L’Anna va ser la persona que em va engrescar a fer el primer bloc i des de les hores ençà, ja en gestiono tres i el quatre va en camí.
Al primer bloc ja vaig anar veient que seria un calaix de sastre, sempre m’ha agradat guardar coses desordenadament. A peu coix, és un pessic d’això, un pessic d’allò...
El segon, aquí present va néixer de la inquietud de millorar l’accessibilitat d’aquet món pel que hem de caminar o rodar i ho vaig fer sota la pregunta: L’accessibilitat progressa adequadament? Amb l’interrogant perquè vaig pensar que deixava una porta oberta a la participació.
Seguint el bloc de l’Anna vaig trobar el de’n Quim. Des del bloc d’en Quim vaig entrar en un lloc anomenat la MINISFERA i allà hi vaig trobar el bloc d’en Bep i altres blocaires que vaig seguint gairebé cada dia, també veig que molts van fer el primer intent i ho van deixar.
La curiositat m’ha portat a fer unes preguntes al Quim perquè m’expliqués com va sorgir la idea de crear o agrupar blocs dins aquesta “petita esfera” i mireu el que ha tingut l’amabilitat de contestar-me:
Quan li he preguntat quan va sorgir la idea de crear la Minusfera, m’ha dit que va ser tot dinant amb un amic, aquí us ho explica ell mateix. Hum, la flaire del dinar!
Tot dinant va sortir el tema de que jo era seguidor del seu bloc i que de vegades hi havia fet algun comentari. Ell va dir-me; per què no en fas un de bloc, és molt fàcil i senzill, tens coses a dir i és una bona manera de fer-ho. Vaig seguir el seu consell en una nit de dissabte. Vaig perdrem una mica perquè no sempre és senzill entrar en aquestes coses. I així va néixer el meu bloc.
Al dir-ho a amics meus va començar una espècie d’efecte multiplicador i aquí estem.
Vaig veure que hi havia gent que s’agrupava sota noms que acabaven en FERA, blogsfera, penedesfera, girosfera, etc.. i se'm va ocórrer que podíem dir-nos Minusfera. El nom és com tot, no va agradar a tothom. Però quan les opinions ja estaven en dança el nom ja feia dies que corria..
La idea de la MINUSFERA és que tothom digui el que vulgui, sent conscients de que els que ho fem som gent amb alguna discapacitat. Els blocs poden ser del que la gent decideixi, sense cap tipus de condicionant, i tampoc volem condicionar les maneres, les formes ni tant sols el llenguatge; que tothom escrigui amb la llengua que es senti més còmode.
Ah! La Minusfera no té cap propietari. No és de ningú, ni tampoc de cap organització. MIFAS i ASPID n'han impulsat una mica l'idea, però n'estan completament al marge. Han d'estar-hi
Al primer bloc ja vaig anar veient que seria un calaix de sastre, sempre m’ha agradat guardar coses desordenadament. A peu coix, és un pessic d’això, un pessic d’allò...
El segon, aquí present va néixer de la inquietud de millorar l’accessibilitat d’aquet món pel que hem de caminar o rodar i ho vaig fer sota la pregunta: L’accessibilitat progressa adequadament? Amb l’interrogant perquè vaig pensar que deixava una porta oberta a la participació.
Seguint el bloc de l’Anna vaig trobar el de’n Quim. Des del bloc d’en Quim vaig entrar en un lloc anomenat la MINISFERA i allà hi vaig trobar el bloc d’en Bep i altres blocaires que vaig seguint gairebé cada dia, també veig que molts van fer el primer intent i ho van deixar.
La curiositat m’ha portat a fer unes preguntes al Quim perquè m’expliqués com va sorgir la idea de crear o agrupar blocs dins aquesta “petita esfera” i mireu el que ha tingut l’amabilitat de contestar-me:
Quan li he preguntat quan va sorgir la idea de crear la Minusfera, m’ha dit que va ser tot dinant amb un amic, aquí us ho explica ell mateix. Hum, la flaire del dinar!
Tot dinant va sortir el tema de que jo era seguidor del seu bloc i que de vegades hi havia fet algun comentari. Ell va dir-me; per què no en fas un de bloc, és molt fàcil i senzill, tens coses a dir i és una bona manera de fer-ho. Vaig seguir el seu consell en una nit de dissabte. Vaig perdrem una mica perquè no sempre és senzill entrar en aquestes coses. I així va néixer el meu bloc.
