Volia posar per títol: L’odissea d’anar a peu coix pel carrer de Bisbe Grivé de Granollers però, he pensat que potser algú sense cap limitació física no l'hagués agafat com a metàfora sinó literalment...
Baixant pel costat dret de la vorera de l’avinguda Sant Esteve, una mica més avall de l’Escola Pia, a la dreta hi ha el carrer de Bisbe Grivé.
Baixant pel costat dret de la vorera de l’avinguda Sant Esteve, una mica més avall de l’Escola Pia, a la dreta hi ha el carrer de Bisbe Grivé.
El primer entrebanc ja es troba al girar la cantonada perquè la rampa per creuar el carrer, fa una baixada tant pronunciada que gairebé fa perdre l’estabilitat si tens algun problema de deambulació. Un cop t’has situat a la vorera del carrer Grivé, encara has d’anar més a poc a poc perquè el terra té bastants desperfectes i, a la que et descuides o, rellisques per les llavors aixafades que cauen d’uns arbres, no podats des de temps immemorables o, t’entrebanques amb alguna rajola mig aixecada.
Després de superat aquest primer tram et trobes davant d’una altra rampa de cantonada, igual o pitjor que la primera amb una pendent tant exagerada que et fa perdre el centre de la gravetat si no vas acompanyat d’alguna ajuda tècnica.
A mi m’ha tocat baixar la vorera abans d’arribar-hi i he tingut que vorejar dos contenidors i fer un tros del camí per la calçada per creuar fins l’altra vorera.
Un cop creuat el carrer de Sant Josep de Calasanç sembla que millora el trajecte però, al arribar a la carretera principal, la d'Alfons IV, s’ha de tornar a salvar una altra gran rampa per no tombar-te.
Realment aquestes rampes fan pena i vull pensar que quan les van fer no va ser només per cobrir-se les esquenes sinó per ignorància del que feien.
He d’esbrinar quants anys fa que està fet tot això i també fer-ne fotografies.
Jo, poca cosa hi puc fer a part de deixar-vos aquí la meva experiència, només dir-vos que si teniu pensat anar a fer aquest trajecte val més que en cerqueu un de més accessible sinó és que voleu fer esport d’aventura.
Per a mi ha estat un verdader calvari caminar-hi per aquest carrer. No em puc imaginar com fer-lo amb un escúter sense por a tombar-se.
A mi m’ha tocat baixar la vorera abans d’arribar-hi i he tingut que vorejar dos contenidors i fer un tros del camí per la calçada per creuar fins l’altra vorera.
Un cop creuat el carrer de Sant Josep de Calasanç sembla que millora el trajecte però, al arribar a la carretera principal, la d'Alfons IV, s’ha de tornar a salvar una altra gran rampa per no tombar-te.
Realment aquestes rampes fan pena i vull pensar que quan les van fer no va ser només per cobrir-se les esquenes sinó per ignorància del que feien.
He d’esbrinar quants anys fa que està fet tot això i també fer-ne fotografies.
Jo, poca cosa hi puc fer a part de deixar-vos aquí la meva experiència, només dir-vos que si teniu pensat anar a fer aquest trajecte val més que en cerqueu un de més accessible sinó és que voleu fer esport d’aventura.
Per a mi ha estat un verdader calvari caminar-hi per aquest carrer. No em puc imaginar com fer-lo amb un escúter sense por a tombar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada