..................
No deixeu de fer.., o de no anar... Penseu que demanar ajuda no és una vegonya.
Tinc records de petita ajudant a alguna persona gran a creuar la vorera, a baixar de la vorera si venia alguna persona amb un cotxet, etc.
Hi havien unes petites normes per circular a peu per la vorera, les recordeu? A mi me les van ensenyar a casa.
Actualment tot va “campi qui pugui”! En voreres estretes, com algunes del meu poble, hi preval la llei del més fort, i evidentment el més fort mai és una persona amb problemes de deambulació.
Molts cops he pensat de fer un manual de supervivència per a persones amb discapacitat física. No creieu, que si se’m posa al cap...
Amb els anys una aprèn a obrir la boca i demanar ajuda si cal, cosa impensable a la joventut, quan hi ha tanta feina en demostrar el que vals i que ho pots tot.
Sort que ara fa temps que no he de demostrar res, i si em cal demano la mà per pujar o baixar un graó molt alt o per creuar un carrer ample un dia de fort vent.
Penseu que a la vorera no momes hi caminem els coixos, també hi ha els avís i les persones invidents...
Hi havien unes petites normes per circular a peu per la vorera, les recordeu? A mi me les van ensenyar a casa.
Actualment tot va “campi qui pugui”! En voreres estretes, com algunes del meu poble, hi preval la llei del més fort, i evidentment el més fort mai és una persona amb problemes de deambulació.
Molts cops he pensat de fer un manual de supervivència per a persones amb discapacitat física. No creieu, que si se’m posa al cap...
Amb els anys una aprèn a obrir la boca i demanar ajuda si cal, cosa impensable a la joventut, quan hi ha tanta feina en demostrar el que vals i que ho pots tot.
Sort que ara fa temps que no he de demostrar res, i si em cal demano la mà per pujar o baixar un graó molt alt o per creuar un carrer ample un dia de fort vent.
Penseu que a la vorera no momes hi caminem els coixos, també hi ha els avís i les persones invidents...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada