PROGRAMA PER A L’ADAPTACIÓ O L’ACCESSIBILITAT D’HABITATGES PER A PERSONES AMB DISMINUCIÓ
L'article comença així:
El Departament d’Acció Social i Ciutadania ha obert la convocatòria per la concessió d’ajuts del Programa per a l’adaptació o l’accessibilitat d’habitatges per a persones amb disminució, per l’exercici 2010...
Us recomano que per veure informació més detallada, entreu al seu web des aquí, perquè ho expliquen molt bé.
La fotografia d'aquest apunt és propietat d'aquesta web: fes clic aquí
La nova cara d'algunes botigues d'Anselm Clavé


Sembla que algunes de les botigues d'Anselm Clavé estan adaptant les seves entrades després de la remodelació de la carretera.
Aquí us deixo fotografiades dues botigues de telefonia. Aviat actualitzarem el recull de botigues accessibles que tenim exposades en el bloc Comerç accessible a Granollers que gestiono amb l'Antoni des de fa un parell d'anys.
Actualment, estic en contacte amb una associació de Mataró, perquè segurament hi hauran col·laboracions. Tenim prevista una passejada per Granollers tots junts per fer un ampli i detallat reportatge.
JORNADES PER A REFLEXIONAR SOBRE L'AUTONOMIA PERSONAL
He fet tard, ahir al vespre em vaig assabentar de la Jornada que avui s'està fent a la Casa del Mar a Barcelona.Sota el títol: Vides amb IN-dependència, un espai per a la reflexió sobre l'autonomia personal s'hi exposen i treballen temes molt interessants.
Us deixo l'enllaç a ECOM per si us animeu a anar-hi. Promet ser una gran Jornada, a jutjar pels temes i les persones que hi participen.
Tinc l'esperança de que algun/a lector/a d'aquest bloc hi hagi anat i ens deixi un petit resum de com ha anat.
Tríptic de la Jornada aquí
Entrevista de Fidel Masreal sobre la jubilació als 58 anys de les persones amb discapacitat en el diari elPeriodico de Catalunya
Ahir va sortir l'entrevista que em va fer elPeriódico de Catalunya. Recordeu que fa uns dies us ho vaig anunciar? No us he pogut anar deixant pistes tal i com us vaig dir que faria.
Ahir, per sorpresa, vaig veure l'article en una de les seves pàgines. Avui, no he parat de tenir trucades desitjant-me que s'arregli.
L'entrevista va sobre el decret del passat mes de gener on el Govern anunciava que les persones amb discapacitat podrien jubilar-se als 58 anys (no per res, sinó pel fet de que diuen que tenim l'esperança de vida més curta)
Jo, vaig ser de les que en principi m'ho vaig creure, però que al cap de pocs dies de fer l'apunt d'aquí on explicava que estava molt contenta. L'Anna em va trucar per fer-me caure del núvol on m'havia enfilat: hi havia lletra petita que no havia llegit.
M'agradaria més que llegíssiu el diari en paper perquè el periodista Fidel Masreal, autor de l'article, us ho explica molt bé. Allà, hi ha una part que en format digital no s'hi llegeix. Si no teniu el diari podeu anar a la biblioteca.
Espero que l'article serveixi per alguna cosa, serveixi perquè tots els col·lectius de persones amb diverses discapacitats fem pinya.
Necessitem el teu ajut, segurament tens un germà/na, un tiet/a o tens un amic/amiga que necessita que li facis costat en aquesta reivindicació.
Em pregunto: ¿per què es poden prejubilar altres col·lectius sense problemes als cinquanta i pico i nosaltres hem de pidolar per tal que ens donin una llarga malaltia?
La majoria hem treballat i cotitzat fa més de trenta anys i ara gairebé ja no podem. No és just.
En tres mesos el Govern avaluarà l’efectivitat del decret en la pràctica i no descarta ajustar-ne el contingut!!!!!!!!!
Recordeu el decret es va aprovar el GENER i ja estem a l'abril!
HA PASSAT UN TEMPS JA DES D'AQUESTA ENTREVISTA. VOLS SABER COM ESTÀ EL TEMA? Clica aquí o sobre el logo de l'associació d'APPCAT que veuràs al costat dret.
CURS DE DANSA INTEGRADA A GRANOLLERS
He rebut informació de La Troca sobre aquest curs de Dansa integrada a Granollers.El dia 6 d'abril estarà obert a tothom.
Per a més informació visiteu La Troca aquí.
VOLS JUGAR? Entra a ECOMLAB
Alguns pensareu que sóc l'encarregada del màrqueting d'ECOM, perquè sempre us parlo dels seus projectes, de les seves notícies... Doncs res més lluny, només en sóc una senzilla seguidora i de tant en tant publico alguna de les seves activitats al bloc. Però mai se sap, potser algun dia em fixaran...Avui us presento ECOMLAB, un projecte que ha creat ECOM per a sensibilitzar als infants, adolescents. Una colla de jocs interactius per entretenir, divertir, sensibilitzar i fer reflexionar. També adreçat als pares, als educadors i als tafaners com jo.
El bloc incorpora un sistema de navegació inclusiu, això vol dir que les persones cegues no necessiten tenir instal·lat cap programa per poder-hi navegar, el web té un zoom incorporat i a més tot el que està escrit està locutat. Així mateix, tots el vídeos estan subtitulats per a que sigui accessible per persones sordes. El doble sistema de navegació (menú de dalt i botons grans) no és casual ni estètic, sinó que està pensat perquè sigui més accessible per les persones amb dificultats de mobilitat. A l'apartat "ecomconfigura" ho explica molt bé i a més anima a fer la prova de navegar pel web amb els ulls tapats, per exemple.
Us convido a jugar-hi!
Endavant, prem aquí ECOMLAB
ENTREVISTA DE PREMSA

