Recordeu que el meu company i jo, estàvem dins d'una
comissió de treball per a l'accessibilitat a Granollers?
Doncs he de dir-vos, que ja fa bastants mesos que la van dissoldre. De fet, ja es veia a venir, perquè ja havíem començat a treballar, quan van iniciar les obres a la Plaça de la Corona i a la carretera i, tot i que la treballadora social que teníem, feia de pont d'enllaç amb l'Ajuntament, de poc van servir els nostres esforços, ni les nostres propostes (no com a professionals sinó com a usuaris experts a la via pública) per treballar conjuntament a l'hora de dissenyar-ho.
Vàrem fer treball de camp: una part del grup va anar al Teatre Auditori per veure com estava l'accessibilitat i si es podia millorar, una altra part del grup va anar al Poliesportiu...
En fi, feina feta per res. No és pas estrany, ni és el primer cop que treballem en va o se'ns que se'ns queden les idees. Sabeu per què? Doncs, perquè no cobrem. Avui en dia, encara val allò de "tanto tienes, tanto vales" i en aquest cas seria "tanto cobras, tanto vales" Que som coixos, però no
tontos!
Quan vaig entrar al grup, ja ho vaig fer amb escepticisme, perquè ja he vist molts cops com funcionen aquestes coses, però con que sóc tossuda vaig voler tornar-ho a provar i també perquè la persona que ho coordinava semblava molt disposada a tirar-ho endavant, però malgrat tot ella no tenia cap poder.
Comissió adéu! L'excusa va ser aproximadament aquesta: que ara amb la crisi hi ha altres prioritats. Però la veritat és que les reunions que havien de ser periòdiques i molt especialment perquè de cara a poder participar en l'accessibilitat de la Festa Major des del grup, es van deixar de convocar durant mesos. Això ja em va anar refredant els ànims. En fi, aigua passada
Mentrestant, amb nom o no de la crisi,
es construeix, desconstrueix i es torna a fer de nou, perquè el primer cop no s'ha fet be. I és segueix veient edificis de nova construcció amb graons inaccessibles.
Res, us queda fer el que sempre heu fet, anar als llocs que siguin accessibles per va nosaltres. O rondinar com jo mateixa o si voleu participar amb un grup podeu contactar , com jo he fet des de fa temps, amb
MASBA, que treballa de valent perquè els mataronins i els de fora, es puguin desplaçar per la ciutat sense tantes barreres arquitectòniques. Les seves botigues i el mar ara estan a una bufada amb el túnel!