Progressa?

Aquest bloc de pisos, situat al carrer Mestre Coll deu fer poc més d'un any que està fet.
Mireu i valoreu el que han fet a l'entrada. En comptes de fer una rampa han fet desnivells. Aquest tipus de coses fan dubtar de la voluntat de deixar les ciutats o vivendes accessibles a tothom.

Ho penso, ho dic, la base per la conscienciació està en les universitats, en els arquitectes, dissenyadors i tècnics joves, on hi tinc posada l'esperança, en ells i en aquells que no pensen només en tapar l'expedient.

Obridors de llaunes



Segurament, molts de vosaltres ja els coneixeu aquest pràctics utensilis per obrir amb més facilitat les llaunes que porten anelles. Els he provat tots dos i us he de dir que el més pràctic per a mi, és el petit . Si us hi fixeu porta un petit ganxo que li serveix per no rellistar mentrestant s'està estirant l'anella.

Obridor de pots


Vaig anar al mercat a comprar aquest obridor de pots, vaig pensar que al mercat seria més econòmic que no pas anar l'ortopèdia, de fet, ara no recordo el seu preu però recordo que no era car.
Com podeu veure s'hi poden obrir pots de diferents mides. Avui l'he provat amb un pot de cigrons i m'ha anar molt bé.



Llet ATO


En la fotografia podreu observar que el tap de la llet ATO és més accessible per a les persones amb dificultat a les mans.

A l'obrir el Brik ja queda perforat i no cal estirar anelles com en altres marques.

Un 10 per ATO!

Plaça de la Corona de Granollers

La primera fase de la remodelació que s'ha fet a Granollers ha estat la Plaça de la Corona. Ahir la varem anar a veure perquè havíem rebut molts comentaris de gent que ens deia que el terra era horrorós. Realment és horrorós, en varem fer un bon recull de fotografies (que aviat penjaré).

Mentrestant estava asseguda en un banc vaig escoltar com deien que ja hi havia caigut molta gent.

El que més em dol és que un grup de persones interessades amb aconseguir una bona mobilitat per a tothom, varem treballar durant tot l'any fent reunions, per tal de veure si podíem ajudar abans que les obres ja estesin fetes (per allò de que valen més quatre ulls que dos i per allò altre de que un cop fet...) però malauradament, veient el resultat queda clar que se'ns han ben rifat. Al menys aquesta és la meva percepció després d'assistir fins i tot a la última reunió de mobilitat de l'Ajuntament i o es va assegurar que quedaria bé.
En aquesta reunió van fer callar a un senyor que ho va dir (jo no l'havia vist i per tant no vaig poder opinar).

Ahir la gent passejava mirant al terra i si podien sentir els més diversos comentaris, cap a favor de la bona execució de l'obra.

El més curiós és que tot estant "de pena" la van inaugurà.

FESTA MAJOR GRANOLLERS


AQUEST ANY LA FESTA MAJOR MÉS ACCESSIBLE!


A la Festa Major de Ganollers hi haurà molts actes que comptaran amb agents cívics. Aquests agents cívics donaran suport a persones amb mobilitat reduïda. Per poder fer servir aquest servei cal que us informeu al telèfon 638 062 640 a partir del dia 22 d'agost.

Un lavabo ben adaptat: el Dorado


Avui he pogut retratar un lavabo ben adaptat, espaiós (encara que no es vegi gaire a la fotografia) lliure de trastos (galledes, caixes, baietes de fregar...) on s'hi pot maniobrar amb cadira de rodes a la perfecció.
El seu accés des de l'exterior és perfecte. Aquesta joia la podreu trobar al Bar El Dorado Pinxos de la Rambla Vidal de Sant Feliu de Guixols.
Un 10 en accessibilitat per a ells.

Turisme sense barreres arquitectòniques. Viatges per a persones amb mobilitat reduïda

Fa uns dies la Sílvia del web Turisme fàcil, em va fer una visita al bloc i m'hi va deixar un comentari. A través d'aquest comentari vaig poder conèixer el seu web.

Us recomano que el visiteu, val la pena veure la feina que fan i fer servir la informació que hi recullen.
Gràcies Sílvia per la visita

Un pas enrera: Travessia de les Voltes de Sant Feliu de Guixols


Avui llegint el diari electrònic infoguixols.cat hi he vist a la secció d’opinions un escrit signat per Eva Moreno que m’ha cridat ràpidament l’atenció.


Què els hi costava fer una rampa?

Eva Moreno

Vull manifestar la meva queixa com a mare i ciutadana de Sant Feliu. Ara que s’han acabat les obres d’arranjament dels accessos a la Plaça del Mercat des de l'Avinguda Juli Garreta, a ningú de l'Ajuntament s’ha aturat a pensar ni que sigui per un moment en les nombroses mares amb cotxets, en les persones grans i els discapacitats?. Què els hi costava fer una rampa ja que feien les escales noves?. En fi...


Així, que de de bon matí, quan he anat al mercat, m’hi he acostat per fer unes fotografies per deixar-ne constància al bloc.


Particularment agraeixo a la senyora Eva Moreno el fet de que es decidís a publicar la seva opinió, i m’agradaria dir que en aquest “En fi...” del final, potser canviaria de sentit si cadascú de nosaltres fes el mateix que ha fet ella i en deixés constància escrita.

Sempre ho dic, no es tracta de criticar, sinó d’opinar constructivament perquè els dissenyadors urbans es sensibilitzin una mica més.


