Nova cafeteria amb l'entrada accessible a Granollers

Avui he quedat gratament sorpresa quan he vist la remodelació que fan a la cafeteria del carrer de Girona de Granollers a l’alçada del núm. 4

Estan enrasant la rampa al terra!!!!!! Veieu la fotografia

Felicitats als tècnics i al propietari/a

Des d’aquí els hi donem les gràcies i esperem visitar-la tan aviat com estigui enllestida!

Diari escrit des de l’escúter: valen més quatre ulls que dos

Avui al matí, que feia un solet benèvol, he sortit tota decidida anar a comprar a les paradetes de la fira de Nadal que cada any es posen a la Porxada.
La Porxada de Granollers, està envoltada d’un graó però, vet aquí, que està enrasada al terra en un dels seus vèrtex.

Tots els que tenim problemes de mobilitat, ho sabem i l’hem fet el nostre lloc habitual d’entrada. Avui però, els organitzadors de la fira, s’han oblidat de deixar-hi un pas per a nosaltres.

Un suspens pels organitzadors? O pels de la brigada? Vosaltres valoreu la fotografia.
El cas és que, de nou avui, jo he fet una compra frustrada.

Espero que l’any que ve recordin la frase aquella tan famosa: valen més quatre ulls que dos i pensin que som una bona colla que també ens agrada anar a veure les paradetes i que també recordin que existeix el treball en equip i que dins l'equip hi pot haver una persona sensibilitzada en el tema.

No es pot canviar tot en un dia...

Es certa aquesta frase però, si procurem que les obres es facin ben fetes des d'un bon començament tot anirà millor.

..................

No deixeu de fer.., o de no anar... Penseu que demanar ajuda no és una vegonya.

Tinc records de petita ajudant a alguna persona gran a creuar la vorera, a baixar de la vorera si venia alguna persona amb un cotxet, etc.
Hi havien unes petites normes per circular a peu per la vorera, les recordeu? A mi me les van ensenyar a casa.

Actualment tot va “campi qui pugui”! En voreres estretes, com algunes del meu poble, hi preval la llei del més fort, i evidentment el més fort mai és una persona amb problemes de deambulació.
Molts cops he pensat de fer un manual de supervivència per a persones amb discapacitat física. No creieu, que si se’m posa al cap...

Amb els anys una aprèn a obrir la boca i demanar ajuda si cal, cosa impensable a la joventut, quan hi ha tanta feina en demostrar el que vals i que ho pots tot.
Sort que ara fa temps que no he de demostrar res, i si em cal demano la mà per pujar o baixar un graó molt alt o per creuar un carrer ample un dia de fort vent.

Penseu que a la vorera no momes hi caminem els coixos, també hi ha els avís i les persones invidents...

Comunidad virtual para la promoción de la igualdad de oportunidades de las personas con discapacidad



Avui he assistit a una reunió informal a la seu d’ECOM sobre el web Disgital. Un portal que ja porta un petit temps en funcionament però que encara està en la seva primera fase de difusió.
La presentació oficial de Disgital es va fer el passat 6 de novembre a Barcelona, i a la que sentin-t’ho molt no vaig poder assistir.

El seu funcionament, és ara per ara, d’àmbit nacional. L’entusiasme dels coordinadors de la Fundació Pere Tarrés que han vingut a explicar-nos el projecte és d’admirar i contagiós. Ens han dut a fer un petit recorregut pels diferents apartats del web, i una cosa molt d’agrair: s’han apuntat els nostres suggeriments!

Crec que millor que qualsevol explicació que jo us pugui donar sobre els seus objectius els podreu vosaltres mateixos descobrir visitant l’espai i, perquè no, si us pica la curiositat, fent-vos usuaris registrats.

Us deixo l’enllaç.

De moment el que necessita l’espai és col·laboració i interès per part de tots, per tal que projecte tingui vida i es pugui anar ampliant cada cop més amb l’ajut de tothom.

Gràcies per convidar-nos a la reunió.

Una molt bona nota a la papereria i llibreria Compàs de Cardedeu


Veieu vosaltres mateixos la fotografia de la nova ubicació de la llibreria Compàs de Cardedeu.
Hi han dissenyat una rampa d’accés a consciència, amb un marbre buixardat per a no relliscar, sense voravius i enrasada al terra.


Sembla que alguns comerços ja compten amb els ciutadans que som usuaris d'ajudes tècniques i, no només per complir la normativa.

Chapeau, Compàs!

la IV Jornada tècnica d'accessibilitat a Barcelona: ponències



La Marga B., una amiga nostra que segueix el bloc, ens ha enviat un enllaç amb la publicació de les ponències que es van presentar a la IV Jornada tècnica d'accessibilitat, celebrada el passat 18 de novembre al CCCB. Barcelona
Si us interessa podeu descarregar-vos-les des d’aquest enllaç, les ponències en format pdf.
Gràcies Marga per la teva col•laboració

Dona, feina, discapacitat física i accessibilitat



D’haver nascut dona n’estic orgullosa, de ser discapacitada física francament hagués preferit no ser-ho. Quan reflexiono em pregunto si tot hauria estat millor sense aquest handicap. I em dic que no ho sé, potser no seria com sóc ara. Això sí, si pogués tornar a néixer diria: discapacitat mai més!
Una es pot preguntar moltes coses, i es pot acceptar tal com és però, mai s’ha de mentir a si mateixa.

Discapacitat física i dona és senyal d’eterna superació, de molt d’esforç, de qualsevol cosa multiplicada per un exponent que a vegades pot ser molt alt. De cap de les maneres vull entrar dins una guerra de sexes. Res més lluny però, no podem negar que la dona té sempre el rol més gran (família, tasques de la llar...) que la majoria del homes. Hi deixo el tema aquí tancat.

Si creiem que actualment amb una discapacitat física és difícil accedir al món laboral, doncs, creieu-me que ho era molt més fa gairebé trenta anys enrere ─sembla molt de temps però, és només una bufada─.

Quan anaves porta per porta a cercar feina et miraven de cap a peus deixant-te clavats els ulls a les cames.
Costava temps oblidar aquella mirada grisa, que sobresortia pel damunt de les ulleres de mitja lluna que portava el funcionari, quan li anaves a deixar el currículum. Amb el cap cot marxaves després d’entregar els papers com si t’hagués de perdonar la vida.

Eren temps que calia amagar tant com es podia la discapacitat física, maquillar el caminar i baixar les faldilles fins el punt just que dissimulés la mancança o coixesa. Això, les que teníem la sort de caminar més o menys, les que duien ajudes del tipus cadira de rodes o crossa, no sé pas com s’ho devien fer.

L’astúcia s’avivava i algunes de nosaltres teníem les nostres tècniques: estudiàvem primer el camí, procuràvem entrar als lloc junt amb altra gent i preferíem parlar per les guixetes per on el funcionari veia només part de la persona.

─Alguna cosa per al·legar? Et deia el treballador del departament de personal al deixar el currículum, i tu deies:

──No!, a veu baixa i amb un rau-rau per dins

Un cop i, dos i tres. Una empresa i, dues i tres... I res, no et cridaven i no entenies perquè doncs t’havies assabentat que la feina li havien donat a una altra persona molt menys capacitada pel lloc al que tu concursaves...

Callaves, no hi havia una altra opció, perquè si protestaves et deien que a la propera ja no tindries opció. Valia més no dir res i esperar a la propera convocatòria si havies optat per una feina pública.

Sóc conscient que les coses han de millorar i molt encara per al nostre col·lectiu però, vull donar les gràcies a tots aquells que em van precedir per haver estat treballant per a nosaltres, sobretot perquè tinguéssim llocs de treball millors que els seus. Jo era molt jove però, els recordo fent manifestacions al mig de la Plaça Catalunya demanant un treball digne i uns llocs més accessibles.

Ara sóc jo la que intento posar el meu granet de sorra pensant que potser algun dia servirà pels que venen al meu darrera. No m’assec a cap plaça però intento sensibilitzar al que em llegeix perquè crec que no ens podem acomodar, darrera nostra vindran potser uns que pensaran en nosaltres i el que hem fet. De totes maneres veure com treballa la gent de la federació ECOM i l’associació APPCAT, MIFAS, ADFO o MASBA a les que els hi vaig seguint les activitats em dóna tranquil·litat.

Malauradament la discapacitat física no desapareixerà mai (per problemes de salut, per accident, per vellesa..) i si tots, tant no discapacitats físics com discapacitats físics en som conscients, de ben segur tot canviarà i realment llavors tothom estarà integrat.

Cal recordar aquella cançó que diu: las obras quedan i la gente se va...

Si llegeixes això i ets arquitecte, tècnic en construcció, dissenyador, constructor, persona sensibilitzada o no amb el tema, espero que al menys l’escrit et faci reflexionar i pensis una mica en nosaltres. T’estarem molt agraïts.


Aquest escrit està dedicat a la Judith, una dona amb un cor molt gran, que un dia em va dir que perquè no escrivia algun post sobre aquest tema.

Descomptes i vagons de l’AVE no són accessibles per als discapacitats


Notícia del DIARI 20' edició Barcelona (el dibuix no, eh!)

Tot i la propaganda que s'ha fet de l'AVE com a transport accessible, els usuaris amb discapacitat van denunciar ahir que, en la pràctica, els vagons no estan ben adaptats i que ni tan sols poden accedir als descomptes oferts a la resta de viatgers...

Una obra nova! De ben segur deu ser perquè han pensat en una oferta millor.

Ave, ave, ave Maria...


MASBA a la Mostra d'Entitats de Mataró



Amb un aire fred que se't clavava com agulles a la pell, aquest matí hem anat a visitar l’estand que MASBA tenia a la Mostra d’Entitats a Mataró. A l’estand hi hem pogut saludar a una bona part dels seus membres.

Ens han ensenyat la tasca que fan a Mataró, els seus objectius presents i futurs. A mi particularment m’ha agradat molt, ja que hem pogut comparar les nostres inquietuds i hem fins i tot parlat de properes col·laboracions.

Estic contenta per la trobada i a no ser pel petit inconvenient del soroll que venia de la sala de ball que hi havia muntada al costat i que en prou feines ens deixava parlar, haguéssim pogut intercanviar molta més informació però, no es pot tenir tot en aquest món.
Us felicito perquè fa molts pocs dies que heu nascut i ja camineu amb força.










Identificació d'icones per a sords

No us penseu que m’ha estat fàcil la recerca d’icones per a diferenciar el tipus de pèrdua auditiva i el significat de cadascuna.

Us penjo aquests de moment per a més informació podeu adreçar-vos a ACAPPS (Associació Catalana per a la promoció de persones sordes) que de ben segur us atendran molt bé.





Aquest és el símbol que més coneixem i que defineix al col·lectiu de sords en general però, no és pas l’únic.












Aquest és el símbol que indica que la sala està equipada amb un anell magnètic.





Aquest altre símbol és el que indica que hi haurà traducció simultània amb el llengua de signes.









Si us hi fixeu a un costat de la pantalla de la televisió hi surt una icona d'una
orella petita que indica que el programa serà subtitulat amb transcripció de text. Per ara la TV3 és l’emissora que més programes té subtitulats.

A vegades segons a qui va dirigida la subtitulació i, si només la fan per a donar suport a les persones sordes que fan servir el llenguatge dels signes, una gran part dels sords postlocutius (que son aquells que s'han tornat sords després d'haver après a parlar degut a traumatismes o altres patologies o que amb l'edat perden oida...) ells, que no són usuaris de la llegua de signes, es queden llavors sense poder accedir a la totalitat de la informació, perquè només apareix una part del text.

Cal tenir-ho en compte per no treure les barreres a uns i posar-les a uns altres.


Encara hi ha molta feina a fer. En el proper post escriuré la llista de sales i espais que disposen ja d'anell magnètic per a usuaris de pròtesi auditiva o implant coclear.

Espero que la informació us sigui d'utilitat i us prego que si teniu cap més informació la compartiu al bloc i em corregiu si cal.

Diari a peu: velocitat 30



Avui fa bon dia i he anat a passejar pel sol a peu. Per aquelles casualitats duia la màquina de retratar i al passar per un dels carrers que des de fa uns dies l’ajuntament està pintant per tal de limitar la velocitat a 30 quilòmetres per hora, n’he fet la fotografia.

L’ajuntament vol tenir enllestit el tema de les bicicletes pel mes de gener de 2009 i en alguns dels carrers de Granollers ja si pot veure el “baden” i/o la pintada amb el límit de velocitat.

L’objectiu d’aquesta mesura és garantir la circulació per aquests carrers de bicicletes amb seguretat (de la bona convivència entre conductors de cotxes i bicicletes dependrà l’èxit).

De moment us penjo la fotografia perquè l’aneu coneixent. Més endavant quan s’implanti el projecte, anirem a fer un tomb i a provar la ruta.
Això té bona pinta!

Entre tots ho farem tot...



Totes les obres tan públiques com privades necessiten un manteniment, és per això que per les públiques cada ajuntament té els seus tècnics i serveis però, les ciutats van creixent i a ells els resulta gairebé impossible poder detectar totes les anomalies aviat.

Crec que som nosaltres mateixos, els usuaris, que amb la nostra col·laboració, podem ajudar comunicant-t’ho quan detectem alguna obra malmesa i que creiem pot desembocar en un perill.

Cada ajuntament té un departament d’accessibilitat i mobilitat. En el meu ajuntament sempre m’han atès molt bé quan els he enviat una fotografia d’algun lloc que m’ha semblat perillós o que ha de millorar.

Per què no us poseu en contacte amb el vostre ajuntament i contacteu amb les persones que ho porten i els oferir la vostra ajuda?

Crec que pot ser interessant, no hi podeu perdre res. L’educació és la més bona presentació. Si us diuen que no cal, sempre podeu enviar les fotos aquí al bloc i les penjarem.

Tot ajuda, no?

Mides de les baranes d'una escala



Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de
novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres
arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat.
(DOGC núm. 2043, de 28 d'abril de 1995)
(Correcció d’errades en el DOGC núm. 2152, pàg. 319, de 10.1.1996).


Els passamans de l’escala estan situats a una alçada d’entre 0,90 m a 0,95 m en replans i 0,80 m a 0,85 m en el tram de graons, i tenen un disseny anatòmic que permet d’adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d’un tub rodó de 3 a 5 cm de diàmetre, separat com a mínim 4 cm dels paraments verticals.


Els passamans s’han de prolongar 0,30 m com a mínim més enllà dels extrems a l’acabament de cada tram d’escala.