Em vaig quedar parada, gelada. El primer rampell va ser un "no" però quan vaig reflexionar vaig pensar que el tema s'ho valia. Això sí, espero que el sacrifici no sigui en va i faci rumiar a molta gent.
La veritat és que els periodistes em fan molta por (això dels programes escombreries els hi ha fet molt de mal) però crec que m'ha fet una bona entrevista. Ara, segurament els nervis m'hauran traït en algun punt. Ai! Ja m'ha entrat el cuquet del que havia o no havia d'haver dit!!!!!!.
Sabeu, us deixaré intrigats fins que surti publicat però us avanço que anirà sobre un tema que afecta a les discapacitats.
Potser fins i tot aquest dies aniré penjant reflexions sobre el tema i us deixo pistes.
Adéu comissió
Recordeu que el meu company i jo, estàvem dins d'una comissió de treball per a l'accessibilitat a Granollers?Doncs he de dir-vos, que ja fa bastants mesos que la van dissoldre. De fet, ja es veia a venir, perquè ja havíem començat a treballar, quan van iniciar les obres a la Plaça de la Corona i a la carretera i, tot i que la treballadora social que teníem, feia de pont d'enllaç amb l'Ajuntament, de poc van servir els nostres esforços, ni les nostres propostes (no com a professionals sinó com a usuaris experts a la via pública) per treballar conjuntament a l'hora de dissenyar-ho.
Vàrem fer treball de camp: una part del grup va anar al Teatre Auditori per veure com estava l'accessibilitat i si es podia millorar, una altra part del grup va anar al Poliesportiu...
En fi, feina feta per res. No és pas estrany, ni és el primer cop que treballem en va o se'ns que se'ns queden les idees. Sabeu per què? Doncs, perquè no cobrem. Avui en dia, encara val allò de "tanto tienes, tanto vales" i en aquest cas seria "tanto cobras, tanto vales" Que som coixos, però no tontos!
Quan vaig entrar al grup, ja ho vaig fer amb escepticisme, perquè ja he vist molts cops com funcionen aquestes coses, però con que sóc tossuda vaig voler tornar-ho a provar i també perquè la persona que ho coordinava semblava molt disposada a tirar-ho endavant, però malgrat tot ella no tenia cap poder.
Comissió adéu! L'excusa va ser aproximadament aquesta: que ara amb la crisi hi ha altres prioritats. Però la veritat és que les reunions que havien de ser periòdiques i molt especialment perquè de cara a poder participar en l'accessibilitat de la Festa Major des del grup, es van deixar de convocar durant mesos. Això ja em va anar refredant els ànims. En fi, aigua passada
Mentrestant, amb nom o no de la crisi, es construeix, desconstrueix i es torna a fer de nou, perquè el primer cop no s'ha fet be. I és segueix veient edificis de nova construcció amb graons inaccessibles.
Res, us queda fer el que sempre heu fet, anar als llocs que siguin accessibles per va nosaltres. O rondinar com jo mateixa o si voleu participar amb un grup podeu contactar , com jo he fet des de fa temps, amb MASBA, que treballa de valent perquè els mataronins i els de fora, es puguin desplaçar per la ciutat sense tantes barreres arquitectòniques. Les seves botigues i el mar ara estan a una bufada amb el túnel!
TV3 cada cop més accessible
El propietari del bloc Fora barreres auditives ha fet un apunt molt interessant on parla de que el servei de 3alacarta té més de 1000 vídeos subtitulats.TV3 està fent una feina molt important per a les persones amb problemes auditius.
Ohhhhhhhhhhh! Accessibilitat al Barça
No hi havia pensat mai amb els estadis de futbol, la veritat és que no m'agrada gens, però hi ha molta gent que sí.
Si algun/a aficionat/da va a diferents estadis, seria bo que fes una crònica sobre l'accessibilitat al seu bloc o que l'envii.
També estaria be que algun soci/a ens digués quants llocs hi ha per a persones amb discapacitat i total la informació que li semblés bona per compartir.
Portal SOCIALSERVEIS.CAT

