Reunió de Mobilitat

Granollers
A poc a poc es van veient els primers resultats, les coses no es canvien en quatre dies i si es volen fer així normalment surten malament. Avui s'ha fet una pinzellada als temes que es van parlar a l'altra reunió per passar seguidament a parlar de l'estat actual.

M'agrada com està quedant el pla. Han ensenyat fotografies dels carrers en obres i si us he de dir la veritat, ja espero que estigui tot enllestit. Per a tots el que tenim problemes de mobilitat crec que serà una magnífica solució per poder sortir a passejar tranquil·lament.

També s'ha parlat de l'Ambicia't que ja està en funcionament. Tot plegat té bona pinta, només caldrà que tots hi posem una mica de la nostra part i també que es refresquin les classes d'educació viària per a tots aquells que van a la seva i no respecten cap norma.

Al web de l'Ajuntament hi ha penjada l'ORDENANÇA MUNICIPAL DE CIRCULACIÓ DE BICICLETES DE GRANOLLERS per si voleu donar-hi un cop d'ull.

He sortit contenta han estat oberts a la nostra col·laboració.

VORERES: és progressa adequadament al arreglar-les?

Les de la fotografia no. Fa poc que van arreglar aquesta vorera que hi ha a la cantonada del carrer de Tetuan i Bruniquer de Granollers, quan ho van fer van deixar les rajoles mal posades a més de no enrasar el pendent a ran de terra.

Veieu els resultats en les fotografies que he fet.

Si passeu per aquesta cantonada fixeu-vos que cap dels quatre cantons és accessible. Els usuaris d'escúters o cadires han de saltar uns bons graons o anar per la calçada.

Recordeu l'apunt que vaig fer fa molt de temps (feu clic aquí per veure la fotografia) doncs, encara està per arreglar.

Coneixem la pictografia?

De cara l'estiu ens convé està informats si volem viatjar de gust, còmodament i amb la màxima independència possible, per aquest motiu és bo conèixer que volen dir aquests "ninotets", els pictogrames, tan pràctics i que tan poques vegades els donem la importància que es mereixen.
Us deixo l'enllaç de Turisme de Catalunya, turisme per a tothom.

Tram de Via Verda Ruta del Ferro i del Carbó: accessible

Avui a Internet he fet recerca de llocs accessibles per penjar al bloc per si algú li pot interessar de cara a les vacances.
Google m'ha ofert aquesta adreça de la Generalitat on hi podreu trobar un tram de la Via Verda Ruta del Ferro i del Carbó promoguda pel Consorci de Vies Verdes de Girona.
Ens expliquen que es un passeig molt còmode i agradable fins i tot per circular-hi amb cadira de rodes.
Podeu ampliar la informació si premeu aquí

Si algun de vosaltres ha fet el tram i vol compartir com ho ha vist o com li ha anat, ens pot servir a tots.

II JORNADA ACCESSIBILITAT UNIVERSAL

II JORNADA ACCESSIBILITAT UNIVERSAL

En Narcís, l'autor del bloc Postlocutius. Per la supresió de les barreres de comunicació, m'ha passat aquesta informació que pot ser molt útil.

Particularment, no hi podré anar a la Jornada en aquesta ocasió, però crec que és una oportunitat única perquè pot ser molt interessant. Com veureu al final també va dirigit al col·lectiu de persones amb algun tipus de discapacitat.

Avui veig que en aquest cas l'accessibilitat progressa adequadament.
Al seu web diuen que:
La jornada comptarà amb les següents mesures d'accessibilitat

Subtitulació en pantalla

Llengua de signes

Servei d'acompanyament

Lloc: Aula Magna
Campus Torre dels Frares
Universitat de Vic
Data:
Dijous 18 de juny de 2009,
Hora:
de 8.30h a 19.00h

Dirigit a:

Ajuntaments, consells comarcals, serveis socials d'atenció primària i especialitzats, empreses, agents implicats en polítiques d'accessibilitat, oficines tècniques, responsables del disseny de plans d'accessibilitat, professionals de l'accessibilitat, acadèmics que vulguin incorporar l'accessibilitat a la seva recerca, estudiants de qualsevol disciplina sensibles a qüestions d'accessibilitat, persones amb discapacitat.

Per a més informació prem aquí per accedir al web de la Universitat

També animo als que viviu a Vic a anar-hi i que després ens en feu cinc cèntims.

Accessibilitat per a TOTS els sords

En Narcís veu que l’accessibilitat no progressa adequadament per a ell i la seva problemàtica.
Ja fa temps que cerca vídeos subtitulats per Internet, en troba ben pocs. Si va al vídeo club les pel·lícules espanyoles no en tenen, etc.
Avui però encara ho ha vist més clar.
Us deixo l’enllaç a l’apunt que ha fet al seu bloc.

La Fundació ECOM informa sobra la seva oferta de cursos gratuïts per a persones amb discapacitat en situació d'atur

Llegit al web de la Federació ECOM, potser us pot interessar:

La Fundació d’ECOM, a través dels seus Serveis d’Integració Laboral (SIL), ofereix els propers mesos diversos cursos gratuïts adreçats a persones amb discapacitat en situació d’atur o bé que vulguin millorar la seva ocupació.
Per a més informació fes un "clic" aquí

La meva pregunta és:
Hi ha previst acostar aquestes ofertes a les persones amb mobilitat reduïda de la comarca?
Serien possibles cursos en línia?

Des d'aquí deixo les preguntes a l'aire. Treballem també perquè l'accessibilitat trenqui distàncies!

COL·LABOCACIÓ AMB MASBA

És bo compartir les experiències i els treballs amb altres persones i entitats per tal de poder millorar tot allò que es pugui millorar i poder reconèixer les tasques ben fetes.

Des d'avui, aquest modest bloc que parla i treballa per l'accessibilitat col·laborarà amb MASBA perquè creu que, precisament, l'accessibilitat no ha de tenir fronteres.

Com i quan, us ho diré d'aquí uns dies. Si us animeu, ja ho sabeu.

Grup de treball per l'accessibilitat a Granollers

Granollers és una ciutat capdavantera en molts camps, també en el camp de l’accessibilitat hi està posant fil a l’agulla, no només pels que viuen a Granollers, sinó també pels visitants dels pobles veïns.

Fent cas a aquella dita que diu: val més quatre ulls que dos, l’Ajuntament i com a coordinador, l’espai Sirius (representat per una Terapeuta ocupacional i una Treballadora Social) ha creat una comissió de treball formada per diferents persones amb diverses necessitats, que sota aquesta plural visió aporten els seus coneixements i experiències davant de cadascuna de les barreres amb les que s’enfronten cada dia.

Si t’agradaria unir-te al grup està obert. Si fas una trucada a Sirius o els hi envies un correu t’informaran.

T’hi esperem!

Una barrera menys!

Ahir el Parlament de Catalunya va aprovar la llei que garantirà que les persones amb discapacitat que van acompanyades per gossos guia puguin entrar en establiments, transports, espais públics...

UnA bArReRa MeNySsssss!

Apunt al comentari de l'Anna

L’altre dia vaig fer un apunt sobre les Barreres invisibles i avui l’Anna ha tingut l’amabilitat de fer un comentari que val la pena que li dediqui una entrada en exclusiva.

Primer vull fer aquesta petita reflexió:

Avui en dia que una gran majoria de dibuixos animats són monstres que persegueixen, maten... Què en els videojocs s’hi veu sang i fetge, decapitacions, tortures... Pel que es veu no passa res, perquè com tots sabem alguns pares deixen passar hores i hores als seus fills davant del televisor veient totes aquestes coses. No els preocupa gens ni mica si els seus fills tenen mals sons...

Doncs mireu-vos l’enllaç d’aquesta notícia de la BBC publicada pel diari 20 minutos que ens recomana l’Anna.

Ara tinc por de tenir mals sons només de pensar en aquest tipus de pares.

Gràcies Anna per participar i comentar.

Realment l'accessibilitat progressa adequadament?

L'accessibilitat dels contenidors d'escombreries

Avui, el meu company Josep M., durant una conversa m’ha fet adonar que no havia penjat una barrera arquitectònica que tenim a tots els carrers i que la patim no només les persones amb mobilitat reduïda sinó també les persones grans. Es tracta de la majoria de contenidors d’escombreries (tret dels de la recollida orgànica).

Solen ser de difícil obertura, pesen molt les tapes i les que s’accionen amb el peu poden desestabilitzar la persona.
En alguns pobles o ciutats ja s’estan soterrant i queden molt més baixos i estables.

Esperem que aviat no hàgim de parlar d’aquestes barreres al menys que quan en comprin de nous ho tinguin em compte.

Per cert, en aquesta fotografia si voleu jugar a endevinar en veure-ho diverses de barreres arquitectòniques.

LA CATOSFERA A GRANOLLERS

Avui m'han confirmat que el lloc on es celebrarà la Catosfera serà accessible!!!

BARRERES INVISIBLES

En un apunt del bloc hi vaig descriure els tipus de barreres que jo coneixia i ara he descobert (segurament vosaltres ja hi havíeu caigut) que n’hi ha un tipus molt subtil i sigil·losa i que tot i que segurament podria entrar dins l’apartat que l’Anna ens va mencionar (el social), prefereixo deixar-lo com a un més. És tracta de la barrera invisible, la pot veure poca gent però, hi és.

Feu memòria i penseu: ¿Quantes persones amb discapacitat física surten en un programa de televisió com a treballadors cara al públic sense estar emparats pel mobiliari? ¿Quants discapacitats físics surten fent anuncis d’empresaris/es? O fent anuncis com a persona normal dins la societat, espots que no parlin de discapacitats expressament, vull dir.

A vegades em pregunto si no hi ha periodistes, presentadors, empresaris, mags...
Curiós oi?
Avui medito el tema de les barreres invisibles, on estan, i la manera de trencar-les.

Què en penseu?

LA SUBTITULACIÓ DELS VÍDEOS

Si pensa poc en aquest tema si no s’està sensibilitzat amb la problemàtica que tenen les persones sordes.
Heu pensat la de vegades que han de veure la TV, el cinema o els vídeos com qui mira putxinel·lis?
El bloc FORA BARRERAS AUDITIVES ens ho explica.

UNA MANERA DE TRENCAR BARRERES

He trobat un pojecte molt interessant que serveix per trencar barreres, en aquest cas també les socials (de les que ens feia referència el comentari de l'Anna a l'apunt que us enllaço aquí).
No us perdeu les entrevistes al president de l'Associació de paraplègics i discapacitats físics de Lleida (ASPID).






