Teatre auditori de Granollers i seients per a persones amb mobilitat reduïda.
No és ciència ficció, és un cas com un cabàs!
Una amiga, molt amiga ahir li va passar un cas que la va deixar garratibada. Us l’explicaré resumit.
Va convidar a una amiga i els seus familiars a conèixer el Teatre Auditori de Granollers, ja que ells són de Barcelona.
La meva amiga va obrir l’ordinador per fer les reserves en línia i no va saber quina butaca triar perquè la seva amiga té una disminució física que la impossibilita pujar escales i no volia equivocar-se. Així que, amb l’ordinador al davant i el telèfon a la mà va trucar a l'auditori a fi de que li aconsellesin quina fila podia ser la millor.
La primera senyoreta que va respondre al telèfon li va demanar si podia trucar un moment més tard, perquè la persona que ho sabia estava parlant per un altre telèfon. La meva amiga molt amablement va acceptar i va tornar a trucar.
Quan va tornar a trucar i va anar per explicar-li a l'altra senyoreta de que es tractava, ella li va contestar rapidament que ja sabia de que anava perquè ja li havien explicat. Va passar directament a l’explicació; li va dir que per poder fer ús dels seients per a persones amb discapacitat es tenia que portar un certificat metge, que eren les normes...
La meva amiga avui encara s’està estirant els cabells, no podia creure’s el que estava escoltant, em diu que van tenir una conversa una mica tivant però educada i que el malentès va venir per no sé quines raons d’un descompte per a “discapacitats” que ella no en tenia ni idea que existís i que tampoc en feia per tant cap demanda. Al final va quedar clar que només volia saber quina fila, butaca o el que fos li calia demanar perquè la seva amiga pogués anar al teatre.
Al final només la fila 8 té aquesta qualitat, però tot era molt complicat, hi havia dos espais buits per a usuaris de cadira de rodes (en el cas que ella portés la seva cadira) però els altres acompanyants no podien estar al seu costat (estava tot venut).
Evidentment se li van treure totes les ganes de portar als amics al teatre i la seva amiga diu que ara no hi aniria ni lligada.
Mireu la fotografia i digueu-me si amb tot aquests espai no es pot ampliar tota la fila per aquest ús? Reflexioneu com un teatre que fa quatre dies que està fet no s’hagi calculat millor.
Feu-ho per la meva amiga o per qualsevol persona que conegueu, quan aneu al teatre us hi fixeu i mireu quanta gent de la fila 8 no podria estar asseguda en un altre lloc. Potser si ho sabessin, deixarien que l’amiga de la meva amiga, veiés aquell dia la funció.
És solidari Granollers? Crec que sí però crec que els granollerins no estan informats de les barreres que encara hi han i no parlo només d’obres antigues...
Reflexionem, només així ens farem concients del que significa.
No és ciència ficció, és un cas com un cabàs!
Una amiga, molt amiga ahir li va passar un cas que la va deixar garratibada. Us l’explicaré resumit.
Va convidar a una amiga i els seus familiars a conèixer el Teatre Auditori de Granollers, ja que ells són de Barcelona.
La meva amiga va obrir l’ordinador per fer les reserves en línia i no va saber quina butaca triar perquè la seva amiga té una disminució física que la impossibilita pujar escales i no volia equivocar-se. Així que, amb l’ordinador al davant i el telèfon a la mà va trucar a l'auditori a fi de que li aconsellesin quina fila podia ser la millor.
La primera senyoreta que va respondre al telèfon li va demanar si podia trucar un moment més tard, perquè la persona que ho sabia estava parlant per un altre telèfon. La meva amiga molt amablement va acceptar i va tornar a trucar.
Quan va tornar a trucar i va anar per explicar-li a l'altra senyoreta de que es tractava, ella li va contestar rapidament que ja sabia de que anava perquè ja li havien explicat. Va passar directament a l’explicació; li va dir que per poder fer ús dels seients per a persones amb discapacitat es tenia que portar un certificat metge, que eren les normes...
La meva amiga avui encara s’està estirant els cabells, no podia creure’s el que estava escoltant, em diu que van tenir una conversa una mica tivant però educada i que el malentès va venir per no sé quines raons d’un descompte per a “discapacitats” que ella no en tenia ni idea que existís i que tampoc en feia per tant cap demanda. Al final va quedar clar que només volia saber quina fila, butaca o el que fos li calia demanar perquè la seva amiga pogués anar al teatre.
Al final només la fila 8 té aquesta qualitat, però tot era molt complicat, hi havia dos espais buits per a usuaris de cadira de rodes (en el cas que ella portés la seva cadira) però els altres acompanyants no podien estar al seu costat (estava tot venut).
Evidentment se li van treure totes les ganes de portar als amics al teatre i la seva amiga diu que ara no hi aniria ni lligada.
Mireu la fotografia i digueu-me si amb tot aquests espai no es pot ampliar tota la fila per aquest ús? Reflexioneu com un teatre que fa quatre dies que està fet no s’hagi calculat millor.
Feu-ho per la meva amiga o per qualsevol persona que conegueu, quan aneu al teatre us hi fixeu i mireu quanta gent de la fila 8 no podria estar asseguda en un altre lloc. Potser si ho sabessin, deixarien que l’amiga de la meva amiga, veiés aquell dia la funció.
És solidari Granollers? Crec que sí però crec que els granollerins no estan informats de les barreres que encara hi han i no parlo només d’obres antigues...
Reflexionem, només així ens farem concients del que significa.
1 comentari:
Núria crec que hi ha molts pocs teatres adaptats.
Un estudi no aniria gens malament per comprovar-ho.
M'agrada molt el teu bloc
Sílvia
Publica un comentari a l'entrada