Al dir-ho a amics meus va començar una espècie d’efecte multiplicador i aquí estem.
Vaig veure que hi havia gent que s’agrupava sota noms que acabaven en FERA, blogsfera, penedesfera, girosfera, etc.. i se'm va ocórrer que podíem dir-nos Minusfera. El nom és com tot, no va agradar a tothom. Però quan les opinions ja estaven en dança el nom ja feia dies que corria..
La idea de la MINUSFERA és que tothom digui el que vulgui, sent conscients de que els que ho fem som gent amb alguna discapacitat. Els blocs poden ser del que la gent decideixi, sense cap tipus de condicionant, i tampoc volem condicionar les maneres, les formes ni tant sols el llenguatge; que tothom escrigui amb la llengua que es senti més còmode.
Ah! La Minusfera no té cap propietari. No és de ningú, ni tampoc de cap organització. MIFAS i ASPID n'han impulsat una mica l'idea, però n'estan completament al marge. Han d'estar-hi
Costa que la gent hi participi? N’has fet gaire difusió?
Des de MIFAS van fer un curs per gent que volgués fer blocs. Va tenir bastant d’èxit i van sortir una desena de blocaires. Més tard vàrem fer una segona part, amb deu blocaires més i també la gent de Lleida, la gent d'ASPID van fer el mateix. De tota manera hi ha gent que forma part de la MINUSFERA sense ser-ne massa conscient. Jo els tinc a la llista, sempre que ells han dit que sí. Les persones del sector de la discapacitat som una mica desmanegats i no sempre volem fer pinya. Aquest n’és un exemple.
Hem de fer-ne més difusió, potser s’apuntaria més gent.
Fins on creus que podria arribar la Minusfera? O fins on t’agradaria que arribés?
No ho sé. No en tinc ni idea, no m’ho havia plantejat. Sovint trobo gent que seria magnífica que expliquessin les seves experiències a través d'un bloc. Però en general la gent no vol comprometre’s gaire, no vol saber res de coses que enganxin massa. Suposo que seria fantàstic que la MINUSFERA fos, acabés sent una mica un referent en el món de la discapacitat, que la gent que volgués treure el nas en el nostre gremi tingués present el que diem la gent que més o menys en formen part. Serà el que hagi de ser.
Creus que les persones amb mobilitat reduïda s’impliquen per millorar l’accessibilitat o prefereixen delegar les tasques les associacions?
Jo diria que la gent amb discapacitat, mobilitat reduïda en general està més mandrosa que mai. Adormida completament. Qui està despert, prefereix fer la guerra pel seu compte, sense tenir massa present l’entorn immediat. Les entitats associatives no tenen la credibilitat dels discapacitats preparats i que van per lliure. Una veritable llàstima. És general i no hi ha gaires excepcions. El sector, amb Internet o sense tenim ganes de molta cridòria però en el fons no tenim contundència. Així ens van les coses. La Minusfera pot ajudar a resoldre aquest problema? No ho sé, veig que la MINUSFERA no ha estat copiada per ningú enlloc. Mala senyal suposo. S’haurà de veure com avancen aquestes coses, però no sóc gaire optimista. Estem en un sector amb massa barraquetes...
Finalment m’agradaria dir que dins de la MINUSFERA hi ha gent que escriu molt bé i que té coses importants a dir. Hi ha mirades diferents, que busquen una mica la complicitat de la resta de la gent. Trenquen en general -tots els seus autors- la llàstima que altres els agradaria que féssim. En general diria que la gent ensenya el que vol ensenyar i ens diu com són i com volen ser. Està bé, Internet és un lloc fantàstic per canviar el món, començant -sovint- per un mateix.
En fi, més informació a http://minusfera.blogspot.com/
Gràcies Quim per la teva explicació, ja tinc clar que és la MINUSFERA, ja saps que m‘hi vaig apuntar tan aviat com la vaig descobrir.
Espero de tot cor que aquest apunt al bloc serveixi perquè la idea vagi agradant i que cada cop en siguem més.