Com podeu veure és un portal molt ben dissenyat al servei de professionals i usuaris, dirigit i gestionat per dos Diplomats en Treball Social, en actiu i amb llarga experiència.
Una eina que aviat es farà indispensable per a trobar els recursos immediatament.
Us convido a que hi doneu una volta.
Feu "clic" sobre la imatge per entrar-hi.
Tots els edificis de nova construcció hauran de ser accessibles
Apunt sobre l'accessibilitat del comerç a Olot
Prefereixo que vosaltres mateixos llegiu el seu apunt aquí.
Enllaçar els blocs pot anar molt be, el treball conjunt sempre dona millor fruit.
S’anticipa l’edat de jubilació als 58 anys a les persones amb discapacitat
Fins el 4 de desembre de 2009, quan es va aprovar el decret, aquesta a aquesta possibilitat només hi podien optar els treballadors amb un 65% o més.
Preneu nota i amplieu la informació aquí que hi ha penjada la notícia a ECOM.
AVUI dia 23 de febrer us he de dir que m'he assabentat de que en aquest decret hi ha "lletra petita". Llegiu-lo bé
No puc dir que estic decebuda, de petita ja em van ensenyar que enlloc donen duros a quatre pessetes i molt menys als discapacitats que sempre han hagut de treballar el doble per demostrar que poden.
És accessible per a tothom l'art?
Tot i que no crec en concursos, m'ho estic rumiant... I vosaltres?
Llegit a les notícies d'ECOM
VII edició del premis "Nous Genis", promoguda per Acció Social, el COCARMI i la CAM
La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila; el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras; el president del Comitè Català de Representants de Minusvàlids de Catalunya (Cocarmi), Francesc Pérez; i el director regional de Catalunya de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), Indaleci Mondéjar, van signar ahir al matí el conveni de col·laboració per organitzar la setena edició del concurs de pintura ‘Nous Genis’ adreçat a persones amb discapacitat.
El concurs ‘Nous Genis’ es va organitzar per primera vegada l’any 2003 amb motiu de l’Any Europeu del Discapacitat. Aquest certamen vol potenciar els aspectes dinamitzadors de les activitats artístiques per facilitar l’autonomia personal i l’adaptació a l’entorn social de les persones amb discapacitats psíquiques, físiques, sensorials i malalties mentals. L’any passat es van presentar al certamen 1.370 obres.
Enguany la temàtica dels treballs serà ‘L’amistat, els meus somnis’. S’hi poden presentar les persones amb discapacitat majors de 18 anys i que estiguin inscrites en una entitat sense afany de lucre amb, com a mínim, una seu a Catalunya. Cada autor podrà presentar una sola obra. Els treballs hauran de ser inèdits i es podran lliurar del dia 25 fins al 28 de març de 2010 al Local Cultural Sense (Carrer Blesa, 27-29 de Barcelona)...
Per ampliar la informació entreu al web d'ECOM
Progressa?
Aquest bloc de pisos, situat al carrer Mestre Coll deu fer poc més d'un any que està fet.Mireu i valoreu el que han fet a l'entrada. En comptes de fer una rampa han fet desnivells. Aquest tipus de coses fan dubtar de la voluntat de deixar les ciutats o vivendes accessibles a tothom.
Ho penso, ho dic, la base per la conscienciació està en les universitats, en els arquitectes, dissenyadors i tècnics joves, on hi tinc posada l'esperança, en ells i en aquells que no pensen només en tapar l'expedient.
Obridors de llaunes

Obridor de pots

Plaça de la Corona de Granollers
Mentrestant estava asseguda en un banc vaig escoltar com deien que ja hi havia caigut molta gent.
El que més em dol és que un grup de persones interessades amb aconseguir una bona mobilitat per a tothom, varem treballar durant tot l'any fent reunions, per tal de veure si podíem ajudar abans que les obres ja estesin fetes (per allò de que valen més quatre ulls que dos i per allò altre de que un cop fet...) però malauradament, veient el resultat queda clar que se'ns han ben rifat. Al menys aquesta és la meva percepció després d'assistir fins i tot a la última reunió de mobilitat de l'Ajuntament i o es va assegurar que quedaria bé.
En aquesta reunió van fer callar a un senyor que ho va dir (jo no l'havia vist i per tant no vaig poder opinar).
Ahir la gent passejava mirant al terra i si podien sentir els més diversos comentaris, cap a favor de la bona execució de l'obra.
El més curiós és que tot estant "de pena" la van inaugurà.
FESTA MAJOR GRANOLLERS

