L’altre dia vaig fer un apunt sobre les Barreres invisibles i avui l’Anna ha tingut l’amabilitat de fer un comentari que val la pena que li dediqui una entrada en exclusiva.Primer vull fer aquesta petita reflexió:
Avui en dia que una gran majoria de dibuixos animats són monstres que persegueixen, maten... Què en els videojocs s’hi veu sang i fetge, decapitacions, tortures... Pel que es veu no passa res, perquè com tots sabem alguns pares deixen passar hores i hores als seus fills davant del televisor veient totes aquestes coses. No els preocupa gens ni mica si els seus fills tenen mals sons...
Doncs mireu-vos l’enllaç d’aquesta notícia de la BBC publicada pel diari 20 minutos que ens recomana l’Anna.
Ara tinc por de tenir mals sons només de pensar en aquest tipus de pares.
Gràcies Anna per participar i comentar.
Realment l'accessibilitat progressa adequadament?
2 comentaris:
Això de tenir una persona "diferent" en primera línia no és habitual, si ho fos deixaria de resultar xocant i es veuria amb naturalitat. Malauradament no és així. Per desgràcia, alguns adults són incapaços de donar explicacions pertinents als seus fills, perquè tenen els seus propis prejudicis.
Marga
Gràcies Marga pel comentari
Publica un comentari a l'entrada