La meva manera d'entendre els diferents tipus de barreres

Quan sentim parlar de barreres, de ben segur, que el primer que ens ve al cap és una vorera alta. Ho és, no us diré pas que no però, sapigueu que això només és la punta de l’iceberg.

Definicions ni ha moltes però jo en faré unes de ben casolanes:

Entenc com a barrera a tota trava que limiti els moviments o la integració a la societat a les persones amb algun tipus de disminució.

Entenc com a barrera arquitectònica a aquella que afecta a les persones amb problemes de deambulació (usuaris de cadires de rodes, crosses, bastons, caminadors...). Aquest tipus de barrera la podem trobar al carrer, als edificis, al transport.

Entenc com a barrera de comunicació a aquella que afecta a les persones que tenen problemes auditius (sordesa de diferents graus o total) que necessiten ajudes tècniques com pot ser la subtitulació en els actes públics, la TV, el cinema, el teatre, consultoris mèdics, hospitals o en alguns casos un interpret de llenguatge de signes...

Entenc com a barrera visual a aquella que afecta a les persones que tenen problemes de visió (ceguesa de diferents graus o total) que necessiten ajudes tècniques de tipus sonor, o tàctil. En aquest apartat també hi compto les barreres arquitectòniques que els hi dificulta poder circular sense perills per les ciutats (obstacles, manca de senyalització acústica en semàfors...) Aquestes barreres les trobem al carrer, al cinema, la TV...

Entenc per barrera psíquica aquella que dificulta a les persones amb problemes psíquics a participar d’actes que estarien dins les seves possibilitats (pocs espais condicionats, manca de personal d’ajuda... ) Aquestes barreres les podem trobar a qualsevol lloc, també hi compto les barreres arquitectòniques.

Entenc per barrera cívica (aquest nom me l’acabo d’inventar) aquella que no respecta els espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda o visual (exemples usar els espais d’aparcaments reservats, parar o aparcar el cotxe en passos de vianants o sobre la vorera, tirar objectes al terra...)

La següent és una aportació que ha fet l'Anna i que m'ha semblat magnífica que quedés exposada aquí:

Barrera social. És aquella que, tot i no existir barreres de les abans esmentades dificulta la participació d’una persona amb discapacitat. Hi comptaríem aquí l’actitud, la predisposició, els prejudicis, la bona voluntat...

Espero que el que he escrit serveixi per comprendre millor el problema. També demano que si m’he deixat alguna cosa que creieu important m’ho feu saber.

He de dir-vos que jo treballo per les barreres arquitectòniques principalment.

Aparcar en llocs reservats per a persones amb mobilitat reduïda

Tot i que prefereixo remetre-us al post de MASBA que toca aquest tema, si que tinc ganes de dir-vos que fa una temporada que quan vaig al supermercat miro si realment les places per a persones amb mobilitat reduïda estan ocupades per vehicles que tinguin l’autorització pertinent.

Poques vegades la tenen, i altres hi pots veure dins del cotxe el conductor esperant “la senyora i els nens” que fan la compra mentrestant ell fuma una cigarreta com aquell que està assegut al sofà de casa.

Crec que és una llàstima que s’hagi de fer una llei per fer respectar un tema social i de bona educació com aquest.

Si voleu fer la prova un dia, demaneu que us deixin una cadira de rodes al matí, pugeu-la al cotxe, cerqueu aparcament al super, baixeu vosaltres i la cadira. Entreu a l’establiment, aneu a demanar el “carro” que se us adapti a la cadira de rodes.
Per cert, a Granollers el Caprabo de l’avinguda Sant Julià el tenen (aprofito per dir-vos-ho i per agrair-los el detall i a la meva amiga Magda per fer-los la petició).

Seguim, compreu els productes que tingueu a l’abast del vostre braç i demaneu a algun bon samarità que us despengi les galetes o altres productes que us agraden i que estan al prestatge de dalt de tot.
Llavors, cansats fins a dir prou, feu cua a la caixa, estireu bé el braços i empaqueteu com pugueu (tot i que la caixera uns ajudarà amablement) perquè darrera vostre hi ha un impacient que us mira amb cara de pocs amics.