El punt d’inflexió del passamà ha de coincidir amb l’inici del tram d’escala. L’inici i el final d’una escala se senyalitzen amb paviment diferenciat de la resta i disposen d’un nivell d’il·luminació durant la nit de 10 lux com a mínim.


Recordeu que si veieu que hi ha alguna errada us prego m’ho feu saber. No sóc una experta.

MASBA



Vaig conèixer l’associació MASBA aquest estiu. Un dia em van convidar a una reunió on vaig conèixer part dels seus associats i el seu petit racó situat al barri Cerdanyola de Mataró. Son una associació jove però, pel que es veu plena gent molt treballadora.

Us faig l’enllaç a la seva pàgina que cada cop hi tenen informació més interessant. Al seu web també podreu llegir-hi més detalls sobre la Mostra d’entitats a Mataró on ells hi tindran un espai.


Mides i característiques de les escales adaptades

Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat. (DOGC núm. 2043, de 28 d'abril de 1995) (Correcció d’errades en el DOGC núm. 2152, pàg. 319, de 10.1.1996).

Una escala es considera adaptada quan compleix els requisits següents:

L’amplada útil de pas és d’1,20 m com a mínim. Els graons han de tenir una estesa mínima de 30 cm i una alçada màxima de 16 cm.

Les escales en projecció corba en planta o no recta hi ha una dimensió mínima d’estesa de 30 cm comptada a 40 cm de la cara interior. El nombre de graons seguits sense replà intermedi ha de ser com a màxim de 12 unitats.

El replans intermedis han de tenir una llargada mínima en la direcció de circulació d’1,20 m.

L’estesa s’ha d’acabar superficialment amb material no lliscant i no presentar discontinuïtat on s’uneix amb l’alçària. Les escales disposen de baranes que poden ser utilitzades en els dos sentits de circulació.

No creieu que és fàcil remenar entre tanta informació oficial i lleis. Si veieu que hi ha alguna errada us prego m’ho feu saber.

No em digueu repelent però, em queda el dubte de si una escala pot ser mai adaptada. En tot cas dintre d'uns parametres establerts, no?

Acte lúdic organitzat per ECOM

www.ecom.cat/proucadenes

PROGRAMA:
En el marc del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, ecom organitza, el proper 29 de novembre, un acte lúdic reivindicatiu per exigir el dret a l’autonomia personal de les persones amb discapacitat. Ens agradaria que vinguessis a participar-hi!

10 h. Inici de l’acte.
Des de les 10 h, i durant tot el matí, podreu participar en l’acció reivindicativa Prou Cadenes!
+ autonomia personal, - dependència, que consistirà en què entre tots construïm una cadena ben gran, que al final de la jornada trencarem per simbolitzar l’alliberament de la situació ‘d’encadenament’ a què ens veiem sotmeses moltes persones amb discapacitat. Cal que cada persona afegeixi una anella a la cadena per fer-la tant gran com sigui possible. Comptem amb tu!

11 a 12 h. Què saps sobre discapacitat?
La companyia Planeta Impro et convida a jugar i aprendre amb el Trivial de la Discapacitat, un joc amb teatre improvisat que et farà veure la discapacitat d'una manera diferent.

12 h. Lectura del manifest.

12.15 h. Trencament simbòlic de la cadena.


Aquesta iniciativa necessita la teva col·laboració, si vols ajudar, ja ho saps, fes-hi un enllaç al teu bloc.

A la cuina adaptada falta gent!


Les cuines convencionals estan poc o gens adaptades per a persones amb mobilitat reduïda. L’autonomia personal, encara que ara sembla que estigui de moda, és un dret que venim reivindicant les persones amb problemes motors des de fa molts anys.

Avui tocarem el tema de la cuina però més endavant pensem parlar del accessos a la vivenda, el bany i les seves adaptacions...

Pensem que una cuina adaptada no té perquè tenir un alt cost econòmic si està ben dissenyada ja des d’un bon començament. S’ha de planificar molt bé, i sobre planificació nosaltres, les persones amb mobilitat reduïda, en sabem un munt perquè ens hem tingut que adaptar constantment al llarg de la nostra vida.

Per tant us aconsello que, quan hagueu de canviar la vostra cuina sigueu vosaltres mateixos qui, al costat del tècnic, els que aneu marcant les pautes que més us convinguin.

El terra ocupa un lloc primordial en el disseny (pot evitat ensurts i caigudes) per tant, que sigui antilliscant.

Planifiqueu l’espai del taulell de cuina tenint en compte que, segurament, al damunt hi hauran petits electrodomèstics, que us trauran part d’aquest espai que necessitareu per a poder manipular bé els estris de cuina com per exemple: olles, pots, etc...
L’alçada del taulell de cuina és millor que estigui adaptat a cada usuari (ja que, a part de l’alçada de cadascú pot variar segons el tipus de disminució física). La distribució del mobiliari i la col·locació de calaixos té un paper important. Procureu tenir els armaris a la vostra alçada o a la del vostre braç. Tingueu en compte, que actualment hi ha mobiliari amb rodes que permeten fer una extracció total del moble per tal que, l’usuari arribi al fons del taulell de cuina. També existeixen armaris amb graelles giratòries que us permetran agafar els estris sense problemes.

