Diari escrit des de l'escúter: compra frustada


No tinc fotografia però la faré. L’altre dia, em va venir de gust menjar una mica de carn i vaig pensar en provar d’anar a comprar sola amb l’escúter.

El supermercat que em va semblar més proper des d’on estava, va ser el de Caprabo del carrer de Joan Prim de Granollers. A peu hi havia anat temps enrere, quan encara no em costava tant caminar i, sabia que no era accessible perquè hi ha un bon graó a l’entrada. Vaig pensar que provaria d’entrar pel carrer de Francesc Tarafa, on la vorera està un pel aixafada.

Quan vaig ser allà, em vaig adonar que no podia pujar la vorera asseguda a l’escúter; vaig baixar i amb molt d’esforç vaig poder enfilar-li. Tot seguit vaig entrar al supermercat.
La meva frustració va venir quan vaig veure que el lloc per on havia d’entrar estava ocupat per un munt de caixes plenes de productes. Les persones que estaven fent cua per pagar, em van voler ajudar perquè pogués passar pel mig, però va ser impossible perquè era molt estret el pas. Ells mateixos, em van dir que aquell pas estava pler habitualment.

Sé però, que si m'hagués esperat un dels treballadors hagués vingut a ajudar-me però vaig quedar parada i amb una gran decepció que vaig girar com vaig poder i vaig marxar sense comprar. Aquell dia no vaig tenir ganes d’anar enlloc més.

De positiu diré que normalment compro a Caprabo, però el de l'Avinguda Sant Julià. Té molt bon accés però em para molt lluny de casa. Tenen fins i tot un carret especial per acoplar a les cadires de rodes.

No sé que fer, si escriure a Caprabo des del seu web o deixar-ho passar...
Em costa molt queixar-me, però amb l’edat vaig perdent aquella por de molestar. No sé si m’explico. En fi, no sé que faré.