontal ni de llums intermitents per poder indicar la nostra propera acció. Té un petit timbre de bicicleta per poder avisar. Al costat d’un dels manillars, hi ha un indicador de bateria que va del color verd, passant pel carbassa fins al vermell, que indica que s’ha esgotat la bateria.
Quan s’acaba la bateria i s’ha de moure costa una mica, però porta un petit carregador que es pot endollar a qualsevol lloc que hi hagi corrent. Però per evitar ensurts és millor que abans de sortir es comprovi l’estat de la bateria.
Aquest escúter puja petits graons i pujades continuades, però s’ha d’anar amb molta cura a les baixades, perquè el fre que porta és bastant limitat si s’agafa velocitat de baixada. Cal tenir present el desnivell que pot assolir la classe d’escúter que té cadascú.
Amb aquest s’ha de ser molt previngut.
Per anar a comprar gairebé planifico on anar i vull dir-vos que en Toni i jo estem fent una guia de botigues accessibles del poble. Anar a supermercats que a l’entrada no hi hagi cap obstacle pot ser una altra opció a triar.
Els avantatges que hi trobo són les mides, el pes i el sistema de plegat, perquè cap en la majoria dels ascensors, pesa uns vint quilos i és plegable com un cotxet de nens, per tant, puc portar-lo al cotxe o dins l’autobús si vull anar d’excursió .
Desavantatges que hi trobo, que no té marxa enrere i no porta cap llum.
Què m’agradaria? Que portés tot això i un amortidor per mitigar els sotracs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada