No es pot canviar tot en un dia...

Es certa aquesta frase però, si procurem que les obres es facin ben fetes des d'un bon començament tot anirà millor.

..................

No deixeu de fer.., o de no anar... Penseu que demanar ajuda no és una vegonya.

Tinc records de petita ajudant a alguna persona gran a creuar la vorera, a baixar de la vorera si venia alguna persona amb un cotxet, etc.
Hi havien unes petites normes per circular a peu per la vorera, les recordeu? A mi me les van ensenyar a casa.

Actualment tot va “campi qui pugui”! En voreres estretes, com algunes del meu poble, hi preval la llei del més fort, i evidentment el més fort mai és una persona amb problemes de deambulació.
Molts cops he pensat de fer un manual de supervivència per a persones amb discapacitat física. No creieu, que si se’m posa al cap...

Amb els anys una aprèn a obrir la boca i demanar ajuda si cal, cosa impensable a la joventut, quan hi ha tanta feina en demostrar el que vals i que ho pots tot.
Sort que ara fa temps que no he de demostrar res, i si em cal demano la mà per pujar o baixar un graó molt alt o per creuar un carrer ample un dia de fort vent.

Penseu que a la vorera no momes hi caminem els coixos, també hi ha els avís i les persones invidents...