Espero de tot cor, que el seu escrit i el meu serveixin per canviar el sentit d'aquest “en fi...” i puguem veure ben aviat l'accés canviat, això, voldrà dir que l’opinió dels ciutadans també compte.


Què tal una rampa al mig amb unes baranes?


Aquesta altra fotografia és del carrer Estret, on també hi fan les obres. No sé si hi ha previst fer cap rampa. Ho he preguntat als operaris i no m'ho han sabut dir...

Vull comentar, que Sant Feliu treballa per l'accessibilitat, lent però va fent perquè pel centre s'hi pot caminar bé; pels carrers secundaris, ja és una altre tema...





Vista accessible al Monestir de Sant Feliu de Guixols




Accés de l'entrada molt bo. Interior molt accessible hi ha un ascensor molt espaiós.
Recomano la visita perquè hi ha exposicions permanents i altres puntuals.

Progressa o no progressa? Vet aquí la qüestió...

Mireu, us he de dir que progressa, a poc a poc, però ho fa, tot i que algunes vegades fa un pas erera molt gran, com per exemple a la Plaça de la Corona de Granollers on han triat un terra poc apropiat.

Recordo que en l'última reunió de mobilitat i va haver un senyor que se'n va queixar, jo, en aquest cas no vaig poder opinar perquè no hi havia anat.

L'altre dia vaig passar-hi i vaig poder comprovar que efectivament la tria la va fer una persona o grup de persones, segurament molt professionals, no ho poso en dubte, però gens sensibilitzats amb el tema d'accessibilitat.
Poc puc dir-hi ara o poc hi podrem dir, el que està fet, fet està... No aixecaran tota una plaça per quatre coixos, però pregunteu als vostres avis que els hi sembla.

Crec que ho podien haver consultat a un tècnic sensibilitzat, que n'hi han.

Aquest dia no duia la càmera, però demà si puc faré fotografies.

Una rampa ben feta


Aquest és l'exemple d'una rampa ben feta. La comunitat de propietaris d'aquest bloc de pisos, ho va tenir clar a l'hora de fer la rampa. Si la feina és fa bé no s'ha de repetir o conviure amb una incomoditat que no ha resolt i a sobre s'ha pagat.

Si a la vostra comunitat heu pensat fer una rampa tingueu en compte aquestes recomanacions:

Enraseu-la al terra (ni les cadires de rodes elèctriques ni els escúters poden pujar graons ni que siguin petits).
Trieu un terra antilliscant (veieu el de la fotografia). Si us hi cap poseu també un passamà.
Aviat us penjaré una fotografia d'una rampa molt mal feta i veureu la diferència.


Desperta la sensibilitat i apropa’t a la discapacitat

Desperta la sensibilitat i apropa’t a la discapacitat és el lema amb el que, l’associació Terrassenca Dismifísics, juntament amb la col·laboració de l'Ajuntament i altres entitats, organitza una jornada adreçada als més petits i que té l'objectiu de sensibilitzar sobre la discapacitat.
Data: 11 de juliol
Lloc: Casal de Can Boada d’11,00 a 14,00h

Font de la informació: ECOM, per a més informació prem aquí

Reunió de Mobilitat

Granollers
A poc a poc es van veient els primers resultats, les coses no es canvien en quatre dies i si es volen fer així normalment surten malament. Avui s'ha fet una pinzellada als temes que es van parlar a l'altra reunió per passar seguidament a parlar de l'estat actual.

M'agrada com està quedant el pla. Han ensenyat fotografies dels carrers en obres i si us he de dir la veritat, ja espero que estigui tot enllestit. Per a tots el que tenim problemes de mobilitat crec que serà una magnífica solució per poder sortir a passejar tranquil·lament.

També s'ha parlat de l'Ambicia't que ja està en funcionament. Tot plegat té bona pinta, només caldrà que tots hi posem una mica de la nostra part i també que es refresquin les classes d'educació viària per a tots aquells que van a la seva i no respecten cap norma.

Al web de l'Ajuntament hi ha penjada l'ORDENANÇA MUNICIPAL DE CIRCULACIÓ DE BICICLETES DE GRANOLLERS per si voleu donar-hi un cop d'ull.

He sortit contenta han estat oberts a la nostra col·laboració.

VORERES: és progressa adequadament al arreglar-les?



Les de la fotografia no. Fa poc que van arreglar aquesta vorera que hi ha a la cantonada del carrer de Tetuan i Bruniquer de Granollers, quan ho van fer van deixar les rajoles mal posades a més de no enrasar el pendent a ran de terra.

Veieu els resultats en les fotografies que he fet.

Si passeu per aquesta cantonada fixeu-vos que cap dels quatre cantons és accessible. Els usuaris d'escúters o cadires han de saltar uns bons graons o anar per la calçada.

Recordeu l'apunt que vaig fer fa molt de temps (feu clic aquí per veure la fotografia) doncs, encara està per arreglar.


Coneixem la pictografia?

De cara l'estiu ens convé està informats si volem viatjar de gust, còmodament i amb la màxima independència possible, per aquest motiu és bo conèixer que volen dir aquests "ninotets", els pictogrames, tan pràctics i que tan poques vegades els donem la importància que es mereixen.
Us deixo l'enllaç de Turisme de Catalunya, turisme per a tothom.

Tram de Via Verda Ruta del Ferro i del Carbó: accessible

Avui a Internet he fet recerca de llocs accessibles per penjar al bloc per si algú li pot interessar de cara a les vacances.
Google m'ha ofert aquesta adreça de la Generalitat on hi podreu trobar un tram de la Via Verda Ruta del Ferro i del Carbó promoguda pel Consorci de Vies Verdes de Girona.
Ens expliquen que es un passeig molt còmode i agradable fins i tot per circular-hi amb cadira de rodes.
Podeu ampliar la informació si premeu aquí

Si algun de vosaltres ha fet el tram i vol compartir com ho ha vist o com li ha anat, ens pot servir a tots.


II JORNADA ACCESSIBILITAT UNIVERSAL

II JORNADA ACCESSIBILITAT UNIVERSAL

En Narcís, l'autor del bloc Postlocutius. Per la supresió de les barreres de comunicació, m'ha passat aquesta informació que pot ser molt útil.

Particularment, no hi podré anar a la Jornada en aquesta ocasió, però crec que és una oportunitat única perquè pot ser molt interessant. Com veureu al final també va dirigit al col·lectiu de persones amb algun tipus de discapacitat.

Avui veig que en aquest cas l'accessibilitat progressa adequadament.
Al seu web diuen que:
La jornada comptarà amb les següents mesures d'accessibilitat
  • Subtitulació en pantalla
  • Llengua de signes
  • Servei d'acompanyament

  • Lloc: Aula Magna
    Campus Torre dels Frares
    Universitat de Vic
    Data:
    Dijous 18 de juny de 2009,
    Hora:
    de 8.30h a 19.00h


    Dirigit a:

    Ajuntaments, consells comarcals, serveis socials d'atenció primària i especialitzats, empreses, agents implicats en polítiques d'accessibilitat, oficines tècniques, responsables del disseny de plans d'accessibilitat, professionals de l'accessibilitat, acadèmics que vulguin incorporar l'accessibilitat a la seva recerca, estudiants de qualsevol disciplina sensibles a qüestions d'accessibilitat, persones amb discapacitat.

    Per a més informació prem aquí per accedir al web de la Universitat

    També animo als que viviu a Vic a anar-hi i que després ens en feu cinc cèntims.

    Accessibilitat per a TOTS els sords

    En Narcís veu que l’accessibilitat no progressa adequadament per a ell i la seva problemàtica.
    Ja fa temps que cerca vídeos subtitulats per Internet, en troba ben pocs. Si va al vídeo club les pel·lícules espanyoles no en tenen, etc.
    Avui però encara ho ha vist més clar.
    Us deixo l’enllaç a l’apunt que ha fet al seu bloc.

    La Fundació ECOM informa sobra la seva oferta de cursos gratuïts per a persones amb discapacitat en situació d'atur

    Llegit al web de la Federació ECOM, potser us pot interessar:

    La Fundació d’ECOM, a través dels seus Serveis d’Integració Laboral (SIL), ofereix els propers mesos diversos cursos gratuïts adreçats a persones amb discapacitat en situació d’atur o bé que vulguin millorar la seva ocupació.
    Per a més informació fes un "clic" aquí

    La meva pregunta és:
    Hi ha previst acostar aquestes ofertes a les persones amb mobilitat reduïda de la comarca?
    Serien possibles cursos en línia?

    Des d'aquí deixo les preguntes a l'aire. Treballem també perquè l'accessibilitat trenqui distàncies!

    COL·LABOCACIÓ AMB MASBA


    És bo compartir les experiències i els treballs amb altres persones i entitats per tal de poder millorar tot allò que es pugui millorar i poder reconèixer les tasques ben fetes.

    Des d'avui, aquest modest bloc que parla i treballa per l'accessibilitat col·laborarà amb MASBA perquè creu que, precisament, l'accessibilitat no ha de tenir fronteres.

    Com i quan, us ho diré d'aquí uns dies. Si us animeu, ja ho sabeu.

    Grup de treball per l'accessibilitat a Granollers



    Granollers és una ciutat capdavantera en molts camps, també en el camp de l’accessibilitat hi està posant fil a l’agulla, no només pels que viuen a Granollers, sinó també pels visitants dels pobles veïns.

    Fent cas a aquella dita que diu: val més quatre ulls que dos, l’Ajuntament i com a coordinador, l’espai Sirius (representat per una Terapeuta ocupacional i una Treballadora Social) ha creat una comissió de treball formada per diferents persones amb diverses necessitats, que sota aquesta plural visió aporten els seus coneixements i experiències davant de cadascuna de les barreres amb les que s’enfronten cada dia.

    Si t’agradaria unir-te al grup està obert. Si fas una trucada a Sirius o els hi envies un correu t’informaran.

    T’hi esperem!

    Una barrera menys!


    Ahir el Parlament de Catalunya va aprovar la llei que garantirà que les persones amb discapacitat que van acompanyades per gossos guia puguin entrar en establiments, transports, espais públics...

    UnA bArReRa MeNySsssss!

    Apunt al comentari de l'Anna

    L’altre dia vaig fer un apunt sobre les Barreres invisibles i avui l’Anna ha tingut l’amabilitat de fer un comentari que val la pena que li dediqui una entrada en exclusiva.