Què són els Premis ASPID? Llegiu fent un clic aquí

"Varias normas de civismo se infringen a diario en el transporte"

Avui el diari 20 minutos publica una notícia que no ens ve gens de nou. La manca de civisme al transport públic. Res que no sapiguem però podeu ampliar la informació.
Incivisme, mala educació insensibilitat tot va a parar allà mateix.

QUÈ ÉS LA MINUSFERA?

L’Anna va ser la persona que em va engrescar a fer el primer bloc i des de les hores ençà, ja en gestiono tres i el quatre va en camí.

Al primer bloc ja vaig anar veient que seria un calaix de sastre, sempre m’ha agradat guardar coses desordenadament. A peu coix, és un pessic d’això, un pessic d’allò...

El segon, aquí present va néixer de la inquietud de millorar l’accessibilitat d’aquet món pel que hem de caminar o rodar i ho vaig fer sota la pregunta: L’accessibilitat progressa adequadament? Amb l’interrogant perquè vaig pensar que deixava una porta oberta a la participació.

Seguint el bloc de l’Anna vaig trobar el de’n Quim. Des del bloc d’en Quim vaig entrar en un lloc anomenat la MINISFERA i allà hi vaig trobar el bloc d’en Bep i altres blocaires que vaig seguint gairebé cada dia, també veig que molts van fer el primer intent i ho van deixar.

La curiositat m’ha portat a fer unes preguntes al Quim perquè m’expliqués com va sorgir la idea de crear o agrupar blocs dins aquesta “petita esfera” i mireu el que ha tingut l’amabilitat de contestar-me:

Quan li he preguntat quan va sorgir la idea de crear la Minusfera, m’ha dit que va ser tot dinant amb un amic, aquí us ho explica ell mateix. Hum, la flaire del dinar!

Tot dinant va sortir el tema de que jo era seguidor del seu bloc i que de vegades hi havia fet algun comentari. Ell va dir-me; per què no en fas un de bloc, és molt fàcil i senzill, tens coses a dir i és una bona manera de fer-ho. Vaig seguir el seu consell en una nit de dissabte. Vaig perdrem una mica perquè no sempre és senzill entrar en aquestes coses. I així va néixer el meu bloc.
Al dir-ho a amics meus va començar una espècie d’efecte multiplicador i aquí estem.

Vaig veure que hi havia gent que s’agrupava sota noms que acabaven en FERA, blogsfera, penedesfera, girosfera, etc.. i se'm va ocórrer que podíem dir-nos Minusfera. El nom és com tot, no va agradar a tothom. Però quan les opinions ja estaven en dança el nom ja feia dies que corria..

La idea de la MINUSFERA és que tothom digui el que vulgui, sent conscients de que els que ho fem som gent amb alguna discapacitat. Els blocs poden ser del que la gent decideixi, sense cap tipus de condicionant, i tampoc volem condicionar les maneres, les formes ni tant sols el llenguatge; que tothom escrigui amb la llengua que es senti més còmode.

Ah! La Minusfera no té cap propietari. No és de ningú, ni tampoc de cap organització. MIFAS i ASPID n'han impulsat una mica l'idea, però n'estan completament al marge. Han d'estar-hi

Costa que la gent hi participi? N’has fet gaire difusió?

Des de MIFAS van fer un curs per gent que volgués fer blocs. Va tenir bastant d’èxit i van sortir una desena de blocaires. Més tard vàrem fer una segona part, amb deu blocaires més i també la gent de Lleida, la gent d'ASPID van fer el mateix. De tota manera hi ha gent que forma part de la MINUSFERA sense ser-ne massa conscient. Jo els tinc a la llista, sempre que ells han dit que sí. Les persones del sector de la discapacitat som una mica desmanegats i no sempre volem fer pinya. Aquest n’és un exemple.
Hem de fer-ne més difusió, potser s’apuntaria més gent.

Fins on creus que podria arribar la Minusfera? O fins on t’agradaria que arribés?

No ho sé. No en tinc ni idea, no m’ho havia plantejat. Sovint trobo gent que seria magnífica que expliquessin les seves experiències a través d'un bloc. Però en general la gent no vol comprometre’s gaire, no vol saber res de coses que enganxin massa. Suposo que seria fantàstic que la MINUSFERA fos, acabés sent una mica un referent en el món de la discapacitat, que la gent que volgués treure el nas en el nostre gremi tingués present el que diem la gent que més o menys en formen part. Serà el que hagi de ser.

Creus que les persones amb mobilitat reduïda s’impliquen per millorar l’accessibilitat o prefereixen delegar les tasques les associacions?

Jo diria que la gent amb discapacitat, mobilitat reduïda en general està més mandrosa que mai. Adormida completament. Qui està despert, prefereix fer la guerra pel seu compte, sense tenir massa present l’entorn immediat. Les entitats associatives no tenen la credibilitat dels discapacitats preparats i que van per lliure. Una veritable llàstima. És general i no hi ha gaires excepcions. El sector, amb Internet o sense tenim ganes de molta cridòria però en el fons no tenim contundència. Així ens van les coses. La Minusfera pot ajudar a resoldre aquest problema? No ho sé, veig que la MINUSFERA no ha estat copiada per ningú enlloc. Mala senyal suposo. S’haurà de veure com avancen aquestes coses, però no sóc gaire optimista. Estem en un sector amb massa barraquetes...