La vitroceràmica d’inducció (la que no crema) pot ser una bona elecció, ja que permet desplaçar els recipients sense necessitat d’aixecar-los.

Escolliu un bon pom pels armaris, proveu-los primer, i quedeu-vos el que millor se us adapti.

Trieu les aixetes de la mateixa manera, n’hi ha un bon ventall al mercat. Si teniu problemes a les mans hi ha aixetes que s’obren soles quan detecten un objecte a sota o porten una palanca que facilita molt l’obertura.

Feu col·locar els endolls i els interruptors a l’abast del vostre braç i lluny de l'aigua (depenent de la vostra alçada o si veieu que els haureu de manipular-los des de la cadira de rodes...).

Pot ser útil que col·loqueu d’entrada les portes de la vivenda que tinguin una amplada de 90 cm i que puguin tenir un gir de 1,50 o més (penseu que les cadires elèctriques són més grans)

Voldria dir-vos que això que us escric és només un esbós de tot el que es pot fer per adaptar el nostre entorn diari per fer-vos la vida més fàcil.

Del tema de les ajudes tècniques a la llar, que també es mereix un capítol a part, us en parlaré més endavant.

Un altre tema important son les ajudes de l’Administració per a poder fer les adaptacions a la vostra llar, us faré la recerca d’informació i la penjaren en breu al bloc.

Per acabar us diré que, a mi em va agradar visitar el local que té SIRIUS. A Granollers el podeu trobar en aquest altre enllaç i potser a vosaltres també us pot ser d’utilitat, perquè allà ho veureu exposat.

Segurament també hi deuen haver empreses que ja es dediquen a dissenyar tot això integralment, per aquest motiu us recomano sempre consultar als experts.

M’agradaria molt que cadascun dels lectors d’aquest post -segurament molt més experts que jo mateixa- participin amb la seva experiència fent comentaris.


Fotografia extreta d'aquest web
(cliqueu)

Impresos d'interès per a persones amb mobilitat reduïda

A la pàgina de Gencat.cat, hi ha els impresos. Aquest és per a per poder demanar la revisió de grau per primer cop


En aquesta altra pàgina de Gencat.cat, podreu consultar tots els impresos que la Generalitat té per a persones amb discapacitat i/o dependència.
Esperem que la informació us sigui útil.

Respostes a les preguntes sobre si les bicicletes d’avui en dia porten algun tipus d’identificació i/o assegurança...

Ens hem informat a:

Primer hem anat a la recerca de la gent gran del carrer i la seva resposta ha confirmat la meva memòria. Abans, les bicicletes si que portaven una xapa d’identificació de l’ajuntament.
Al menys quedo tranquil·la no ho he somniat!

Després hem anat a parlar amb els experts, en aquest cas Mutual de Conductors i han dit:

- Avui en dia, no és obligatori que les bicicletes portin cap xapa de l’ajuntament, i molt menys cap matrícula.

- Tampoc és obligatori que tinguin contractada cap assegurança. Però si és molt recomanable fer una assegurança de “responsabilitat civil” . Moltes vegades les assegurances de la llar, ja inclouen la cobertura de responsabilitat civil com a conductors de bicicletes en el nucli familiar.
(Jo dic però, que al contractar l'assegurança, ara que ho sabem, cal que preguntem si la porta).

En resposta a la pregunta de què passa si un ciclista fa mal a alguna persona i es "dóna a la fuga". Com el pots identificar?, i qui paga les cures de tot això, la Sanitat Pública?

Responen:

Si un ciclista es "dóna a la fuga", malauradament no el pots identificar de cap manera, i per tant, les despeses de les cures aniran a càrrec de la Seguretat Social.


Volem dónar les gràcies als que ens heu informat, especialment, a tu Montse.

Sabeu què és i perquè serveix un anell magnètic?


Un anell ("bucle")magnètic és una ajuda tècnica per a persones usuàries de pròtesi auditiva.


Ho sabieu?


Aquest aparell actua com amplificador de so i té un radi aproximat de 250 a 1000 m2 i és molt fàcil i econòmic d’instal·lar.


Serveix per escoltar la TV o la ràdio a casa o per sentir-hi be en els llocs públics com per exemple el cinema, el teatre o sala de reunions. L’aparell recull el so i l’envia directament a l’aparell que l’usuari porta connectat a l’orella.


Per a millor informació us deixo aquesta adreça d’Internet on també hi veureu la seva instal·lació.

Escúter per a persones amb mobilitat reduïda


L’escúter, no és ni una bicicleta, ni una moto, ni una cadira de rodes...

Què és doncs uns escúter?

