Un dia 8 de març dedicat

Sense oblidar el perquè es celebra el Dia de la Dona treballadora (enllaç Viquipèdia) enguany voldria dedicar el meu particular homenatge a:

Primer, a les dones-mares que al llarg de la seva vida tenen cura d’un/a fill/a amb algun tipus de discapacitat (i molt especialment aquelles dels anys 1950 que varen haver de fer-ho gairebé soles i d’amagat).
Tot i que tenir cura d’un/a fill/a amb discapacitat, una mare no ho considera feina─ ja que la fa amb amor─ si que és una tasca molt dura tant a nivell físic com psíquic i sense data de jubilació. Si a tot això hi sumem el treball fora de casa i les tasques pròpies del rol de dona a la llar, poc més em cal dir.

Segon, a les dones amb discapacitat que treballen tant per a elles mateixes com per ajudar a gent amb el mateix handicap, oferint la seva experiència en associacions o en solitari i que amb les seves revindicacions intenten aplanar el camí dels qui els vindran al darrera.

Des del bloc de l’accessibilitat faig una crida a la solidaritat a totes les persones (homes o dones) dels estaments públics a l’hora de dissenyar o arreglar les ciutats perquè pensin amb l'ara i el demà.

Conduir una cadira de rodes, anar amb un bastó (sigui per recolzar-s’hi o per orientar-se en cas de ceguesa) o amb qualsevol altre tipus d’ajuda tècnica, si que pot arribar a ser una carrera d’obstacles esgotadora.
Una altra crida aquest cop a la comprensió, a tots aquells que aparquen els seus cotxes en espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda sense tenir-ne cap necessitat perquè potser una mare cerca aparcament per poder baixar en braços al seu fill/a.

“Posa’t al seu lloc encara que sigui per uns moments” seria la meva campanya solidaria.

Feliç dia!