Quan hàgiu fet tot això, torneu al cotxe que l’haureu tingut que deixar lluny perquè els reservats estaven ocupats. Carregeu el cotxe i cap a casa...

Ho deixo aquí, només d’explicar-vos-ho ja estic esgotada.

A vegades és bó posar-se a la pell de l'altra

Granollers "mon amour"

Després d’uns mesos de contactar i d’intercanviar experiències amb gent que també està sensibilitzada en el tema de l’accessibilitat, i sobretot després de visitar ciutats properes o no, a la nostra, dic amb cert orgull que Granollers, tot i que li queda molt per millorar és una de les ciutats que he vist, que més es preocupa i treballa per aquest tema.

Ara que no s’hi adormin quan llegeixin aquest escrit, perquè seguirem fent ruta assenyalant els llocs per a millorar i evidentment elogiant aquells que compten amb nosaltres.

És curiós veure, que en el temps que estem, encara molts professionals urbanístics tenen aquesta assignatura pendent. Ara que dic això, us remeto a un escrit que vaig fer temps enrere sobre “aquesta assignatura” i les seves possibles solucions. Us deixo l’enllaç.

Nova cafeteria amb l'entrada accessible a Granollers

Avui he quedat gratament sorpresa quan he vist la remodelació que fan a la cafeteria del carrer de Girona de Granollers a l’alçada del núm. 4

Estan enrasant la rampa al terra!!!!!! Veieu la fotografia

Felicitats als tècnics i al propietari/a

Des d’aquí els hi donem les gràcies i esperem visitar-la tan aviat com estigui enllestida!

No es pot canviar tot en un dia...

Es certa aquesta frase però, si procurem que les obres es facin ben fetes des d'un bon començament tot anirà millor.

..................

No deixeu de fer.., o de no anar... Penseu que demanar ajuda no és una vegonya.

Tinc records de petita ajudant a alguna persona gran a creuar la vorera, a baixar de la vorera si venia alguna persona amb un cotxet, etc.
Hi havien unes petites normes per circular a peu per la vorera, les recordeu? A mi me les van ensenyar a casa.

Actualment tot va “campi qui pugui”! En voreres estretes, com algunes del meu poble, hi preval la llei del més fort, i evidentment el més fort mai és una persona amb problemes de deambulació.
Molts cops he pensat de fer un manual de supervivència per a persones amb discapacitat física. No creieu, que si se’m posa al cap...

Amb els anys una aprèn a obrir la boca i demanar ajuda si cal, cosa impensable a la joventut, quan hi ha tanta feina en demostrar el que vals i que ho pots tot.
Sort que ara fa temps que no he de demostrar res, i si em cal demano la mà per pujar o baixar un graó molt alt o per creuar un carrer ample un dia de fort vent.

Penseu que a la vorera no momes hi caminem els coixos, també hi ha els avís i les persones invidents...

Una molt bona nota a la papereria i llibreria Compàs de Cardedeu

Veieu vosaltres mateixos la fotografia de la nova ubicació de la llibreria Compàs de Cardedeu.

Hi han dissenyat una rampa d’accés a consciència, amb un marbre buixardat per a no relliscar, sense voravius i enrasada al terra.

Sembla que alguns comerços ja compten amb els ciutadans que som usuaris d'ajudes tècniques i, no només per complir la normativa.

Chapeau, Compàs!

la IV Jornada tècnica d'accessibilitat a Barcelona: ponències

La Marga B., una amiga nostra que segueix el bloc, ens ha enviat un enllaç amb la publicació de les ponències que es van presentar a la IV Jornada tècnica d'accessibilitat, celebrada el passat 18 de novembre al CCCB. Barcelona
Si us interessa podeu descarregar-vos-les des d’aquest enllaç, les ponències en format pdf.
Gràcies Marga per la teva col•laboració

Dona, feina, discapacitat física i accessibilitat

D’haver nascut dona n’estic orgullosa, de ser discapacitada física francament hagués preferit no ser-ho. Quan reflexiono em pregunto si tot hauria estat millor sense aquest handicap. I em dic que no ho sé, potser no seria com sóc ara. Això sí, si pogués tornar a néixer diria: discapacitat mai més!
Una es pot preguntar moltes coses, i es pot acceptar tal com és però, mai s’ha de mentir a si mateixa.