Un escúter és una ajuda tècnica o sigui un producte fabricat expressament perquè persones amb problemes de mobilitat puguin desplaçar-se sense l’ajut de segones persones.

L’escúter porta una bateria elèctrica que li serveix per circular a una velocitat reduïda.




Normalment l’usuari de l’escúter sol ser una persona adulta que fa servir l'escúter amb molta prudència.

Hi ha molts models al mercat i abans de comprar-ne un, és bo mirar molt bé les prestacions i que us el deixin provar abans.






Diari a peu: em fan por les bicicletes que circulen per la vorera

Un dia que caminava per la vorera, un ciclista em va envestir; vaig literalment quedar encastada a la paret sense caure al terra. Per suposat aquell ciclista, ni es va parar, sinó tot el contrari, va accelerar la marxa i, busca’l!

Aquest cop, per sort, tot va quedar només en un ensurt, tot i que ara vaig amb por pel carrer perquè cada cop hi ha més ciclistes que van per la vorera. Et passen sigil·losament tan arran que quan te n’adones quedes gelat.

Ah!, i vull aclarir que no parlo de les bicicletes municipals perquè encara no s'han implantat, sinó de las de particulars que ja fa més d'un any que ho fan. De totes maneres crec que l'ajuntament ja està preparant alguna mesura de bona convivència.
Alguns ciclistes fins i tot et miren desafiant volent dir: què?, sóc ecològic, jo!
Hi ha coses que em costa d’entendre i aquesta n’és una d’elles. Al meu entendre no hi ha res més ecològic que anar a peu i més en un poble com aquest on hi ha bona circulació d’autobusos, que el transport públic no està massificat i que arriba fins hi tot als polígons industrials.
Què mal repartit està el món, els que voldríem poder-nos desplaçar a peu no podem i necessitem ajudes per poder sortir de casa...

Amb tot això que explico, no vull pas dir que no estigui d’acord amb l’ús de la bicicleta, però crec que cada cosa en el seu lloc. Hi ha bicicletes que van a molta velocitat (recordeu que la bicicleta no porta cap “tope” de velocitat) i sota el meu punt de vista la vorera no és el lloc més adequat.

Tinc uns dubtes sobre les bicicletes i altres coses que potser algú em podrà ajudar a aclarir.

Antigament les bicicletes no portaven matrícula o una xapa de l'ajuntament? Tinc alguna imatge vaga de quan era menuda haver-hi vist penjat un número sota el seient.

Si et fa mal una bicicleta, té assegurança? I, si el ciclista fa mal a alguna persona i es "dóna a la fuga". Com el pots identificar ?, i qui paga les cures de tot això, la Sanitat Pública?

Bé, ja em direu...

Diari escrit des de l'escúter: petites experiències per a conduir un escúter amb seguretat


El meu amic Toni López i jo treballem de valent en aquest tema. Aquestes són unes petites recomanacions que ell va preparar fa ja un parell d'anys i, que ara que jo també en sóc usuaria d'un escúter hi he pogut aportar també les meves.


CONDUIR UN ESCÚTER AMB SEGURETAT

-Cal preveure la velocitat a la qual van els vianants per la vorera i us hi heu d'adaptar.

-Quan gireu una cantonada cal obrir l’angle del gir i reduir la marxa al màxim, fins i tot parar en algunes ocasions i mirar abans de tornar a circular, sobretot si veieu que hi ha poca visibilitat.

-Al passar per davant d’entrades de comerços o vivendes, anar amb compte de no circular arrambats a les portes, ja que la gent acostuma a sortir de cop de botigues i portals.

-A l’hora de salvar un graó, cal que us situeu perpendicularment a ell, ja que tant quan el pugeu o el baixeu si ho feu d’esquitllada, se us pot inclinar i bolcar l’escúter.

-Si passeu per una vorera amb un gual amb força inclinació a la carretera, mireu de fer contrapès cap a la banda contrària. Si temeu que passi i no veieu clar com fer-ho, val més que canvieu la ruta o demaneu ajuda.

- Engegueu la llum quan es faci fosc perquè us vegin, tant per la vorera com a l’hora de creuar un carrer. En el cas del meu escúter que no porta llums cal anar a una botiga de bicicletes i comprar-ne una. També pot anar bé alguna cinta refractària per col·locar-vos-la al braç i alguns adhesius refractaris per col·locar-los en llocs visibles de l’escúter.

-Vigileu les bicicletes que circulen lliurement per les voreres, sobretot al girar les cantonades perquè van a molta velocitat i molts cop fent ziga-zagues pel mig de la gent.

-Alerta amb la canalla petita i quan passeu pel costat d’un grup de gent distreta cal que toqueu el timbre o aviseu de que passeu, perquè emprenen la marxa de cop sense mirar.