    Primer vull fer aquesta petita reflexió:

    Avui en dia que una gran majoria de dibuixos animats són monstres que persegueixen, maten... Què en els videojocs s’hi veu sang i fetge, decapitacions, tortures... Pel que es veu no passa res, perquè com tots sabem alguns pares deixen passar hores i hores als seus fills davant del televisor veient totes aquestes coses. No els preocupa gens ni mica si els seus fills tenen mals sons...
    Doncs mireu-vos l’enllaç d’aquesta notícia de la BBC publicada pel diari 20 minutos que ens recomana l’Anna.
    Ara tinc por de tenir mals sons només de pensar en aquest tipus de pares.

    Gràcies Anna per participar i comentar.
    Realment l'accessibilitat progressa adequadament?

    L'accessibilitat dels contenidors d'escombreries


    Avui, el meu company Josep M., durant una conversa m’ha fet adonar que no havia penjat una barrera arquitectònica que tenim a tots els carrers i que la patim no només les persones amb mobilitat reduïda sinó també les persones grans. Es tracta de la majoria de contenidors d’escombreries (tret dels de la recollida orgànica).

    Solen ser de difícil obertura, pesen molt les tapes i les que s’accionen amb el peu poden desestabilitzar la persona.
    En alguns pobles o ciutats ja s’estan soterrant i queden molt més baixos i estables.

    Esperem que aviat no hàgim de parlar d’aquestes barreres al menys que quan en comprin de nous ho tinguin em compte.
    Per cert, en aquesta fotografia si voleu jugar a endevinar en veure-ho diverses de barreres arquitectòniques.

    LA CATOSFERA A GRANOLLERS



    Avui m'han confirmat que el lloc on es celebrarà la Catosfera serà accessible!!!

    BARRERES INVISIBLES

    En un apunt del bloc hi vaig descriure els tipus de barreres que jo coneixia i ara he descobert (segurament vosaltres ja hi havíeu caigut) que n’hi ha un tipus molt subtil i sigil·losa i que tot i que segurament podria entrar dins l’apartat que l’Anna ens va mencionar (el social), prefereixo deixar-lo com a un més. És tracta de la barrera invisible, la pot veure poca gent però, hi és.

    Feu memòria i penseu: ¿Quantes persones amb discapacitat física surten en un programa de televisió com a treballadors cara al públic sense estar emparats pel mobiliari? ¿Quants discapacitats físics surten fent anuncis d’empresaris/es? O fent anuncis com a persona normal dins la societat, espots que no parlin de discapacitats expressament, vull dir.

    A vegades em pregunto si no hi ha periodistes, presentadors, empresaris, mags...
    Curiós oi?
    Avui medito el tema de les barreres invisibles, on estan, i la manera de trencar-les.
    Què en penseu?

    LA SUBTITULACIÓ DELS VÍDEOS


    Si pensa poc en aquest tema si no s’està sensibilitzat amb la problemàtica que tenen les persones sordes.
    Heu pensat la de vegades que han de veure la TV, el cinema o els vídeos com qui mira putxinel·lis?
    El bloc FORA BARRERAS AUDITIVES ens ho explica.

    UNA MANERA DE TRENCAR BARRERES

    He trobat un pojecte molt interessant que serveix per trencar barreres, en aquest cas també les socials (de les que ens feia referència el comentari de l'Anna a l'apunt que us enllaço aquí).
    No us perdeu les entrevistes al president de l'Associació de paraplègics i discapacitats físics de Lleida (ASPID).






    Què són els Premis ASPID? Llegiu fent un clic aquí

    "Varias normas de civismo se infringen a diario en el transporte"

    Avui el diari 20 minutos publica una notícia que no ens ve gens de nou. La manca de civisme al transport públic. Res que no sapiguem però podeu ampliar la informació.
    Incivisme, mala educació insensibilitat tot va a parar allà mateix.

    QUÈ ÉS LA MINUSFERA?

    L’Anna va ser la persona que em va engrescar a fer el primer bloc i des de les hores ençà, ja en gestiono tres i el quatre va en camí.

    Al primer bloc ja vaig anar veient que seria un calaix de sastre, sempre m’ha agradat guardar coses desordenadament. A peu coix, és un pessic d’això, un pessic d’allò...

    El segon, aquí present va néixer de la inquietud de millorar l’accessibilitat d’aquet món pel que hem de caminar o rodar i ho vaig fer sota la pregunta: L’accessibilitat progressa adequadament? Amb l’interrogant perquè vaig pensar que deixava una porta oberta a la participació.

    Seguint el bloc de l’Anna vaig trobar el de’n Quim. Des del bloc d’en Quim vaig entrar en un lloc anomenat la MINISFERA i allà hi vaig trobar el bloc d’en Bep i altres blocaires que vaig seguint gairebé cada dia, també veig que molts van fer el primer intent i ho van deixar.

    La curiositat m’ha portat a fer unes preguntes al Quim perquè m’expliqués com va sorgir la idea de crear o agrupar blocs dins aquesta “petita esfera” i mireu el que ha tingut l’amabilitat de contestar-me:

    Quan li he preguntat quan va sorgir la idea de crear la Minusfera, m’ha dit que va ser tot dinant amb un amic, aquí us ho explica ell mateix. Hum, la flaire del dinar!

    Tot dinant va sortir el tema de que jo era seguidor del seu bloc i que de vegades hi havia fet algun comentari. Ell va dir-me; per què no en fas un de bloc, és molt fàcil i senzill, tens coses a dir i és una bona manera de fer-ho. Vaig seguir el seu consell en una nit de dissabte. Vaig perdrem una mica perquè no sempre és senzill entrar en aquestes coses. I així va néixer el meu bloc.
    Al dir-ho a amics meus va començar una espècie d’efecte multiplicador i aquí estem.