Finalment m’agradaria dir que dins de la MINUSFERA hi ha gent que escriu molt bé i que té coses importants a dir. Hi ha mirades diferents, que busquen una mica la complicitat de la resta de la gent. Trenquen en general -tots els seus autors- la llàstima que altres els agradaria que féssim. En general diria que la gent ensenya el que vol ensenyar i ens diu com són i com volen ser. Està bé, Internet és un lloc fantàstic per canviar el món, començant -sovint- per un mateix.

En fi, més informació a http://minusfera.blogspot.com/


Gràcies Quim per la teva explicació, ja tinc clar que és la MINUSFERA, ja saps que m‘hi vaig apuntar tan aviat com la vaig descobrir.
Espero de tot cor que aquest apunt al bloc serveixi perquè la idea vagi agradant i que cada cop en siguem més.

De moment que sapiguem, no té barreres arquitectòniques, al menys de les que trobem pel carrer.

Qui s'anima?

Universitat Oberta de Catalunya. UOC

La UOC és una gran oportunitat per estudiar, sobretot per a les persones de mobilitat reduïda. El sistema de treball és molt bó, tens tutors, comunicació en línia pel campus i pots triar entre un grapat d'estudis.

Us recomano que hi feu una volta i escolteu els seus apartats.





Aquí no hi ha barreras arquitectòniques!

La meva manera d'entendre els diferents tipus de barreres

Quan sentim parlar de barreres, de ben segur, que el primer que ens ve al cap és una vorera alta. Ho és, no us diré pas que no però, sapigueu que això només és la punta de l’iceberg.

Definicions ni ha moltes però jo en faré unes de ben casolanes:

Entenc com a barrera a tota trava que limiti els moviments o la integració a la societat a les persones amb algun tipus de disminució.

Entenc com a barrera arquitectònica a aquella que afecta a les persones amb problemes de deambulació (usuaris de cadires de rodes, crosses, bastons, caminadors...). Aquest tipus de barrera la podem trobar al carrer, als edificis, al transport.

Entenc com a barrera de comunicació a aquella que afecta a les persones que tenen problemes auditius (sordesa de diferents graus o total) que necessiten ajudes tècniques com pot ser la subtitulació en els actes públics, la TV, el cinema, el teatre, consultoris mèdics, hospitals o en alguns casos un interpret de llenguatge de signes...

Entenc com a barrera visual a aquella que afecta a les persones que tenen problemes de visió (ceguesa de diferents graus o total) que necessiten ajudes tècniques de tipus sonor, o tàctil. En aquest apartat també hi compto les barreres arquitectòniques que els hi dificulta poder circular sense perills per les ciutats (obstacles, manca de senyalització acústica en semàfors...) Aquestes barreres les trobem al carrer, al cinema, la TV...

Entenc per barrera psíquica aquella que dificulta a les persones amb problemes psíquics a participar d’actes que estarien dins les seves possibilitats (pocs espais condicionats, manca de personal d’ajuda... ) Aquestes barreres les podem trobar a qualsevol lloc, també hi compto les barreres arquitectòniques.

Entenc per barrera cívica (aquest nom me l’acabo d’inventar) aquella que no respecta els espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda o visual (exemples usar els espais d’aparcaments reservats, parar o aparcar el cotxe en passos de vianants o sobre la vorera, tirar objectes al terra...)

La següent és una aportació que ha fet l'Anna i que m'ha semblat magnífica que quedés exposada aquí:

Barrera social. És aquella que, tot i no existir barreres de les abans esmentades dificulta la participació d’una persona amb discapacitat. Hi comptaríem aquí l’actitud, la predisposició, els prejudicis, la bona voluntat...

Espero que el que he escrit serveixi per comprendre millor el problema. També demano que si m’he deixat alguna cosa que creieu important m’ho feu saber.

He de dir-vos que jo treballo per les barreres arquitectòniques principalment.

TEATRE AUDITORI DE GRANOLLERS

Teatre auditori de Granollers i seients per a persones amb mobilitat reduïda.

No és ciència ficció, és un cas com un cabàs!
Una amiga, molt amiga ahir li va passar un cas que la va deixar garratibada. Us l’explicaré resumit.
Va convidar a una amiga i els seus familiars a conèixer el Teatre Auditori de Granollers, ja que ells són de Barcelona.
La meva amiga va obrir l’ordinador per fer les reserves en línia i no va saber quina butaca triar perquè la seva amiga té una disminució física que la impossibilita pujar escales i no volia equivocar-se. Així que, amb l’ordinador al davant i el telèfon a la mà va trucar a l'auditori a fi de que li aconsellesin quina fila podia ser la millor.

La primera senyoreta que va respondre al telèfon li va demanar si podia trucar un moment més tard, perquè la persona que ho sabia estava parlant per un altre telèfon. La meva amiga molt amablement va acceptar i va tornar a trucar.

Quan va tornar a trucar i va anar per explicar-li a l'altra senyoreta de que es tractava, ella li va contestar rapidament que ja sabia de que anava perquè ja li havien explicat. Va passar directament a l’explicació; li va dir que per poder fer ús dels seients per a persones amb discapacitat es tenia que portar un certificat metge, que eren les normes...

La meva amiga avui encara s’està estirant els cabells, no podia creure’s el que estava escoltant, em diu que van tenir una conversa una mica tivant però educada i que el malentès va venir per no sé quines raons d’un descompte per a “discapacitats” que ella no en tenia ni idea que existís i que tampoc en feia per tant cap demanda. Al final va quedar clar que només volia saber quina fila, butaca o el que fos li calia demanar perquè la seva amiga pogués anar al teatre.

