Diari escrit des de l’escúter: valen més quatre ulls que dos

Avui al matí, que feia un solet benèvol, he sortit tota decidida anar a comprar a les paradetes de la fira de Nadal que cada any es posen a la Porxada.
La Porxada de Granollers, està envoltada d’un graó però, vet aquí, que està enrasada al terra en un dels seus vèrtex.

Tots els que tenim problemes de mobilitat, ho sabem i l’hem fet el nostre lloc habitual d’entrada. Avui però, els organitzadors de la fira, s’han oblidat de deixar-hi un pas per a nosaltres.

Un suspens pels organitzadors? O pels de la brigada? Vosaltres valoreu la fotografia.
El cas és que, de nou avui, jo he fet una compra frustrada.

Espero que l’any que ve recordin la frase aquella tan famosa: valen més quatre ulls que dos i pensin que som una bona colla que també ens agrada anar a veure les paradetes i que també recordin que existeix el treball en equip i que dins l'equip hi pot haver una persona sensibilitzada en el tema.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Mare meva, i jo que en queixo de Mataró. Anem bé, o no anem? Avui mateix he anat a la Administració d’Hisenda i no vegis quina aventura. No parlo només del edifici, que es tot un poema entrar i sortir del ascensor (no queda anivellat quan para amb el terra de la planta) parlo d’un aparcament reservat qui hi ha molt proper. Tu aparques el cotxe, puges a la cadira de rodes i sorpresa, no pots pujar a la vorera. Tens que anar pel mig de la via esquivant cotxes fins a una gasolinera per poder accedir-hi.

A.García de Mataró