    Vaig veure que hi havia gent que s’agrupava sota noms que acabaven en FERA, blogsfera, penedesfera, girosfera, etc.. i se'm va ocórrer que podíem dir-nos Minusfera. El nom és com tot, no va agradar a tothom. Però quan les opinions ja estaven en dança el nom ja feia dies que corria..

    La idea de la MINUSFERA és que tothom digui el que vulgui, sent conscients de que els que ho fem som gent amb alguna discapacitat. Els blocs poden ser del que la gent decideixi, sense cap tipus de condicionant, i tampoc volem condicionar les maneres, les formes ni tant sols el llenguatge; que tothom escrigui amb la llengua que es senti més còmode.

    Ah! La Minusfera no té cap propietari. No és de ningú, ni tampoc de cap organització. MIFAS i ASPID n'han impulsat una mica l'idea, però n'estan completament al marge. Han d'estar-hi

    Costa que la gent hi participi? N’has fet gaire difusió?

    Des de MIFAS van fer un curs per gent que volgués fer blocs. Va tenir bastant d’èxit i van sortir una desena de blocaires. Més tard vàrem fer una segona part, amb deu blocaires més i també la gent de Lleida, la gent d'ASPID van fer el mateix. De tota manera hi ha gent que forma part de la MINUSFERA sense ser-ne massa conscient. Jo els tinc a la llista, sempre que ells han dit que sí. Les persones del sector de la discapacitat som una mica desmanegats i no sempre volem fer pinya. Aquest n’és un exemple.
    Hem de fer-ne més difusió, potser s’apuntaria més gent.

    Fins on creus que podria arribar la Minusfera? O fins on t’agradaria que arribés?

    No ho sé. No en tinc ni idea, no m’ho havia plantejat. Sovint trobo gent que seria magnífica que expliquessin les seves experiències a través d'un bloc. Però en general la gent no vol comprometre’s gaire, no vol saber res de coses que enganxin massa. Suposo que seria fantàstic que la MINUSFERA fos, acabés sent una mica un referent en el món de la discapacitat, que la gent que volgués treure el nas en el nostre gremi tingués present el que diem la gent que més o menys en formen part. Serà el que hagi de ser.

    Creus que les persones amb mobilitat reduïda s’impliquen per millorar l’accessibilitat o prefereixen delegar les tasques les associacions?

    Jo diria que la gent amb discapacitat, mobilitat reduïda en general està més mandrosa que mai. Adormida completament. Qui està despert, prefereix fer la guerra pel seu compte, sense tenir massa present l’entorn immediat. Les entitats associatives no tenen la credibilitat dels discapacitats preparats i que van per lliure. Una veritable llàstima. És general i no hi ha gaires excepcions. El sector, amb Internet o sense tenim ganes de molta cridòria però en el fons no tenim contundència. Així ens van les coses. La Minusfera pot ajudar a resoldre aquest problema? No ho sé, veig que la MINUSFERA no ha estat copiada per ningú enlloc. Mala senyal suposo. S’haurà de veure com avancen aquestes coses, però no sóc gaire optimista. Estem en un sector amb massa barraquetes...

    Finalment m’agradaria dir que dins de la MINUSFERA hi ha gent que escriu molt bé i que té coses importants a dir. Hi ha mirades diferents, que busquen una mica la complicitat de la resta de la gent. Trenquen en general -tots els seus autors- la llàstima que altres els agradaria que féssim. En general diria que la gent ensenya el que vol ensenyar i ens diu com són i com volen ser. Està bé, Internet és un lloc fantàstic per canviar el món, començant -sovint- per un mateix.

    En fi, més informació a
    http://minusfera.blogspot.com/


    Gràcies Quim per la teva explicació, ja tinc clar que és la MINUSFERA, ja saps que m‘hi vaig apuntar tan aviat com la vaig descobrir.
    Espero de tot cor que aquest apunt al bloc serveixi perquè la idea vagi agradant i que cada cop en siguem més.
    De moment que sapiguem, no té barreres arquitectòniques, al menys de les que trobem pel carrer.
    Qui s'anima?

    Universitat Oberta de Catalunya. UOC


    La UOC és una gran oportunitat per estudiar, sobretot per a les persones de mobilitat reduïda. El sistema de treball és molt bó, tens tutors, comunicació en línia pel campus i pots triar entre un grapat d'estudis.

    Us recomano que hi feu una volta i escolteu els seus apartats.





    Aquí no hi ha barreras arquitectòniques!

    La meva manera d'entendre els diferents tipus de barreres

    Quan sentim parlar de barreres, de ben segur, que el primer que ens ve al cap és una vorera alta. Ho és, no us diré pas que no però, sapigueu que això només és la punta de l’iceberg.

    Definicions ni ha moltes però jo en faré unes de ben casolanes:

    Entenc com a barrera a tota trava que limiti els moviments o la integració a la societat a les persones amb algun tipus de disminució.

    Entenc com a barrera arquitectònica a aquella que afecta a les persones amb problemes de deambulació (usuaris de cadires de rodes, crosses, bastons, caminadors...). Aquest tipus de barrera la podem trobar al carrer, als edificis, al transport.