-Si alguna vegada us veieu obligats a circular per la calçada perquè no hi hagi vorera o perquè veieu que podríeu bolcar pel seu mal estat, feu-ho amb precaució i arrambats al costat dret. Recordeu que per senyalitzar que gireu heu de fer servir els braços (segons les normes de circulació que tots coneixem).

Tot aquest escrit procuraré il·lustrar-lo amb fotografies aquests dies.

Història d'una piscina


Fa uns dies vaig a la piscina, una de les millors que he provat.

Aquesta piscina té un accés especial per entrar les persones amb mobilitat reduïda. El vestidor en conjunt està bé, però no hi ha cap dutxa petita amb alguna barra per poder-s’hi agafar. Així que m’eixugo, em vesteixo i a casa em dutxo amb tranquil·litat i seguretat.

A la piscina petita, la que l’aigua t’arriba una mica més a munt de la panxa, per un costat s’hi pot baixar i pujar per una rampa. A l’altre, hi ha unes escales que també son bones, però la barana queda curta i tres graons queden sense protecció leteral. Just al sota d’aquesta barana hi ha bombolles i es fa difícil endevinar que encara queden escales quan ha acabat la barana. Vaig tenir sort el primer dia, uns amics em van advertir.

La bona voluntat dels que l’ha dissenyada s’hi veu i l’amabilitat del personal fan que per a mi sigui una cosa magnífica poder-hi anar. Allà em relaxo i puc fer moviments a l’aigua sense cansar-me, cosa que no podria fer fora d'ella. També posar-me en algun d’aquests xorrets calents que t’estoven el músculs i que surten pels costats enrajolats. Al fons cau l’aigua d’unes dutxes amb molta més pressió per aquell que vol tractar-se les cervicals.

Tots aquest petits inconvenients de segur amb el temps s’arreglaran, però sempre et queda aquell dubte i em pregunto si no serà que dins el col·lectiu de persones amb mobilitat reduïda no hi ha enginyers o tècnics? O potser és que aquest col·lectiu no s’assessora o incorpora al seu equip alguna d’aquestes persones enteses?

Potser un equip multidisciplinari evitaria fer i desfer la feina.

Sé de bona tinta que la gent amb mobilitat reduïda està ben preparada i segur que de voluntaris no en faltarien.

Diari escrit des de l'escúter: compra frustada


No tinc fotografia però la faré. L’altre dia, em va venir de gust menjar una mica de carn i vaig pensar en provar d’anar a comprar sola amb l’escúter.

El supermercat que em va semblar més proper des d’on estava, va ser el de Caprabo del carrer de Joan Prim de Granollers. A peu hi havia anat temps enrere, quan encara no em costava tant caminar i, sabia que no era accessible perquè hi ha un bon graó a l’entrada. Vaig pensar que provaria d’entrar pel carrer de Francesc Tarafa, on la vorera està un pel aixafada.

Quan vaig ser allà, em vaig adonar que no podia pujar la vorera asseguda a l’escúter; vaig baixar i amb molt d’esforç vaig poder enfilar-li. Tot seguit vaig entrar al supermercat.
La meva frustració va venir quan vaig veure que el lloc per on havia d’entrar estava ocupat per un munt de caixes plenes de productes. Les persones que estaven fent cua per pagar, em van voler ajudar perquè pogués passar pel mig, però va ser impossible perquè era molt estret el pas. Ells mateixos, em van dir que aquell pas estava pler habitualment.

Sé però, que si m'hagués esperat un dels treballadors hagués vingut a ajudar-me però vaig quedar parada i amb una gran decepció que vaig girar com vaig poder i vaig marxar sense comprar. Aquell dia no vaig tenir ganes d’anar enlloc més.

De positiu diré que normalment compro a Caprabo, però el de l'Avinguda Sant Julià. Té molt bon accés però em para molt lluny de casa. Tenen fins i tot un carret especial per acoplar a les cadires de rodes.

No sé que fer, si escriure a Caprabo des del seu web o deixar-ho passar...
Em costa molt queixar-me, però amb l’edat vaig perdent aquella por de molestar. No sé si m’explico. En fi, no sé que faré.

Com és el meu escúter?


EL MEU ESCÚTER ÉS UN TRICICLE ELÈCTRIC

No tinc cap fotografia a mà. De moment us deixo la del tricicle de la Barbye, que en definitiva és amb el que m'inspiraré per decorar-lo.

El model d’escúter que faig servir és un tricicle elèctric, de rodes petites amb un suport al darrere per recolzar-hi l’esquena. És un aparell bastant fort i estable. A la part del davant, en el tub on va collat el manillar hi ha un parell de cilindres per posar-hi les crosses o el bastó. Aquest tipus d'escúter porta un petit triangle de lona al mig que pot servir per posar-hi la bossa o part de la compra. És un escúter per a passejos o per desplaçaments curts i per gent que tingui certa autonomia de moviments.

La conducció és molt senzilla. Hi ha un manillar típic, com el d’una moto o una bicicleta. Per posar-lo en marxa s’ha d’engegar primer l’interruptor i fer com si se li donés “gas”. Porta una graduació dibuixada que indica si vas a més o menys velocitat i una planca de fre a cada mà que va directa a la roda del darrera.