Al final només la fila 8 té aquesta qualitat, però tot era molt complicat, hi havia dos espais buits per a usuaris de cadira de rodes (en el cas que ella portés la seva cadira) però els altres acompanyants no podien estar al seu costat (estava tot venut).

Evidentment se li van treure totes les ganes de portar als amics al teatre i la seva amiga diu que ara no hi aniria ni lligada.

Mireu la fotografia i digueu-me si amb tot aquests espai no es pot ampliar tota la fila per aquest ús? Reflexioneu com un teatre que fa quatre dies que està fet no s’hagi calculat millor.

Feu-ho per la meva amiga o per qualsevol persona que conegueu, quan aneu al teatre us hi fixeu i mireu quanta gent de la fila 8 no podria estar asseguda en un altre lloc. Potser si ho sabessin, deixarien que l’amiga de la meva amiga, veiés aquell dia la funció.

És solidari Granollers? Crec que sí però crec que els granollerins no estan informats de les barreres que encara hi han i no parlo només d’obres antigues...

Reflexionem, només així ens farem concients del que significa.

Un dia 8 de març dedicat

Sense oblidar el perquè es celebra el Dia de la Dona treballadora (enllaç Viquipèdia) enguany voldria dedicar el meu particular homenatge a:

Primer, a les dones-mares que al llarg de la seva vida tenen cura d’un/a fill/a amb algun tipus de discapacitat (i molt especialment aquelles dels anys 1950 que varen haver de fer-ho gairebé soles i d’amagat).
Tot i que tenir cura d’un/a fill/a amb discapacitat, una mare no ho considera feina─ ja que la fa amb amor─ si que és una tasca molt dura tant a nivell físic com psíquic i sense data de jubilació. Si a tot això hi sumem el treball fora de casa i les tasques pròpies del rol de dona a la llar, poc més em cal dir.

Segon, a les dones amb discapacitat que treballen tant per a elles mateixes com per ajudar a gent amb el mateix handicap, oferint la seva experiència en associacions o en solitari i que amb les seves revindicacions intenten aplanar el camí dels qui els vindran al darrera.

Des del bloc de l’accessibilitat faig una crida a la solidaritat a totes les persones (homes o dones) dels estaments públics a l’hora de dissenyar o arreglar les ciutats perquè pensin amb l'ara i el demà.

Conduir una cadira de rodes, anar amb un bastó (sigui per recolzar-s’hi o per orientar-se en cas de ceguesa) o amb qualsevol altre tipus d’ajuda tècnica, si que pot arribar a ser una carrera d’obstacles esgotadora.
Una altra crida aquest cop a la comprensió, a tots aquells que aparquen els seus cotxes en espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda sense tenir-ne cap necessitat perquè potser una mare cerca aparcament per poder baixar en braços al seu fill/a.

“Posa’t al seu lloc encara que sigui per uns moments” seria la meva campanya solidaria.

Feliç dia!

2on Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya

Estic subscrita al butlletí electrònic del CM Horitzó i hi he pogut llegir informació sobre el 2on Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya.
Si us he de dir la veritat, no sabia de que anava el tema però he entrat al web. He vist que a l’any 2007 es va celebrar el primer sota el lema “Treballant per la inclusió social”.
Aquest any 2009 es celebrarà el 2on Congrés els dies 26 i 27 de març a La Farga de l’Hospitalet, amb el lema d’”Un sector al servei de les persones”
Per si esteu interessats en ampliar informació us hi he deixat els enllaços. També dir-vos que si algun de vosaltres hi va anar i vol donar el seu parer...

El Sirius de Granollers vol treballar de valent...

Fa uns parell de mesos el meu amic Toni i jo vam tenir una reunió amb la gent de Sirius de Granollers. Tant en Toni com jo ens varem emportar molt bona impressió perquè sembla que volen treballar de valent per l’accessibilitat de la ciutat.
D’aquí uns dies tindrem una altra reunió segurament per compartir i repartir tasques. Bé ja us en faré cinc cèntims.

Han començat les obres a la carretera...

Fa unes setmanes que han començat les obres per fer peatonal part del centre de Granollers.

No entraré en polèmica, ja que com tot hi ha defensors i retractors del projecte però, el que sí em preocupa és el com.

Si serà accessible realment per a tothom i si els arquitectes i dissenyadors urbans ens han tingut en compte.

Seguiré les obres tant com pugui i si algu de vosaltres hi passa a prop i hi detecta alguna barrera arquitectònica li demano que em deixi un comentari al bloc.

Recordeu que quan està fet ja és més difícl que ho rectifiquin.

Un web molt complert

Us recomano que no us perdeu navegar per aquesta completa pàgina on hi trobareu magnífiques adaptacions per a l’autonomia personal i altres ajudes tècniques.
Llàstima és que tot deu estar a preus prohibitius per a la majoria de nosaltres.

L’odissea d’anar a peu pel carrer Bisbe Grivé de Granollers

Volia posar per títol: L’odissea d’anar a peu coix pel carrer de Bisbe Grivé de Granollers però, he pensat que potser algú sense cap limitació física no l'hagués agafat com a metàfora sinó literalment...

Baixant pel costat dret de la vorera de l’avinguda Sant Esteve, una mica més avall de l’Escola Pia, a la dreta hi ha el carrer de Bisbe Grivé.

