Fa uns dies vaig a la piscina, una de les millors que he provat.
Aquesta piscina té un accés especial per entrar les persones amb mobilitat reduïda. El vestidor en conjunt està bé, però no hi ha cap dutxa petita amb alguna barra per poder-s’hi agafar. Així que m’eixugo, em vesteixo i a casa em dutxo amb tranquil·litat i seguretat.
A la piscina petita, la que l’aigua t’arriba una mica més a munt de la panxa, per un costat s’hi pot baixar i pujar per una rampa. A l’altre, hi ha unes escales que també son bones, però la barana queda curta i tres graons queden sense protecció leteral. Just al sota d’aquesta barana hi ha bombolles i es fa difícil endevinar que encara queden escales quan ha acabat la barana. Vaig tenir sort el primer dia, uns amics em van advertir.
La bona voluntat dels que l’ha dissenyada s’hi veu i l’amabilitat del personal fan que per a mi sigui una cosa magnífica poder-hi anar. Allà em relaxo i puc fer moviments a l’aigua sense cansar-me, cosa que no podria fer fora d'ella. També posar-me en algun d’aquests xorrets calents que t’estoven el músculs i que surten pels costats enrajolats. Al fons cau l’aigua d’unes dutxes amb molta més pressió per aquell que vol tractar-se les cervicals.
Tots aquest petits inconvenients de segur amb el temps s’arreglaran, però sempre et queda aquell dubte i em pregunto si no serà que dins el col·lectiu de persones amb mobilitat reduïda no hi ha enginyers o tècnics? O potser és que aquest col·lectiu no s’assessora o incorpora al seu equip alguna d’aquestes persones enteses?
Potser un equip multidisciplinari evitaria fer i desfer la feina.
Sé de bona tinta que la gent amb mobilitat reduïda està ben preparada i segur que de voluntaris no en faltarien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada