Toc, toc... Qui hi ha?

Una cadira de rodes que vol entrar...

Obres noves a les que obliguen a fer-les accessibles i, passa el que passa si ni els amos ni el personal està sensibilitzat amb el tema.

Han de demanar permís els altres clients per entrar?

O, potser aquesta planta davant la rampa és per donar la benvinguda al client/a que demani fer-la servir? Què malpensats que som!

Queda dit...

Nota d'última hora: la botiga ja és accessible! Em consta que ja han tret la planteta. S'agraeix

Accessibilitat per a TOTS els sords

En Narcís veu que l’accessibilitat no progressa adequadament per a ell i la seva problemàtica.
Ja fa temps que cerca vídeos subtitulats per Internet, en troba ben pocs. Si va al vídeo club les pel·lícules espanyoles no en tenen, etc.
Avui però encara ho ha vist més clar.
Us deixo l’enllaç a l’apunt que ha fet al seu bloc.

La Fundació ECOM informa sobra la seva oferta de cursos gratuïts per a persones amb discapacitat en situació d'atur

Llegit al web de la Federació ECOM, potser us pot interessar:

La Fundació d’ECOM, a través dels seus Serveis d’Integració Laboral (SIL), ofereix els propers mesos diversos cursos gratuïts adreçats a persones amb discapacitat en situació d’atur o bé que vulguin millorar la seva ocupació.
Per a més informació fes un "clic" aquí

La meva pregunta és:
Hi ha previst acostar aquestes ofertes a les persones amb mobilitat reduïda de la comarca?
Serien possibles cursos en línia?

Des d'aquí deixo les preguntes a l'aire. Treballem també perquè l'accessibilitat trenqui distàncies!

COL·LABOCACIÓ AMB MASBA

És bo compartir les experiències i els treballs amb altres persones i entitats per tal de poder millorar tot allò que es pugui millorar i poder reconèixer les tasques ben fetes.

Des d'avui, aquest modest bloc que parla i treballa per l'accessibilitat col·laborarà amb MASBA perquè creu que, precisament, l'accessibilitat no ha de tenir fronteres.

Com i quan, us ho diré d'aquí uns dies. Si us animeu, ja ho sabeu.

L'accessibilitat dels contenidors d'escombreries

Avui, el meu company Josep M., durant una conversa m’ha fet adonar que no havia penjat una barrera arquitectònica que tenim a tots els carrers i que la patim no només les persones amb mobilitat reduïda sinó també les persones grans. Es tracta de la majoria de contenidors d’escombreries (tret dels de la recollida orgànica).

Solen ser de difícil obertura, pesen molt les tapes i les que s’accionen amb el peu poden desestabilitzar la persona.
En alguns pobles o ciutats ja s’estan soterrant i queden molt més baixos i estables.

Esperem que aviat no hàgim de parlar d’aquestes barreres al menys que quan en comprin de nous ho tinguin em compte.

Per cert, en aquesta fotografia si voleu jugar a endevinar en veure-ho diverses de barreres arquitectòniques.

"Varias normas de civismo se infringen a diario en el transporte"

Avui el diari 20 minutos publica una notícia que no ens ve gens de nou. La manca de civisme al transport públic. Res que no sapiguem però podeu ampliar la informació.
Incivisme, mala educació insensibilitat tot va a parar allà mateix.

No es pot canviar tot en un dia...

Es certa aquesta frase però, si procurem que les obres es facin ben fetes des d'un bon començament tot anirà millor.

..................

No deixeu de fer.., o de no anar... Penseu que demanar ajuda no és una vegonya.

Tinc records de petita ajudant a alguna persona gran a creuar la vorera, a baixar de la vorera si venia alguna persona amb un cotxet, etc.
Hi havien unes petites normes per circular a peu per la vorera, les recordeu? A mi me les van ensenyar a casa.

Actualment tot va “campi qui pugui”! En voreres estretes, com algunes del meu poble, hi preval la llei del més fort, i evidentment el més fort mai és una persona amb problemes de deambulació.
Molts cops he pensat de fer un manual de supervivència per a persones amb discapacitat física. No creieu, que si se’m posa al cap...

Amb els anys una aprèn a obrir la boca i demanar ajuda si cal, cosa impensable a la joventut, quan hi ha tanta feina en demostrar el que vals i que ho pots tot.
Sort que ara fa temps que no he de demostrar res, i si em cal demano la mà per pujar o baixar un graó molt alt o per creuar un carrer ample un dia de fort vent.

Penseu que a la vorera no momes hi caminem els coixos, també hi ha els avís i les persones invidents...