El primer entrebanc ja es troba al girar la cantonada perquè la rampa per creuar el carrer, fa una baixada tant pronunciada que gairebé fa perdre l’estabilitat si tens algun problema de deambulació. Un cop t’has situat a la vorera del carrer Grivé, encara has d’anar més a poc a poc perquè el terra té bastants desperfectes i, a la que et descuides o, rellisques per les llavors aixafades que cauen d’uns arbres, no podats des de temps immemorables o, t’entrebanques amb alguna rajola mig aixecada.

Després de superat aquest primer tram et trobes davant d’una altra rampa de cantonada, igual o pitjor que la primera amb una pendent tant exagerada que et fa perdre el centre de la gravetat si no vas acompanyat d’alguna ajuda tècnica.
A mi m’ha tocat baixar la vorera abans d’arribar-hi i he tingut que vorejar dos contenidors i fer un tros del camí per la calçada per creuar fins l’altra vorera.
Un cop creuat el carrer de Sant Josep de Calasanç sembla que millora el trajecte però, al arribar a la carretera principal, la d'Alfons IV, s’ha de tornar a salvar una altra gran rampa per no tombar-te.

Realment aquestes rampes fan pena i vull pensar que quan les van fer no va ser només per cobrir-se les esquenes sinó per ignorància del que feien.
He d’esbrinar quants anys fa que està fet tot això i també fer-ne fotografies.

Jo, poca cosa hi puc fer a part de deixar-vos aquí la meva experiència, només dir-vos que si teniu pensat anar a fer aquest trajecte val més que en cerqueu un de més accessible sinó és que voleu fer esport d’aventura.

Per a mi ha estat un verdader calvari caminar-hi per aquest carrer. No em puc imaginar com fer-lo amb un escúter sense por a tombar-se.

Llegit a ECOM

Una amiga m'ha passat aquesta informació que hi ha penjada al web d'ECOM, pel que he llegit es tracta d'una guia en línia escrita en castellà que presenta les ajudes que pots trobar per a la discapacitat.

Faig l'entrada per si hi ha algú que li pugui interessar, jo sóc una escèptica amb tot això de les ajudes i amb tot el que em vulguin donar, clar que això és només una guia però, sí que és accessible perquè es pot consultar sense moure's de casa.

Bé per les coses accessibles!

Pas de vianants/Pas de zebra

Alerta si plou!

Si ets una persona que fa poc que utilitza algun tipus ajuda tècnica, com pot ser un bastó o una crossa. Vigila si has de creuar un pas zebra i plou.

Si ets una persona de la tercera edat i/o tens dificultat al caminar. També vigila!

La majoria dels passos de vianants encara (i, dic encara, perquè em van dir que segons a on ja ho tenien en conte i feien servir un altre tipus de pintura) no estan tots pintats amb pintura antilliscant i quan plou rellisquen.

Quan hi passeu feu-ho molt a poc a poc i vigilant quan us recolzeu al bastó.

Aparcar en llocs reservats per a persones amb mobilitat reduïda

Tot i que prefereixo remetre-us al post de MASBA que toca aquest tema, si que tinc ganes de dir-vos que fa una temporada que quan vaig al supermercat miro si realment les places per a persones amb mobilitat reduïda estan ocupades per vehicles que tinguin l’autorització pertinent.

Poques vegades la tenen, i altres hi pots veure dins del cotxe el conductor esperant “la senyora i els nens” que fan la compra mentrestant ell fuma una cigarreta com aquell que està assegut al sofà de casa.

Crec que és una llàstima que s’hagi de fer una llei per fer respectar un tema social i de bona educació com aquest.

Si voleu fer la prova un dia, demaneu que us deixin una cadira de rodes al matí, pugeu-la al cotxe, cerqueu aparcament al super, baixeu vosaltres i la cadira. Entreu a l’establiment, aneu a demanar el “carro” que se us adapti a la cadira de rodes.
Per cert, a Granollers el Caprabo de l’avinguda Sant Julià el tenen (aprofito per dir-vos-ho i per agrair-los el detall i a la meva amiga Magda per fer-los la petició).

Seguim, compreu els productes que tingueu a l’abast del vostre braç i demaneu a algun bon samarità que us despengi les galetes o altres productes que us agraden i que estan al prestatge de dalt de tot.
Llavors, cansats fins a dir prou, feu cua a la caixa, estireu bé el braços i empaqueteu com pugueu (tot i que la caixera uns ajudarà amablement) perquè darrera vostre hi ha un impacient que us mira amb cara de pocs amics.

Quan hàgiu fet tot això, torneu al cotxe que l’haureu tingut que deixar lluny perquè els reservats estaven ocupats. Carregeu el cotxe i cap a casa...

Ho deixo aquí, només d’explicar-vos-ho ja estic esgotada.

A vegades és bó posar-se a la pell de l'altra

Rampa amb trampa en obra nova

Vull dir-vos que avui he quedat bocabadada quan he anat a esmorzar a una cafeteria de La Roca que fa quatre dies que han obert.

Quan te la mires de lluny veus que té una rampa d’accés però, quan t’hi acostes veus la trampa. Per pujar la rampa hi ha un graó d’uns 12 centímetres aproximadament (no duia la cinta mètrica). Un cop has accedit a la rampa, i quan ja gairebé ets a dalt, et sorprèn un altre graó també de 12 centímetres molt a prop de la porta.

Aquí no acaba la cosa, perquè quan has obert la porta de vidre, gairebé topes amb una màquina escura butxaques que deixa un pas mínim per passar (ho he vist per les maniobres que ha tingut que fer una clienta que portava un cotxet de nens).