AQUEST ANY LA FESTA MAJOR MÉS ACCESSIBLE!
Un lavabo ben adaptat: el Dorado

Avui he pogut retratar un lavabo ben adaptat, espaiós (encara que no es vegi gaire a la fotografia) lliure de trastos (galledes, caixes, baietes de fregar...) on s'hi pot maniobrar amb cadira de rodes a la perfecció.
El seu accés des de l'exterior és perfecte. Aquesta joia la podreu trobar al Bar El Dorado Pinxos de la Rambla Vidal de Sant Feliu de Guixols.
Un 10 en accessibilitat per a ells.
Turisme sense barreres arquitectòniques. Viatges per a persones amb mobilitat reduïda
Us recomano que el visiteu, val la pena veure la feina que fan i fer servir la informació que hi recullen.
Gràcies Sílvia per la visita
Un pas enrera: Travessia de les Voltes de Sant Feliu de Guixols

Avui llegint el diari electrònic infoguixols.cat hi he vist a la secció d’opinions un escrit signat per Eva Moreno que m’ha cridat ràpidament l’atenció.
Què els hi costava fer una rampa?
Eva Moreno
Vull manifestar la meva queixa com a mare i ciutadana de Sant Feliu. Ara que s’han acabat les obres d’arranjament dels accessos a
Així, que de de bon matí, quan he anat al mercat, m’hi he acostat per fer unes fotografies per deixar-ne constància al bloc.
Particularment agraeixo a la senyora Eva Moreno el fet de que es decidís a publicar la seva opinió, i m’agradaria dir que en aquest “En fi...” del final, potser canviaria de sentit si cadascú de nosaltres fes el mateix que ha fet ella i en deixés constància escrita.
Sempre ho dic, no es tracta de criticar, sinó d’opinar constructivament perquè els dissenyadors urbans es sensibilitzin una mica més.
Espero de tot cor, que el seu escrit i el meu serveixin per canviar el sentit d'aquest “en fi...” i puguem veure ben aviat l'accés canviat, això, voldrà dir que l’opinió dels ciutadans també compte.
Què tal una rampa al mig amb unes baranes?
Aquesta altra fotografia és del carrer Estret, on també hi fan les obres. No sé si hi ha previst fer cap rampa. Ho he preguntat als operaris i no m'ho han sabut dir...
Vull comentar, que Sant Feliu treballa per l'accessibilitat, lent però va fent perquè pel centre s'hi pot caminar bé; pels carrers secundaris, ja és una altre tema...

Vista accessible al Monestir de Sant Feliu de Guixols
Progressa o no progressa? Vet aquí la qüestió...
Recordo que en l'última reunió de mobilitat i va haver un senyor que se'n va queixar, jo, en aquest cas no vaig poder opinar perquè no hi havia anat.
L'altre dia vaig passar-hi i vaig poder comprovar que efectivament la tria la va fer una persona o grup de persones, segurament molt professionals, no ho poso en dubte, però gens sensibilitzats amb el tema d'accessibilitat.
Poc puc dir-hi ara o poc hi podrem dir, el que està fet, fet està... No aixecaran tota una plaça per quatre coixos, però pregunteu als vostres avis que els hi sembla.
Crec que ho podien haver consultat a un tècnic sensibilitzat, que n'hi han.
Aquest dia no duia la càmera, però demà si puc faré fotografies.
Una rampa ben feta

Aquest és l'exemple d'una rampa ben feta. La comunitat de propietaris d'aquest bloc de pisos, ho va tenir clar a l'hora de fer la rampa. Si la feina és fa bé no s'ha de repetir o conviure amb una incomoditat que no ha resolt i a sobre s'ha pagat.
Enraseu-la al terra (ni les cadires de rodes elèctriques ni els escúters poden pujar graons ni que siguin petits).
Trieu un terra antilliscant (veieu el de la fotografia). Si us hi cap poseu també un passamà.
Aviat us penjaré una fotografia d'una rampa molt mal feta i veureu la diferència.
Desperta la sensibilitat i apropa’t a la discapacitat
Data: 11 de juliol
Lloc: Casal de Can Boada d’11,00 a 14,00h
Font de la informació: ECOM, per a més informació prem aquí
Reunió de Mobilitat
A poc a poc es van veient els primers resultats, les coses no es canvien en quatre dies i si es volen fer així normalment surten malament. Avui s'ha fet una pinzellada als temes que es van parlar a l'altra reunió per passar seguidament a parlar de l'estat actual.
M'agrada com està quedant el pla. Han ensenyat fotografies dels carrers en obres i si us he de dir la veritat, ja espero que estigui tot enllestit. Per a tots el que tenim problemes de mobilitat crec que serà una magnífica solució per poder sortir a passejar tranquil·lament.
També s'ha parlat de l'Ambicia't que ja està en funcionament. Tot plegat té bona pinta, només caldrà que tots hi posem una mica de la nostra part i també que es refresquin les classes d'educació viària per a tots aquells que van a la seva i no respecten cap norma.
Al web de l'Ajuntament hi ha penjada l'ORDENANÇA MUNICIPAL DE CIRCULACIÓ DE BICICLETES DE GRANOLLERS per si voleu donar-hi un cop d'ull.
He sortit contenta han estat oberts a la nostra col·laboració.
VORERES: és progressa adequadament al arreglar-les?