Discapacitat física i dona és senyal d’eterna superació, de molt d’esforç, de qualsevol cosa multiplicada per un exponent que a vegades pot ser molt alt. De cap de les maneres vull entrar dins una guerra de sexes. Res més lluny però, no podem negar que la dona té sempre el rol més gran (família, tasques de la llar...) que la majoria del homes. Hi deixo el tema aquí tancat.

Si creiem que actualment amb una discapacitat física és difícil accedir al món laboral, doncs, creieu-me que ho era molt més fa gairebé trenta anys enrere ─sembla molt de temps però, és només una bufada─.

Quan anaves porta per porta a cercar feina et miraven de cap a peus deixant-te clavats els ulls a les cames.
Costava temps oblidar aquella mirada grisa, que sobresortia pel damunt de les ulleres de mitja lluna que portava el funcionari, quan li anaves a deixar el currículum. Amb el cap cot marxaves després d’entregar els papers com si t’hagués de perdonar la vida.

Eren temps que calia amagar tant com es podia la discapacitat física, maquillar el caminar i baixar les faldilles fins el punt just que dissimulés la mancança o coixesa. Això, les que teníem la sort de caminar més o menys, les que duien ajudes del tipus cadira de rodes o crossa, no sé pas com s’ho devien fer.

L’astúcia s’avivava i algunes de nosaltres teníem les nostres tècniques: estudiàvem primer el camí, procuràvem entrar als lloc junt amb altra gent i preferíem parlar per les guixetes per on el funcionari veia només part de la persona.

─Alguna cosa per al·legar? Et deia el treballador del departament de personal al deixar el currículum, i tu deies:

──No!, a veu baixa i amb un rau-rau per dins

Un cop i, dos i tres. Una empresa i, dues i tres... I res, no et cridaven i no entenies perquè doncs t’havies assabentat que la feina li havien donat a una altra persona molt menys capacitada pel lloc al que tu concursaves...

Callaves, no hi havia una altra opció, perquè si protestaves et deien que a la propera ja no tindries opció. Valia més no dir res i esperar a la propera convocatòria si havies optat per una feina pública.

Sóc conscient que les coses han de millorar i molt encara per al nostre col·lectiu però, vull donar les gràcies a tots aquells que em van precedir per haver estat treballant per a nosaltres, sobretot perquè tinguéssim llocs de treball millors que els seus. Jo era molt jove però, els recordo fent manifestacions al mig de la Plaça Catalunya demanant un treball digne i uns llocs més accessibles.

Ara sóc jo la que intento posar el meu granet de sorra pensant que potser algun dia servirà pels que venen al meu darrera. No m’assec a cap plaça però intento sensibilitzar al que em llegeix perquè crec que no ens podem acomodar, darrera nostra vindran potser uns que pensaran en nosaltres i el que hem fet. De totes maneres veure com treballa la gent de la federació ECOM i l’associació APPCAT, MIFAS, ADFO o MASBA a les que els hi vaig seguint les activitats em dóna tranquil·litat.

Malauradament la discapacitat física no desapareixerà mai (per problemes de salut, per accident, per vellesa..) i si tots, tant no discapacitats físics com discapacitats físics en som conscients, de ben segur tot canviarà i realment llavors tothom estarà integrat.

Cal recordar aquella cançó que diu: las obras quedan i la gente se va...

Si llegeixes això i ets arquitecte, tècnic en construcció, dissenyador, constructor, persona sensibilitzada o no amb el tema, espero que al menys l’escrit et faci reflexionar i pensis una mica en nosaltres. T’estarem molt agraïts.