    Entenc com a barrera de comunicació a aquella que afecta a les persones que tenen problemes auditius (sordesa de diferents graus o total) que necessiten ajudes tècniques com pot ser la subtitulació en els actes públics, la TV, el cinema, el teatre, consultoris mèdics, hospitals o en alguns casos un interpret de llenguatge de signes...

    Entenc com a barrera visual a aquella que afecta a les persones que tenen problemes de visió (ceguesa de diferents graus o total) que necessiten ajudes tècniques de tipus sonor, o tàctil. En aquest apartat també hi compto les barreres arquitectòniques que els hi dificulta poder circular sense perills per les ciutats (obstacles, manca de senyalització acústica en semàfors...) Aquestes barreres les trobem al carrer, al cinema, la TV...

    Entenc per barrera psíquica aquella que dificulta a les persones amb problemes psíquics a participar d’actes que estarien dins les seves possibilitats (pocs espais condicionats, manca de personal d’ajuda... ) Aquestes barreres les podem trobar a qualsevol lloc, també hi compto les barreres arquitectòniques.

    Entenc per barrera cívica (aquest nom me l’acabo d’inventar) aquella que no respecta els espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda o visual (exemples usar els espais d’aparcaments reservats, parar o aparcar el cotxe en passos de vianants o sobre la vorera, tirar objectes al terra...)

    La següent és una aportació que ha fet l'Anna i que m'ha semblat magnífica que quedés exposada aquí:
    Barrera social. És aquella que, tot i no existir barreres de les abans esmentades dificulta la participació d’una persona amb discapacitat. Hi comptaríem aquí l’actitud, la predisposició, els prejudicis, la bona voluntat...
    Espero que el que he escrit serveixi per comprendre millor el problema. També demano que si m’he deixat alguna cosa que creieu important m’ho feu saber.
    He de dir-vos que jo treballo per les barreres arquitectòniques principalment.

    TEATRE AUDITORI DE GRANOLLERS


    Teatre auditori de Granollers i seients per a persones amb mobilitat reduïda.

    No és ciència ficció, és un cas com un cabàs!

    Una amiga, molt amiga ahir li va passar un cas que la va deixar garratibada. Us l’explicaré resumit.
    Va convidar a una amiga i els seus familiars a conèixer el Teatre Auditori de Granollers, ja que ells són de Barcelona.
    La meva amiga va obrir l’ordinador per fer les reserves en línia i no va saber quina butaca triar perquè la seva amiga té una disminució física que la impossibilita pujar escales i no volia equivocar-se. Així que, amb l’ordinador al davant i el telèfon a la mà va trucar a l'auditori a fi de que li aconsellesin quina fila podia ser la millor.

    La primera senyoreta que va respondre al telèfon li va demanar si podia trucar un moment més tard, perquè la persona que ho sabia estava parlant per un altre telèfon. La meva amiga molt amablement va acceptar i va tornar a trucar.

    Quan va tornar a trucar i va anar per explicar-li a l'altra senyoreta de que es tractava, ella li va contestar rapidament que ja sabia de que anava perquè ja li havien explicat. Va passar directament a l’explicació; li va dir que per poder fer ús dels seients per a persones amb discapacitat es tenia que portar un certificat metge, que eren les normes...

    La meva amiga avui encara s’està estirant els cabells, no podia creure’s el que estava escoltant, em diu que van tenir una conversa una mica tivant però educada i que el malentès va venir per no sé quines raons d’un descompte per a “discapacitats” que ella no en tenia ni idea que existís i que tampoc en feia per tant cap demanda. Al final va quedar clar que només volia saber quina fila, butaca o el que fos li calia demanar perquè la seva amiga pogués anar al teatre.

    Al final només la fila 8 té aquesta qualitat, però tot era molt complicat, hi havia dos espais buits per a usuaris de cadira de rodes (en el cas que ella portés la seva cadira) però els altres acompanyants no podien estar al seu costat (estava tot venut).

    Evidentment se li van treure totes les ganes de portar als amics al teatre i la seva amiga diu que ara no hi aniria ni lligada.

    Mireu la fotografia i digueu-me si amb tot aquests espai no es pot ampliar tota la fila per aquest ús? Reflexioneu com un teatre que fa quatre dies que està fet no s’hagi calculat millor.

    Feu-ho per la meva amiga o per qualsevol persona que conegueu, quan aneu al teatre us hi fixeu i mireu quanta gent de la fila 8 no podria estar asseguda en un altre lloc. Potser si ho sabessin, deixarien que l’amiga de la meva amiga, veiés aquell dia la funció.

    És solidari Granollers? Crec que sí però crec que els granollerins no estan informats de les barreres que encara hi han i no parlo només d’obres antigues...

    Reflexionem, només així ens farem concients del que significa.

    Un dia 8 de març dedicat

    Sense oblidar el perquè es celebra el Dia de la Dona treballadora (enllaç Viquipèdia) enguany voldria dedicar el meu particular homenatge a:

    Primer, a les dones-mares que al llarg de la seva vida tenen cura d’un/a fill/a amb algun tipus de discapacitat (i molt especialment aquelles dels anys 1950 que varen haver de fer-ho gairebé soles i d’amagat).
    Tot i que tenir cura d’un/a fill/a amb discapacitat, una mare no ho considera feina─ ja que la fa amb amor─ si que és una tasca molt dura tant a nivell físic com psíquic i sense data de jubilació. Si a tot això hi sumem el treball fora de casa i les tasques pròpies del rol de dona a la llar, poc més em cal dir.