Veieu els resultats en les fotografies que he fet.
Si passeu per aquesta cantonada fixeu-vos que cap dels quatre cantons és accessible. Els usuaris d'escúters o cadires han de saltar uns bons graons o anar per la calçada.
Recordeu l'apunt que vaig fer fa molt de temps (feu clic aquí per veure la fotografia) doncs, encara està per arreglar.
Coneixem la pictografia?
De cara l'estiu ens convé està informats si volem viatjar de gust, còmodament i amb la màxima independència possible, per aquest motiu és bo conèixer que volen dir aquests "ninotets", els pictogrames, tan pràctics i que tan poques vegades els donem la importància que es mereixen.Us deixo l'enllaç de Turisme de Catalunya, turisme per a tothom.
Tram de Via Verda Ruta del Ferro i del Carbó: accessible
Google m'ha ofert aquesta adreça de la Generalitat on hi podreu trobar un tram de la Via Verda Ruta del Ferro i del Carbó promoguda pel Consorci de Vies Verdes de Girona.
Ens expliquen que es un passeig molt còmode i agradable fins i tot per circular-hi amb cadira de rodes.
Podeu ampliar la informació si premeu aquí
Si algun de vosaltres ha fet el tram i vol compartir com ho ha vist o com li ha anat, ens pot servir a tots.
II JORNADA ACCESSIBILITAT UNIVERSAL
II JORNADA ACCESSIBILITAT UNIVERSALEn Narcís, l'autor del bloc Postlocutius. Per la supresió de les barreres de comunicació, m'ha passat aquesta informació que pot ser molt útil.
Particularment, no hi podré anar a la Jornada en aquesta ocasió, però crec que és una oportunitat única perquè pot ser molt interessant. Com veureu al final també va dirigit al col·lectiu de persones amb algun tipus de discapacitat.
Avui veig que en aquest cas l'accessibilitat progressa adequadament.
Al seu web diuen que:
La jornada comptarà amb les següents mesures d'accessibilitat
Campus Torre dels Frares
Universitat de Vic
Data:
Dijous 18 de juny de 2009,
Hora:
de 8.30h a 19.00h
Dirigit a:
Ajuntaments, consells comarcals, serveis socials d'atenció primària i especialitzats, empreses, agents implicats en polítiques d'accessibilitat, oficines tècniques, responsables del disseny de plans d'accessibilitat, professionals de l'accessibilitat, acadèmics que vulguin incorporar l'accessibilitat a la seva recerca, estudiants de qualsevol disciplina sensibles a qüestions d'accessibilitat, persones amb discapacitat.
Per a més informació prem aquí per accedir al web de la Universitat
També animo als que viviu a Vic a anar-hi i que després ens en feu cinc cèntims.
Accessibilitat per a TOTS els sords
Ja fa temps que cerca vídeos subtitulats per Internet, en troba ben pocs. Si va al vídeo club les pel·lícules espanyoles no en tenen, etc.
Avui però encara ho ha vist més clar.
Us deixo l’enllaç a l’apunt que ha fet al seu bloc.
La Fundació ECOM informa sobra la seva oferta de cursos gratuïts per a persones amb discapacitat en situació d'atur
Llegit al web de la Federació ECOM, potser us pot interessar:La Fundació d’ECOM, a través dels seus Serveis d’Integració Laboral (SIL), ofereix els propers mesos diversos cursos gratuïts adreçats a persones amb discapacitat en situació d’atur o bé que vulguin millorar la seva ocupació.
Per a més informació fes un "clic" aquí
La meva pregunta és:
Hi ha previst acostar aquestes ofertes a les persones amb mobilitat reduïda de la comarca?
Serien possibles cursos en línia?
Des d'aquí deixo les preguntes a l'aire. Treballem també perquè l'accessibilitat trenqui distàncies!
COL·LABOCACIÓ AMB MASBA

Des d'avui, aquest modest bloc que parla i treballa per l'accessibilitat col·laborarà amb MASBA perquè creu que, precisament, l'accessibilitat no ha de tenir fronteres.
Com i quan, us ho diré d'aquí uns dies. Si us animeu, ja ho sabeu.
Grup de treball per l'accessibilitat a Granollers