Què voleu que us digui? Al meu entendre només hi mancava un lletreret junt amb el dret d’admissió que digués: “cadires de rodes, No!”

A mi ja m’hi han vist prou, el més curiós és que està just al davant de l’Ajuntament.

Quina poca sensibilització! De qui?..

"Diálogo para sordos"

Gairebé sempre que parlo amb alguna persona sobre l’accessibilitat de la comunicació, surt el tema dels sords i el llenguatge de signes. L’associació o tàndem és inevitable per a la majoria dels terrícoles desconeixedors de que hi ha molts tipus de comunicació.

Fins i tot podeu veure-ho en la premsa llegint els escrits que hi ha en aquests blocs de treball sobre barreres auditives.

Aquí hi teniu un l’enllaç i aquí l'altre

Granollers "mon amour"

Després d’uns mesos de contactar i d’intercanviar experiències amb gent que també està sensibilitzada en el tema de l’accessibilitat, i sobretot després de visitar ciutats properes o no, a la nostra, dic amb cert orgull que Granollers, tot i que li queda molt per millorar és una de les ciutats que he vist, que més es preocupa i treballa per aquest tema.

Ara que no s’hi adormin quan llegeixin aquest escrit, perquè seguirem fent ruta assenyalant els llocs per a millorar i evidentment elogiant aquells que compten amb nosaltres.

És curiós veure, que en el temps que estem, encara molts professionals urbanístics tenen aquesta assignatura pendent. Ara que dic això, us remeto a un escrit que vaig fer temps enrere sobre “aquesta assignatura” i les seves possibles solucions. Us deixo l’enllaç.

Nova cafeteria amb l'entrada accessible a Granollers

Avui he quedat gratament sorpresa quan he vist la remodelació que fan a la cafeteria del carrer de Girona de Granollers a l’alçada del núm. 4

Estan enrasant la rampa al terra!!!!!! Veieu la fotografia

Felicitats als tècnics i al propietari/a

Des d’aquí els hi donem les gràcies i esperem visitar-la tan aviat com estigui enllestida!

Diari escrit des de l’escúter: valen més quatre ulls que dos

Avui al matí, que feia un solet benèvol, he sortit tota decidida anar a comprar a les paradetes de la fira de Nadal que cada any es posen a la Porxada.
La Porxada de Granollers, està envoltada d’un graó però, vet aquí, que està enrasada al terra en un dels seus vèrtex.

Tots els que tenim problemes de mobilitat, ho sabem i l’hem fet el nostre lloc habitual d’entrada. Avui però, els organitzadors de la fira, s’han oblidat de deixar-hi un pas per a nosaltres.

Un suspens pels organitzadors? O pels de la brigada? Vosaltres valoreu la fotografia.

El cas és que, de nou avui, jo he fet una compra frustrada.

Espero que l’any que ve recordin la frase aquella tan famosa: valen més quatre ulls que dos i pensin que som una bona colla que també ens agrada anar a veure les paradetes i que també recordin que existeix el treball en equip i que dins l'equip hi pot haver una persona sensibilitzada en el tema.

No es pot canviar tot en un dia...

Es certa aquesta frase però, si procurem que les obres es facin ben fetes des d'un bon començament tot anirà millor.

..................

No deixeu de fer.., o de no anar... Penseu que demanar ajuda no és una vegonya.

Tinc records de petita ajudant a alguna persona gran a creuar la vorera, a baixar de la vorera si venia alguna persona amb un cotxet, etc.
Hi havien unes petites normes per circular a peu per la vorera, les recordeu? A mi me les van ensenyar a casa.

Actualment tot va “campi qui pugui”! En voreres estretes, com algunes del meu poble, hi preval la llei del més fort, i evidentment el més fort mai és una persona amb problemes de deambulació.
Molts cops he pensat de fer un manual de supervivència per a persones amb discapacitat física. No creieu, que si se’m posa al cap...

Amb els anys una aprèn a obrir la boca i demanar ajuda si cal, cosa impensable a la joventut, quan hi ha tanta feina en demostrar el que vals i que ho pots tot.
Sort que ara fa temps que no he de demostrar res, i si em cal demano la mà per pujar o baixar un graó molt alt o per creuar un carrer ample un dia de fort vent.

Penseu que a la vorera no momes hi caminem els coixos, també hi ha els avís i les persones invidents...

Comunidad virtual para la promoción de la igualdad de oportunidades de las personas con discapacidad

Avui he assistit a una reunió informal a la seu d’ECOM sobre el web Disgital. Un portal que ja porta un petit temps en funcionament però que encara està en la seva primera fase de difusió.
La presentació oficial de Disgital es va fer el passat 6 de novembre a Barcelona, i a la que sentin-t’ho molt no vaig poder assistir.

El seu funcionament, és ara per ara, d’àmbit nacional. L’entusiasme dels coordinadors de la Fundació Pere Tarrés que han vingut a explicar-nos el projecte és d’admirar i contagiós. Ens han dut a fer un petit recorregut pels diferents apartats del web, i una cosa molt d’agrair: s’han apuntat els nostres suggeriments!

Crec que millor que qualsevol explicació que jo us pugui donar sobre els seus objectius els podreu vosaltres mateixos descobrir visitant l’espai i, perquè no, si us pica la curiositat, fent-vos usuaris registrats.

Us deixo l’enllaç.