Aquest escrit està dedicat a la Judith, una dona amb un cor molt gran, que un dia em va dir que perquè no escrivia algun post sobre aquest tema.

Descomptes i vagons de l’AVE no són accessibles per als discapacitats

Notícia del DIARI 20' edició Barcelona (el dibuix no, eh!)

Tot i la propaganda que s'ha fet de l'AVE com a transport accessible, els usuaris amb discapacitat van denunciar ahir que, en la pràctica, els vagons no estan ben adaptats i que ni tan sols poden accedir als descomptes oferts a la resta de viatgers...

Una obra nova! De ben segur deu ser perquè han pensat en una oferta millor.

Ave, ave, ave Maria...

Mides de les baranes d'una escala

Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de
novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres
arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat.
(DOGC núm. 2043, de 28 d'abril de 1995)
(Correcció d’errades en el DOGC núm. 2152, pàg. 319, de 10.1.1996).


Els passamans de l’escala estan situats a una alçada d’entre 0,90 m a 0,95 m en replans i 0,80 m a 0,85 m en el tram de graons, i tenen un disseny anatòmic que permet d’adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d’un tub rodó de 3 a 5 cm de diàmetre, separat com a mínim 4 cm dels paraments verticals.

Els passamans s’han de prolongar 0,30 m com a mínim més enllà dels extrems a l’acabament de cada tram d’escala.

El punt d’inflexió del passamà ha de coincidir amb l’inici del tram d’escala. L’inici i el final d’una escala se senyalitzen amb paviment diferenciat de la resta i disposen d’un nivell d’il·luminació durant la nit de 10 lux com a mínim.

Recordeu que si veieu que hi ha alguna errada us prego m’ho feu saber. No sóc una experta.

Mides i característiques de les escales adaptades

Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat. (DOGC núm. 2043, de 28 d'abril de 1995) (Correcció d’errades en el DOGC núm. 2152, pàg. 319, de 10.1.1996).

Una escala es considera adaptada quan compleix els requisits següents:

L’amplada útil de pas és d’1,20 m com a mínim. Els graons han de tenir una estesa mínima de 30 cm i una alçada màxima de 16 cm.

Les escales en projecció corba en planta o no recta hi ha una dimensió mínima d’estesa de 30 cm comptada a 40 cm de la cara interior. El nombre de graons seguits sense replà intermedi ha de ser com a màxim de 12 unitats.

El replans intermedis han de tenir una llargada mínima en la direcció de circulació d’1,20 m.

L’estesa s’ha d’acabar superficialment amb material no lliscant i no presentar discontinuïtat on s’uneix amb l’alçària. Les escales disposen de baranes que poden ser utilitzades en els dos sentits de circulació.

No creieu que és fàcil remenar entre tanta informació oficial i lleis. Si veieu que hi ha alguna errada us prego m’ho feu saber.

No em digueu repelent però, em queda el dubte de si una escala pot ser mai adaptada. En tot cas dintre d'uns parametres establerts, no?

Història d'una piscina

Fa uns dies vaig a la piscina, una de les millors que he provat.

Aquesta piscina té un accés especial per entrar les persones amb mobilitat reduïda. El vestidor en conjunt està bé, però no hi ha cap dutxa petita amb alguna barra per poder-s’hi agafar. Així que m’eixugo, em vesteixo i a casa em dutxo amb tranquil·litat i seguretat.

A la piscina petita, la que l’aigua t’arriba una mica més a munt de la panxa, per un costat s’hi pot baixar i pujar per una rampa. A l’altre, hi ha unes escales que també son bones, però la barana queda curta i tres graons queden sense protecció leteral. Just al sota d’aquesta barana hi ha bombolles i es fa difícil endevinar que encara queden escales quan ha acabat la barana. Vaig tenir sort el primer dia, uns amics em van advertir.

La bona voluntat dels que l’ha dissenyada s’hi veu i l’amabilitat del personal fan que per a mi sigui una cosa magnífica poder-hi anar. Allà em relaxo i puc fer moviments a l’aigua sense cansar-me, cosa que no podria fer fora d'ella. També posar-me en algun d’aquests xorrets calents que t’estoven el músculs i que surten pels costats enrajolats. Al fons cau l’aigua d’unes dutxes amb molta més pressió per aquell que vol tractar-se les cervicals.

Tots aquest petits inconvenients de segur amb el temps s’arreglaran, però sempre et queda aquell dubte i em pregunto si no serà que dins el col·lectiu de persones amb mobilitat reduïda no hi ha enginyers o tècnics? O potser és que aquest col·lectiu no s’assessora o incorpora al seu equip alguna d’aquestes persones enteses?

Potser un equip multidisciplinari evitaria fer i desfer la feina.

Sé de bona tinta que la gent amb mobilitat reduïda està ben preparada i segur que de voluntaris no en faltarien.

Diari escrit des de l'escúter: compra frustada

No tinc fotografia però la faré. L’altre dia, em va venir de gust menjar una mica de carn i vaig pensar en provar d’anar a comprar sola amb l’escúter.

El supermercat que em va semblar més proper des d’on estava, va ser el de Caprabo del carrer de Joan Prim de Granollers. A peu hi havia anat temps enrere, quan encara no em costava tant caminar i, sabia que no era accessible perquè hi ha un bon graó a l’entrada. Vaig pensar que provaria d’entrar pel carrer de Francesc Tarafa, on la vorera està un pel aixafada.

Quan vaig ser allà, em vaig adonar que no podia pujar la vorera asseguda a l’escúter; vaig baixar i amb molt d’esforç vaig poder enfilar-li. Tot seguit vaig entrar al supermercat.
La meva frustració va venir quan vaig veure que el lloc per on havia d’entrar estava ocupat per un munt de caixes plenes de productes. Les persones que estaven fent cua per pagar, em van voler ajudar perquè pogués passar pel mig, però va ser impossible perquè era molt estret el pas. Ells mateixos, em van dir que aquell pas estava pler habitualment.

Sé però, que si m'hagués esperat un dels treballadors hagués vingut a ajudar-me però vaig quedar parada i amb una gran decepció que vaig girar com vaig poder i vaig marxar sense comprar. Aquell dia no vaig tenir ganes d’anar enlloc més.

De positiu diré que normalment compro a Caprabo, però el de l'Avinguda Sant Julià. Té molt bon accés però em para molt lluny de casa. Tenen fins i tot un carret especial per acoplar a les cadires de rodes.

No sé que fer, si escriure a Caprabo des del seu web o deixar-ho passar...
Em costa molt queixar-me, però amb l’edat vaig perdent aquella por de molestar. No sé si m’explico. En fi, no sé que faré.

Zero...

- Vorera d’obra nova en la cruïlla de dos carrers sense rampa

- Contenidors situats al davant obstaculitzant el pas

- Cotxe que hi ha aparcat al mig

- Pal de senyalització al centre


Que fer davant d’aquesta situació?

Jo li he posat un zero, evidentment i us la penjo al bloc.

LLegit a EL PERIODICO

Foto: FERRAN NADEU (El Periodico)

No us perdeu l'article d'avui al diari EL PERIODICO

Titulars sobre accessibilitat de RENFE

- Els viatgers pateixen per accedir als combois més nous de Renfe

- Els passatgers han de salvar una altura de més de 50 centímetres a l'estació de Passeig de Gràcia

Adreçes interessants

Sol·licitud de la targeta d'aparcament individual

http://www.gencat.net/benestar/impresos/22100.pdf

Full de reclamació per a la supressió de barreres arquitectòniques

http://www.gencat.net/benestar/impresos/38676.pdf

Llegit al bloc de Víctor Pàmies

Víctor Pàmies ens parla de l'accessibilitat d'alguns llocs de Vallromanes

Vist al bloc de la Laura

Aquí us deixo el vídeo que recomana la Laura que ha vist a Lavanguardia.es del 26 de setembre.

Per on anava?

Per riure o per plorar?

Si prems sobre la imatge ho podràs veure millor.