Fent cas a aquella dita que diu: val més quatre ulls que dos, l’Ajuntament i com a coordinador, l’espai Sirius (representat per una Terapeuta ocupacional i una Treballadora Social) ha creat una comissió de treball formada per diferents persones amb diverses necessitats, que sota aquesta plural visió aporten els seus coneixements i experiències davant de cadascuna de les barreres amb les que s’enfronten cada dia.
Si t’agradaria unir-te al grup està obert. Si fas una trucada a Sirius o els hi envies un correu t’informaran.
T’hi esperem!
Una barrera menys!
Apunt al comentari de l'Anna
L’altre dia vaig fer un apunt sobre les Barreres invisibles i avui l’Anna ha tingut l’amabilitat de fer un comentari que val la pena que li dediqui una entrada en exclusiva.Primer vull fer aquesta petita reflexió:
Avui en dia que una gran majoria de dibuixos animats són monstres que persegueixen, maten... Què en els videojocs s’hi veu sang i fetge, decapitacions, tortures... Pel que es veu no passa res, perquè com tots sabem alguns pares deixen passar hores i hores als seus fills davant del televisor veient totes aquestes coses. No els preocupa gens ni mica si els seus fills tenen mals sons...
Gràcies Anna per participar i comentar.
L'accessibilitat dels contenidors d'escombreries

Solen ser de difícil obertura, pesen molt les tapes i les que s’accionen amb el peu poden desestabilitzar la persona.
En alguns pobles o ciutats ja s’estan soterrant i queden molt més baixos i estables.
LA CATOSFERA A GRANOLLERS
BARRERES INVISIBLES
Feu memòria i penseu: ¿Quantes persones amb discapacitat física surten en un programa de televisió com a treballadors cara al públic sense estar emparats pel mobiliari? ¿Quants discapacitats físics surten fent anuncis d’empresaris/es? O fent anuncis com a persona normal dins la societat, espots que no parlin de discapacitats expressament, vull dir.
A vegades em pregunto si no hi ha periodistes, presentadors, empresaris, mags...
Curiós oi?
Avui medito el tema de les barreres invisibles, on estan, i la manera de trencar-les.
LA SUBTITULACIÓ DELS VÍDEOS

