Pas de vianants/Pas de zebra

Alerta si plou!

Si ets una persona que fa poc que utilitza algun tipus ajuda tècnica, com pot ser un bastó o una crossa. Vigila si has de creuar un pas zebra i plou.

Si ets una persona de la tercera edat i/o tens dificultat al caminar. També vigila!

La majoria dels passos de vianants encara (i, dic encara, perquè em van dir que segons a on ja ho tenien en conte i feien servir un altre tipus de pintura) no estan tots pintats amb pintura antilliscant i quan plou rellisquen.

Quan hi passeu feu-ho molt a poc a poc i vigilant quan us recolzeu al bastó.

Aparcar en llocs reservats per a persones amb mobilitat reduïda

Tot i que prefereixo remetre-us al post de MASBA que toca aquest tema, si que tinc ganes de dir-vos que fa una temporada que quan vaig al supermercat miro si realment les places per a persones amb mobilitat reduïda estan ocupades per vehicles que tinguin l’autorització pertinent.

Poques vegades la tenen, i altres hi pots veure dins del cotxe el conductor esperant “la senyora i els nens” que fan la compra mentrestant ell fuma una cigarreta com aquell que està assegut al sofà de casa.

Crec que és una llàstima que s’hagi de fer una llei per fer respectar un tema social i de bona educació com aquest.

Si voleu fer la prova un dia, demaneu que us deixin una cadira de rodes al matí, pugeu-la al cotxe, cerqueu aparcament al super, baixeu vosaltres i la cadira. Entreu a l’establiment, aneu a demanar el “carro” que se us adapti a la cadira de rodes.
Per cert, a Granollers el Caprabo de l’avinguda Sant Julià el tenen (aprofito per dir-vos-ho i per agrair-los el detall i a la meva amiga Magda per fer-los la petició).

Seguim, compreu els productes que tingueu a l’abast del vostre braç i demaneu a algun bon samarità que us despengi les galetes o altres productes que us agraden i que estan al prestatge de dalt de tot.
Llavors, cansats fins a dir prou, feu cua a la caixa, estireu bé el braços i empaqueteu com pugueu (tot i que la caixera uns ajudarà amablement) perquè darrera vostre hi ha un impacient que us mira amb cara de pocs amics.

Quan hàgiu fet tot això, torneu al cotxe que l’haureu tingut que deixar lluny perquè els reservats estaven ocupats. Carregeu el cotxe i cap a casa...

Ho deixo aquí, només d’explicar-vos-ho ja estic esgotada.

A vegades és bó posar-se a la pell de l'altra

Rampa amb trampa en obra nova

Vull dir-vos que avui he quedat bocabadada quan he anat a esmorzar a una cafeteria de La Roca que fa quatre dies que han obert.

Quan te la mires de lluny veus que té una rampa d’accés però, quan t’hi acostes veus la trampa. Per pujar la rampa hi ha un graó d’uns 12 centímetres aproximadament (no duia la cinta mètrica). Un cop has accedit a la rampa, i quan ja gairebé ets a dalt, et sorprèn un altre graó també de 12 centímetres molt a prop de la porta.

Aquí no acaba la cosa, perquè quan has obert la porta de vidre, gairebé topes amb una màquina escura butxaques que deixa un pas mínim per passar (ho he vist per les maniobres que ha tingut que fer una clienta que portava un cotxet de nens).

Què voleu que us digui? Al meu entendre només hi mancava un lletreret junt amb el dret d’admissió que digués: “cadires de rodes, No!”

A mi ja m’hi han vist prou, el més curiós és que està just al davant de l’Ajuntament.

Quina poca sensibilització! De qui?..

"Diálogo para sordos"

Gairebé sempre que parlo amb alguna persona sobre l’accessibilitat de la comunicació, surt el tema dels sords i el llenguatge de signes. L’associació o tàndem és inevitable per a la majoria dels terrícoles desconeixedors de que hi ha molts tipus de comunicació.

Fins i tot podeu veure-ho en la premsa llegint els escrits que hi ha en aquests blocs de treball sobre barreres auditives.

Aquí hi teniu un l’enllaç i aquí l'altre

Granollers "mon amour"

Després d’uns mesos de contactar i d’intercanviar experiències amb gent que també està sensibilitzada en el tema de l’accessibilitat, i sobretot després de visitar ciutats properes o no, a la nostra, dic amb cert orgull que Granollers, tot i que li queda molt per millorar és una de les ciutats que he vist, que més es preocupa i treballa per aquest tema.

Ara que no s’hi adormin quan llegeixin aquest escrit, perquè seguirem fent ruta assenyalant els llocs per a millorar i evidentment elogiant aquells que compten amb nosaltres.

És curiós veure, que en el temps que estem, encara molts professionals urbanístics tenen aquesta assignatura pendent. Ara que dic això, us remeto a un escrit que vaig fer temps enrere sobre “aquesta assignatura” i les seves possibles solucions. Us deixo l’enllaç.