    Segon, a les dones amb discapacitat que treballen tant per a elles mateixes com per ajudar a gent amb el mateix handicap, oferint la seva experiència en associacions o en solitari i que amb les seves revindicacions intenten aplanar el camí dels qui els vindran al darrera.

    Des del bloc de l’accessibilitat faig una crida a la solidaritat a totes les persones (homes o dones) dels estaments públics a l’hora de dissenyar o arreglar les ciutats perquè pensin amb l'ara i el demà.
    Conduir una cadira de rodes, anar amb un bastó (sigui per recolzar-s’hi o per orientar-se en cas de ceguesa) o amb qualsevol altre tipus d’ajuda tècnica, si que pot arribar a ser una carrera d’obstacles esgotadora.
    Una altra crida aquest cop a la comprensió, a tots aquells que aparquen els seus cotxes en espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda sense tenir-ne cap necessitat perquè potser una mare cerca aparcament per poder baixar en braços al seu fill/a.

    “Posa’t al seu lloc encara que sigui per uns moments” seria la meva campanya solidaria.

    Feliç dia!

    2on Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya

    Estic subscrita al butlletí electrònic del CM Horitzó i hi he pogut llegir informació sobre el 2on Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya.
    Si us he de dir la veritat, no sabia de que anava el tema però he entrat al web. He vist que a l’any 2007 es va celebrar el primer sota el lema “Treballant per la inclusió social”.
    Aquest any 2009 es celebrarà el 2on Congrés els dies 26 i 27 de març a La Farga de l’Hospitalet, amb el lema d’”Un sector al servei de les persones”
    Per si esteu interessats en ampliar informació us hi he deixat els enllaços. També dir-vos que si algun de vosaltres hi va anar i vol donar el seu parer...

    El Sirius de Granollers vol treballar de valent...

    Fa uns parell de mesos el meu amic Toni i jo vam tenir una reunió amb la gent de Sirius de Granollers. Tant en Toni com jo ens varem emportar molt bona impressió perquè sembla que volen treballar de valent per l’accessibilitat de la ciutat.
    D’aquí uns dies tindrem una altra reunió segurament per compartir i repartir tasques. Bé ja us en faré cinc cèntims.

    Han començat les obres a la carretera...


    Fa unes setmanes que han començat les obres per fer peatonal part del centre de Granollers.
    No entraré en polèmica, ja que com tot hi ha defensors i retractors del projecte però, el que sí em preocupa és el com.
    Si serà accessible realment per a tothom i si els arquitectes i dissenyadors urbans ens han tingut en compte.
    Seguiré les obres tant com pugui i si algu de vosaltres hi passa a prop i hi detecta alguna barrera arquitectònica li demano que em deixi un comentari al bloc.
    Recordeu que quan està fet ja és més difícl que ho rectifiquin.

    Un web molt complert

    Us recomano que no us perdeu navegar per aquesta completa pàgina on hi trobareu magnífiques adaptacions per a l’autonomia personal i altres ajudes tècniques.
    Llàstima és que tot deu estar a preus prohibitius per a la majoria de nosaltres.

    L’odissea d’anar a peu pel carrer Bisbe Grivé de Granollers


    Volia posar per títol: L’odissea d’anar a peu coix pel carrer de Bisbe Grivé de Granollers però, he pensat que potser algú sense cap limitació física no l'hagués agafat com a metàfora sinó literalment...

    Baixant pel costat dret de la vorera de l’avinguda Sant Esteve, una mica més avall de l’Escola Pia, a la dreta hi ha el carrer de Bisbe Grivé.
    El primer entrebanc ja es troba al girar la cantonada perquè la rampa per creuar el carrer, fa una baixada tant pronunciada que gairebé fa perdre l’estabilitat si tens algun problema de deambulació. Un cop t’has situat a la vorera del carrer Grivé, encara has d’anar més a poc a poc perquè el terra té bastants desperfectes i, a la que et descuides o, rellisques per les llavors aixafades que cauen d’uns arbres, no podats des de temps immemorables o, t’entrebanques amb alguna rajola mig aixecada.

    Després de superat aquest primer tram et trobes davant d’una altra rampa de cantonada, igual o pitjor que la primera amb una pendent tant exagerada que et fa perdre el centre de la gravetat si no vas acompanyat d’alguna ajuda tècnica.
    A mi m’ha tocat baixar la vorera abans d’arribar-hi i he tingut que vorejar dos contenidors i fer un tros del camí per la calçada per creuar fins l’altra vorera.
    Un cop creuat el carrer de Sant Josep de Calasanç sembla que millora el trajecte però, al arribar a la carretera principal, la d'Alfons IV, s’ha de tornar a salvar una altra gran rampa per no tombar-te.

    Realment aquestes rampes fan pena i vull pensar que quan les van fer no va ser només per cobrir-se les esquenes sinó per ignorància del que feien.
    He d’esbrinar quants anys fa que està fet tot això i també fer-ne fotografies.

    Jo, poca cosa hi puc fer a part de deixar-vos aquí la meva experiència, només dir-vos que si teniu pensat anar a fer aquest trajecte val més que en cerqueu un de més accessible sinó és que voleu fer esport d’aventura.

    Per a mi ha estat un verdader calvari caminar-hi per aquest carrer. No em puc imaginar com fer-lo amb un escúter sense por a tombar-se.

    Llegit a ECOM

    Una amiga m'ha passat aquesta informació que hi ha penjada al web d'ECOM, pel que he llegit es tracta d'una guia en línia escrita en castellà que presenta les ajudes que pots trobar per a la discapacitat.