Heu pensat la de vegades que han de veure la TV, el cinema o els vídeos com qui mira putxinel·lis?
El bloc FORA BARRERAS AUDITIVES ens ho explica.
UNA MANERA DE TRENCAR BARRERES
No us perdeu les entrevistes al president de l'Associació de paraplègics i discapacitats físics de Lleida (ASPID).
Què són els Premis ASPID? Llegiu fent un clic aquí
"Varias normas de civismo se infringen a diario en el transporte"
Incivisme, mala educació insensibilitat tot va a parar allà mateix.
QUÈ ÉS LA MINUSFERA?
Al primer bloc ja vaig anar veient que seria un calaix de sastre, sempre m’ha agradat guardar coses desordenadament. A peu coix, és un pessic d’això, un pessic d’allò...
El segon, aquí present va néixer de la inquietud de millorar l’accessibilitat d’aquet món pel que hem de caminar o rodar i ho vaig fer sota la pregunta: L’accessibilitat progressa adequadament? Amb l’interrogant perquè vaig pensar que deixava una porta oberta a la participació.
Seguint el bloc de l’Anna vaig trobar el de’n Quim. Des del bloc d’en Quim vaig entrar en un lloc anomenat la MINISFERA i allà hi vaig trobar el bloc d’en Bep i altres blocaires que vaig seguint gairebé cada dia, també veig que molts van fer el primer intent i ho van deixar.
La curiositat m’ha portat a fer unes preguntes al Quim perquè m’expliqués com va sorgir la idea de crear o agrupar blocs dins aquesta “petita esfera” i mireu el que ha tingut l’amabilitat de contestar-me:
Quan li he preguntat quan va sorgir la idea de crear la Minusfera, m’ha dit que va ser tot dinant amb un amic, aquí us ho explica ell mateix. Hum, la flaire del dinar!
Tot dinant va sortir el tema de que jo era seguidor del seu bloc i que de vegades hi havia fet algun comentari. Ell va dir-me; per què no en fas un de bloc, és molt fàcil i senzill, tens coses a dir i és una bona manera de fer-ho. Vaig seguir el seu consell en una nit de dissabte. Vaig perdrem una mica perquè no sempre és senzill entrar en aquestes coses. I així va néixer el meu bloc.
Al dir-ho a amics meus va començar una espècie d’efecte multiplicador i aquí estem.
Vaig veure que hi havia gent que s’agrupava sota noms que acabaven en FERA, blogsfera, penedesfera, girosfera, etc.. i se'm va ocórrer que podíem dir-nos Minusfera. El nom és com tot, no va agradar a tothom. Però quan les opinions ja estaven en dança el nom ja feia dies que corria..
La idea de la MINUSFERA és que tothom digui el que vulgui, sent conscients de que els que ho fem som gent amb alguna discapacitat. Els blocs poden ser del que la gent decideixi, sense cap tipus de condicionant, i tampoc volem condicionar les maneres, les formes ni tant sols el llenguatge; que tothom escrigui amb la llengua que es senti més còmode.
Ah! La Minusfera no té cap propietari. No és de ningú, ni tampoc de cap organització. MIFAS i ASPID n'han impulsat una mica l'idea, però n'estan completament al marge. Han d'estar-hi
Des de MIFAS van fer un curs per gent que volgués fer blocs. Va tenir bastant d’èxit i van sortir una desena de blocaires. Més tard vàrem fer una segona part, amb deu blocaires més i també la gent de Lleida, la gent d'ASPID van fer el mateix. De tota manera hi ha gent que forma part de la MINUSFERA sense ser-ne massa conscient. Jo els tinc a la llista, sempre que ells han dit que sí. Les persones del sector de la discapacitat som una mica desmanegats i no sempre volem fer pinya. Aquest n’és un exemple.
Hem de fer-ne més difusió, potser s’apuntaria més gent.
Fins on creus que podria arribar la Minusfera? O fins on t’agradaria que arribés?
No ho sé. No en tinc ni idea, no m’ho havia plantejat. Sovint trobo gent que seria magnífica que expliquessin les seves experiències a través d'un bloc. Però en general la gent no vol comprometre’s gaire, no vol saber res de coses que enganxin massa. Suposo que seria fantàstic que la MINUSFERA fos, acabés sent una mica un referent en el món de la discapacitat, que la gent que volgués treure el nas en el nostre gremi tingués present el que diem la gent que més o menys en formen part. Serà el que hagi de ser.
Creus que les persones amb mobilitat reduïda s’impliquen per millorar l’accessibilitat o prefereixen delegar les tasques les associacions?
Jo diria que la gent amb discapacitat, mobilitat reduïda en general està més mandrosa que mai. Adormida completament. Qui està despert, prefereix fer la guerra pel seu compte, sense tenir massa present l’entorn immediat. Les entitats associatives no tenen la credibilitat dels discapacitats preparats i que van per lliure. Una veritable llàstima. És general i no hi ha gaires excepcions. El sector, amb Internet o sense tenim ganes de molta cridòria però en el fons no tenim contundència. Així ens van les coses. La Minusfera pot ajudar a resoldre aquest problema? No ho sé, veig que la MINUSFERA no ha estat copiada per ningú enlloc. Mala senyal suposo. S’haurà de veure com avancen aquestes coses, però no sóc gaire optimista. Estem en un sector amb massa barraquetes...
Finalment m’agradaria dir que dins de la MINUSFERA hi ha gent que escriu molt bé i que té coses importants a dir. Hi ha mirades diferents, que busquen una mica la complicitat de la resta de la gent. Trenquen en general -tots els seus autors- la llàstima que altres els agradaria que féssim. En general diria que la gent ensenya el que vol ensenyar i ens diu com són i com volen ser. Està bé, Internet és un lloc fantàstic per canviar el món, començant -sovint- per un mateix.
En fi, més informació a http://minusfera.blogspot.com/
Gràcies Quim per la teva explicació, ja tinc clar que és la MINUSFERA, ja saps que m‘hi vaig apuntar tan aviat com la vaig descobrir.
Espero de tot cor que aquest apunt al bloc serveixi perquè la idea vagi agradant i que cada cop en siguem més.
Universitat Oberta de Catalunya. UOC

La UOC és una gran oportunitat per estudiar, sobretot per a les persones de mobilitat reduïda. El sistema de treball és molt bó, tens tutors, comunicació en línia pel campus i pots triar entre un grapat d'estudis.
Us recomano que hi feu una volta i escolteu els seus apartats.


Aquí no hi ha barreras arquitectòniques!
La meva manera d'entendre els diferents tipus de barreres
Definicions ni ha moltes però jo en faré unes de ben casolanes:
Entenc com a barrera a tota trava que limiti els moviments o la integració a la societat a les persones amb algun tipus de disminució.
Entenc com a barrera arquitectònica a aquella que afecta a les persones amb problemes de deambulació (usuaris de cadires de rodes, crosses, bastons, caminadors...). Aquest tipus de barrera la podem trobar al carrer, als edificis, al transport.
Entenc com a barrera visual a aquella que afecta a les persones que tenen problemes de visió (ceguesa de diferents graus o total) que necessiten ajudes tècniques de tipus sonor, o tàctil. En aquest apartat també hi compto les barreres arquitectòniques que els hi dificulta poder circular sense perills per les ciutats (obstacles, manca de senyalització acústica en semàfors...) Aquestes barreres les trobem al carrer, al cinema, la TV...
Entenc per barrera psíquica aquella que dificulta a les persones amb problemes psíquics a participar d’actes que estarien dins les seves possibilitats (pocs espais condicionats, manca de personal d’ajuda... ) Aquestes barreres les podem trobar a qualsevol lloc, també hi compto les barreres arquitectòniques.
Entenc per barrera cívica (aquest nom me l’acabo d’inventar) aquella que no respecta els espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda o visual (exemples usar els espais d’aparcaments reservats, parar o aparcar el cotxe en passos de vianants o sobre la vorera, tirar objectes al terra...)
TEATRE AUDITORI DE GRANOLLERS