Des de MIFAS van fer un curs per gent que volgués fer blocs. Va tenir bastant d’èxit i van sortir una desena de blocaires. Més tard vàrem fer una segona part, amb deu blocaires més i també la gent de Lleida, la gent d'ASPID van fer el mateix. De tota manera hi ha gent que forma part de la MINUSFERA sense ser-ne massa conscient. Jo els tinc a la llista, sempre que ells han dit que sí. Les persones del sector de la discapacitat som una mica desmanegats i no sempre volem fer pinya. Aquest n’és un exemple.
Hem de fer-ne més difusió, potser s’apuntaria més gent.
Fins on creus que podria arribar la Minusfera? O fins on t’agradaria que arribés?
No ho sé. No en tinc ni idea, no m’ho havia plantejat. Sovint trobo gent que seria magnífica que expliquessin les seves experiències a través d'un bloc. Però en general la gent no vol comprometre’s gaire, no vol saber res de coses que enganxin massa. Suposo que seria fantàstic que la MINUSFERA fos, acabés sent una mica un referent en el món de la discapacitat, que la gent que volgués treure el nas en el nostre gremi tingués present el que diem la gent que més o menys en formen part. Serà el que hagi de ser.
Creus que les persones amb mobilitat reduïda s’impliquen per millorar l’accessibilitat o prefereixen delegar les tasques les associacions?
Jo diria que la gent amb discapacitat, mobilitat reduïda en general està més mandrosa que mai. Adormida completament. Qui està despert, prefereix fer la guerra pel seu compte, sense tenir massa present l’entorn immediat. Les entitats associatives no tenen la credibilitat dels discapacitats preparats i que van per lliure. Una veritable llàstima. És general i no hi ha gaires excepcions. El sector, amb Internet o sense tenim ganes de molta cridòria però en el fons no tenim contundència. Així ens van les coses. La Minusfera pot ajudar a resoldre aquest problema? No ho sé, veig que la MINUSFERA no ha estat copiada per ningú enlloc. Mala senyal suposo. S’haurà de veure com avancen aquestes coses, però no sóc gaire optimista. Estem en un sector amb massa barraquetes...
Finalment m’agradaria dir que dins de la MINUSFERA hi ha gent que escriu molt bé i que té coses importants a dir. Hi ha mirades diferents, que busquen una mica la complicitat de la resta de la gent. Trenquen en general -tots els seus autors- la llàstima que altres els agradaria que féssim. En general diria que la gent ensenya el que vol ensenyar i ens diu com són i com volen ser. Està bé, Internet és un lloc fantàstic per canviar el món, començant -sovint- per un mateix.
En fi, més informació a http://minusfera.blogspot.com/
Gràcies Quim per la teva explicació, ja tinc clar que és la MINUSFERA, ja saps que m‘hi vaig apuntar tan aviat com la vaig descobrir.
Espero de tot cor que aquest apunt al bloc serveixi perquè la idea vagi agradant i que cada cop en siguem més.
De moment que sapiguem, no té barreres arquitectòniques, al menys de les que trobem pel carrer.
Qui s'anima?
4 comentaris:
Jo sóc de les que no m'agrada el nom de Minusfera, ja ho hem discutit moltes vegades amb en Quim. Vaig proposar que es digués Cucafera, però no em va fer gens de cas. No m'agrada Minusfera perquè sembla que sigui una cosa menor, i no ho és. Les paraules minusvàlid i minusvalia fa temps que, afortunadament, van passar a la història. Estaria bé que entre tots penséssim un nou nom per la Minusfera (si en Quim s'avé a canviar de nom el seu nadó).
Hola,
Trobo molt interessant aquesta idea. El que tinguem una recopilació de blocs fets per persones amb diferents discapacitats és una manera més d'ampliar punts de vista. Això sempre és enriquidor.
Endavant!
Marga
Hola Anna a mi mai em va agradar la paraula Minusvàlid perquè clarament volia dir "menys vàlid", però MINUSFERA vol dir al meu entendre "petita esfera" poster només caldria afegir-hi una paraula a la cua com per exemple la "MINUSFERA de valents" MINUSFERA DE...
Quim! Em pelaràs però ho vaig fer amb bona intenció.
Marga esperem veure el teu bloc aviat.
No puc escriure més he de marxar volant ara però ja en tornarem a parlar
Sóc en Xavier Valderas de la MINUSFERA.He volgut respondre a través del meu blog,sobre aquesta publicació teva.
Ves a enllà i el trobarás.Una cordial salutació.
Publica un comentari a l'entrada