    Faig l'entrada per si hi ha algú que li pugui interessar, jo sóc una escèptica amb tot això de les ajudes i amb tot el que em vulguin donar, clar que això és només una guia però, sí que és accessible perquè es pot consultar sense moure's de casa.
    Bé per les coses accessibles!

    Pas de vianants/Pas de zebra

    Alerta si plou!

    Si ets una persona que fa poc que utilitza algun tipus ajuda tècnica, com pot ser un bastó o una crossa. Vigila si has de creuar un pas zebra i plou.

    Si ets una persona de la tercera edat i/o tens dificultat al caminar. També vigila!

    La majoria dels passos de vianants encara (i, dic encara, perquè em van dir que segons a on ja ho tenien en conte i feien servir un altre tipus de pintura) no estan tots pintats amb pintura antilliscant i quan plou rellisquen.

    Quan hi passeu feu-ho molt a poc a poc i vigilant quan us recolzeu al bastó.

    Aparcar en llocs reservats per a persones amb mobilitat reduïda

    Tot i que prefereixo remetre-us al post de MASBA que toca aquest tema, si que tinc ganes de dir-vos que fa una temporada que quan vaig al supermercat miro si realment les places per a persones amb mobilitat reduïda estan ocupades per vehicles que tinguin l’autorització pertinent.

    Poques vegades la tenen, i altres hi pots veure dins del cotxe el conductor esperant “la senyora i els nens” que fan la compra mentrestant ell fuma una cigarreta com aquell que està assegut al sofà de casa.

    Crec que és una llàstima que s’hagi de fer una llei per fer respectar un tema social i de bona educació com aquest.

    Si voleu fer la prova un dia, demaneu que us deixin una cadira de rodes al matí, pugeu-la al cotxe, cerqueu aparcament al super, baixeu vosaltres i la cadira. Entreu a l’establiment, aneu a demanar el “carro” que se us adapti a la cadira de rodes.
    Per cert, a Granollers el Caprabo de l’avinguda Sant Julià el tenen (aprofito per dir-vos-ho i per agrair-los el detall i a la meva amiga Magda per fer-los la petició).

    Seguim, compreu els productes que tingueu a l’abast del vostre braç i demaneu a algun bon samarità que us despengi les galetes o altres productes que us agraden i que estan al prestatge de dalt de tot.
    Llavors, cansats fins a dir prou, feu cua a la caixa, estireu bé el braços i empaqueteu com pugueu (tot i que la caixera uns ajudarà amablement) perquè darrera vostre hi ha un impacient que us mira amb cara de pocs amics.

    Quan hàgiu fet tot això, torneu al cotxe que l’haureu tingut que deixar lluny perquè els reservats estaven ocupats. Carregeu el cotxe i cap a casa...

    Ho deixo aquí, només d’explicar-vos-ho ja estic esgotada.

    A vegades és bó posar-se a la pell de l'altra

    Rampa amb trampa en obra nova

    Vull dir-vos que avui he quedat bocabadada quan he anat a esmorzar a una cafeteria de La Roca que fa quatre dies que han obert.

    Quan te la mires de lluny veus que té una rampa d’accés però, quan t’hi acostes veus la trampa. Per pujar la rampa hi ha un graó d’uns 12 centímetres aproximadament (no duia la cinta mètrica). Un cop has accedit a la rampa, i quan ja gairebé ets a dalt, et sorprèn un altre graó també de 12 centímetres molt a prop de la porta.

    Aquí no acaba la cosa, perquè quan has obert la porta de vidre, gairebé topes amb una màquina escura butxaques que deixa un pas mínim per passar (ho he vist per les maniobres que ha tingut que fer una clienta que portava un cotxet de nens).

    Què voleu que us digui? Al meu entendre només hi mancava un lletreret junt amb el dret d’admissió que digués: “cadires de rodes, No!”

    A mi ja m’hi han vist prou, el més curiós és que està just al davant de l’Ajuntament.

    Quina poca sensibilització! De qui?..

    "Diálogo para sordos"



    Gairebé sempre que parlo amb alguna persona sobre l’accessibilitat de la comunicació, surt el tema dels sords i el llenguatge de signes. L’associació o tàndem és inevitable per a la majoria dels terrícoles desconeixedors de que hi ha molts tipus de comunicació.

    Fins i tot podeu veure-ho en la premsa llegint els escrits que hi ha en aquests blocs de treball sobre barreres auditives.

    Aquí hi teniu un l’enllaç i aquí l'altre

    Granollers "mon amour"


    Després d’uns mesos de contactar i d’intercanviar experiències amb gent que també està sensibilitzada en el tema de l’accessibilitat, i sobretot després de visitar ciutats properes o no, a la nostra, dic amb cert orgull que Granollers, tot i que li queda molt per millorar és una de les ciutats que he vist, que més es preocupa i treballa per aquest tema.

    Ara que no s’hi adormin quan llegeixin aquest escrit, perquè seguirem fent ruta assenyalant els llocs per a millorar i evidentment elogiant aquells que compten amb nosaltres.

    És curiós veure, que en el temps que estem, encara molts professionals urbanístics tenen aquesta assignatura pendent. Ara que dic això, us remeto a un escrit que vaig fer temps enrere sobre “aquesta assignatura” i les seves possibles solucions. Us deixo l’enllaç.