No té marxa endarrere, cosa que dificulta la sortida de segons quins llocs, com per exemple, els ascensors petits, on no s’hi pot donar tota la volta; per fer-ho cal desplaçar-lo a poc a poc cap endarrere amb l’impuls de les cames o baixar i empenya.

El seient té forma triangular, molt més ample que una bicicleta tradicional. El cos hi queda ben estabilitzat, pot pujar o baixar a la mida que calgui.

No disposa de llum frontal ni de llums intermitents per poder indicar la nostra propera acció. Té un petit timbre de bicicleta per poder avisar. Al costat d’un dels manillars, hi ha un indicador de bateria que va del color verd, passant pel carbassa fins al vermell, que indica que s’ha esgotat la bateria.

Quan s’acaba la bateria i s’ha de moure costa una mica, però porta un petit carregador que es pot endollar a qualsevol lloc que hi hagi corrent. Però per evitar ensurts és millor que abans de sortir es comprovi l’estat de la bateria.

Aquest escúter puja petits graons i pujades continuades, però s’ha d’anar amb molta cura a les baixades, perquè el fre que porta és bastant limitat si s’agafa velocitat de baixada. Cal tenir present el desnivell que pot assolir la classe d’escúter que té cadascú.
Amb aquest s’ha de ser molt previngut.

Per anar a comprar gairebé planifico on anar i vull dir-vos que en Toni i jo estem fent una guia de botigues accessibles del poble. Anar a supermercats que a l’entrada no hi hagi cap obstacle pot ser una altra opció a triar.

Els avantatges que hi trobo són les mides, el pes i el sistema de plegat, perquè cap en la majoria dels ascensors, pesa uns vint quilos i és plegable com un cotxet de nens, per tant, puc portar-lo al cotxe o dins l’autobús si vull anar d’excursió .
Desavantatges que hi trobo, que no té marxa enrere i no porta cap llum.

Què m’agradaria? Que portés tot això i un amortidor per mitigar els sotracs.

Un escúter al carrer

Des d’aquest estiu pels meus desplaçaments llargs em veig obligada a fer servir un escúter elèctric. No és un escúter gaire habitual, en podríem dir clarament tricicle elèctric perquè tant la forma com les rodes ens recorden els tricicles de quan érem nens.

M’hi trobo bé, em permet moure’m per llocs que feia molt de temps no podia anar si no m’hi acostaven amb el cotxe. Ara torno a ser bastant independent, puc permetre’m anar de compres sense patir, badar mirant edificis...

Dur l’escúter té les seves pegues, com tot; hi ha voreres bones però n’hi ha moltes de dolentes. Algunes de les rampes semblen dissenyades per persones sense cap sensibilitat. Els ajuntaments diuen que no hi ha pressupost per arreglar tants desperfectes i, ho entenc, però el que no entenc és com les obres noves es fan malament. Han de fer i desfer les obres moltes vegades. No hi ha supervisors?

Sabeu la diferència que hi ha entre una rampa enrasada al terra i una altra amb dos centímetres o més d’alçada? Doncs us ho diré: entre una i altra hi ha un sotrac a l’esquena. Una esquena que molts cops ja està malmesa i que durant el trajecte en rep molts de cops.

Sabíeu que els escúters que jo sàpiga no porten amortidors?

Zero...



- Vorera d’obra nova en la cruïlla de dos carrers sense rampa

- Contenidors situats al davant obstaculitzant el pas

- Cotxe que hi ha aparcat al mig

- Pal de senyalització al centre


Que fer davant d’aquesta situació?

Jo li he posat un zero, evidentment i us la penjo al bloc.

LLegit a EL PERIODICO


Foto: FERRAN NADEU (El Periodico)

No us perdeu l'article d'avui al diari EL PERIODICO

Titulars sobre accessibilitat de RENFE

- Els viatgers pateixen per accedir als combois més nous de Renfe

- Els passatgers han de salvar una altura de més de 50 centímetres a l'estació de Passeig de Gràcia

Adreçes interessants



Sol·licitud de la targeta d'aparcament individual

http://www.gencat.net/benestar/impresos/22100.pdf



Full de reclamació per a la supressió de barreres arquitectòniques

Llegit al bloc de Bonaventura Ayats

Sobre el tema : L'accessibilitat de l'entorn del CAP Blanes

Em pregunto com deu estar el tema. Igual? O s'ha resolt?

Si agú en sap alguna cosa hi ens ho vol explicar... O potser hi ha qui té fotografies i les vol compartir.

Llegit al bloc de Víctor Pàmies

Víctor Pàmies ens parla de l'accessibilitat d'alguns llocs de Vallromanes

Vist al bloc de la Laura

Aquí us deixo el vídeo que recomana la Laura que ha vist a Lavanguardia.es del 26 de setembre.