No és ciència ficció, és un cas com un cabàs!
Una amiga, molt amiga ahir li va passar un cas que la va deixar garratibada. Us l’explicaré resumit.
Va convidar a una amiga i els seus familiars a conèixer el Teatre Auditori de Granollers, ja que ells són de Barcelona.
La meva amiga va obrir l’ordinador per fer les reserves en línia i no va saber quina butaca triar perquè la seva amiga té una disminució física que la impossibilita pujar escales i no volia equivocar-se. Així que, amb l’ordinador al davant i el telèfon a la mà va trucar a l'auditori a fi de que li aconsellesin quina fila podia ser la millor.
La primera senyoreta que va respondre al telèfon li va demanar si podia trucar un moment més tard, perquè la persona que ho sabia estava parlant per un altre telèfon. La meva amiga molt amablement va acceptar i va tornar a trucar.
Quan va tornar a trucar i va anar per explicar-li a l'altra senyoreta de que es tractava, ella li va contestar rapidament que ja sabia de que anava perquè ja li havien explicat. Va passar directament a l’explicació; li va dir que per poder fer ús dels seients per a persones amb discapacitat es tenia que portar un certificat metge, que eren les normes...
La meva amiga avui encara s’està estirant els cabells, no podia creure’s el que estava escoltant, em diu que van tenir una conversa una mica tivant però educada i que el malentès va venir per no sé quines raons d’un descompte per a “discapacitats” que ella no en tenia ni idea que existís i que tampoc en feia per tant cap demanda. Al final va quedar clar que només volia saber quina fila, butaca o el que fos li calia demanar perquè la seva amiga pogués anar al teatre.
Al final només la fila 8 té aquesta qualitat, però tot era molt complicat, hi havia dos espais buits per a usuaris de cadira de rodes (en el cas que ella portés la seva cadira) però els altres acompanyants no podien estar al seu costat (estava tot venut).
Evidentment se li van treure totes les ganes de portar als amics al teatre i la seva amiga diu que ara no hi aniria ni lligada.
Mireu la fotografia i digueu-me si amb tot aquests espai no es pot ampliar tota la fila per aquest ús? Reflexioneu com un teatre que fa quatre dies que està fet no s’hagi calculat millor.
Feu-ho per la meva amiga o per qualsevol persona que conegueu, quan aneu al teatre us hi fixeu i mireu quanta gent de la fila 8 no podria estar asseguda en un altre lloc. Potser si ho sabessin, deixarien que l’amiga de la meva amiga, veiés aquell dia la funció.
És solidari Granollers? Crec que sí però crec que els granollerins no estan informats de les barreres que encara hi han i no parlo només d’obres antigues...
Reflexionem, només així ens farem concients del que significa.
Un dia 8 de març dedicat
Primer, a les dones-mares que al llarg de la seva vida tenen cura d’un/a fill/a amb algun tipus de discapacitat (i molt especialment aquelles dels anys 1950 que varen haver de fer-ho gairebé soles i d’amagat).
Tot i que tenir cura d’un/a fill/a amb discapacitat, una mare no ho considera feina─ ja que la fa amb amor─ si que és una tasca molt dura tant a nivell físic com psíquic i sense data de jubilació. Si a tot això hi sumem el treball fora de casa i les tasques pròpies del rol de dona a la llar, poc més em cal dir.
Segon, a les dones amb discapacitat que treballen tant per a elles mateixes com per ajudar a gent amb el mateix handicap, oferint la seva experiència en associacions o en solitari i que amb les seves revindicacions intenten aplanar el camí dels qui els vindran al darrera.
Des del bloc de l’accessibilitat faig una crida a la solidaritat a totes les persones (homes o dones) dels estaments públics a l’hora de dissenyar o arreglar les ciutats perquè pensin amb l'ara i el demà.
Una altra crida aquest cop a la comprensió, a tots aquells que aparquen els seus cotxes en espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda sense tenir-ne cap necessitat perquè potser una mare cerca aparcament per poder baixar en braços al seu fill/a.
“Posa’t al seu lloc encara que sigui per uns moments” seria la meva campanya solidaria.
Feliç dia!