De moment el que necessita l’espai és col·laboració i interès per part de tots, per tal que projecte tingui vida i es pugui anar ampliant cada cop més amb l’ajut de tothom.

Gràcies per convidar-nos a la reunió.

Una molt bona nota a la papereria i llibreria Compàs de Cardedeu

Veieu vosaltres mateixos la fotografia de la nova ubicació de la llibreria Compàs de Cardedeu.

Hi han dissenyat una rampa d’accés a consciència, amb un marbre buixardat per a no relliscar, sense voravius i enrasada al terra.

Sembla que alguns comerços ja compten amb els ciutadans que som usuaris d'ajudes tècniques i, no només per complir la normativa.

Chapeau, Compàs!

la IV Jornada tècnica d'accessibilitat a Barcelona: ponències

La Marga B., una amiga nostra que segueix el bloc, ens ha enviat un enllaç amb la publicació de les ponències que es van presentar a la IV Jornada tècnica d'accessibilitat, celebrada el passat 18 de novembre al CCCB. Barcelona
Si us interessa podeu descarregar-vos-les des d’aquest enllaç, les ponències en format pdf.
Gràcies Marga per la teva col•laboració

Dona, feina, discapacitat física i accessibilitat

D’haver nascut dona n’estic orgullosa, de ser discapacitada física francament hagués preferit no ser-ho. Quan reflexiono em pregunto si tot hauria estat millor sense aquest handicap. I em dic que no ho sé, potser no seria com sóc ara. Això sí, si pogués tornar a néixer diria: discapacitat mai més!
Una es pot preguntar moltes coses, i es pot acceptar tal com és però, mai s’ha de mentir a si mateixa.

Discapacitat física i dona és senyal d’eterna superació, de molt d’esforç, de qualsevol cosa multiplicada per un exponent que a vegades pot ser molt alt. De cap de les maneres vull entrar dins una guerra de sexes. Res més lluny però, no podem negar que la dona té sempre el rol més gran (família, tasques de la llar...) que la majoria del homes. Hi deixo el tema aquí tancat.

Si creiem que actualment amb una discapacitat física és difícil accedir al món laboral, doncs, creieu-me que ho era molt més fa gairebé trenta anys enrere ─sembla molt de temps però, és només una bufada─.

Quan anaves porta per porta a cercar feina et miraven de cap a peus deixant-te clavats els ulls a les cames.
Costava temps oblidar aquella mirada grisa, que sobresortia pel damunt de les ulleres de mitja lluna que portava el funcionari, quan li anaves a deixar el currículum. Amb el cap cot marxaves després d’entregar els papers com si t’hagués de perdonar la vida.

Eren temps que calia amagar tant com es podia la discapacitat física, maquillar el caminar i baixar les faldilles fins el punt just que dissimulés la mancança o coixesa. Això, les que teníem la sort de caminar més o menys, les que duien ajudes del tipus cadira de rodes o crossa, no sé pas com s’ho devien fer.

L’astúcia s’avivava i algunes de nosaltres teníem les nostres tècniques: estudiàvem primer el camí, procuràvem entrar als lloc junt amb altra gent i preferíem parlar per les guixetes per on el funcionari veia només part de la persona.

─Alguna cosa per al·legar? Et deia el treballador del departament de personal al deixar el currículum, i tu deies:

──No!, a veu baixa i amb un rau-rau per dins

Un cop i, dos i tres. Una empresa i, dues i tres... I res, no et cridaven i no entenies perquè doncs t’havies assabentat que la feina li havien donat a una altra persona molt menys capacitada pel lloc al que tu concursaves...

Callaves, no hi havia una altra opció, perquè si protestaves et deien que a la propera ja no tindries opció. Valia més no dir res i esperar a la propera convocatòria si havies optat per una feina pública.

Sóc conscient que les coses han de millorar i molt encara per al nostre col·lectiu però, vull donar les gràcies a tots aquells que em van precedir per haver estat treballant per a nosaltres, sobretot perquè tinguéssim llocs de treball millors que els seus. Jo era molt jove però, els recordo fent manifestacions al mig de la Plaça Catalunya demanant un treball digne i uns llocs més accessibles.

Ara sóc jo la que intento posar el meu granet de sorra pensant que potser algun dia servirà pels que venen al meu darrera. No m’assec a cap plaça però intento sensibilitzar al que em llegeix perquè crec que no ens podem acomodar, darrera nostra vindran potser uns que pensaran en nosaltres i el que hem fet. De totes maneres veure com treballa la gent de la federació ECOM i l’associació APPCAT, MIFAS, ADFO o MASBA a les que els hi vaig seguint les activitats em dóna tranquil·litat.

Malauradament la discapacitat física no desapareixerà mai (per problemes de salut, per accident, per vellesa..) i si tots, tant no discapacitats físics com discapacitats físics en som conscients, de ben segur tot canviarà i realment llavors tothom estarà integrat.

Cal recordar aquella cançó que diu: las obras quedan i la gente se va...

Si llegeixes això i ets arquitecte, tècnic en construcció, dissenyador, constructor, persona sensibilitzada o no amb el tema, espero que al menys l’escrit et faci reflexionar i pensis una mica en nosaltres. T’estarem molt agraïts.

Aquest escrit està dedicat a la Judith, una dona amb un cor molt gran, que un dia em va dir que perquè no escrivia algun post sobre aquest tema.

Descomptes i vagons de l’AVE no són accessibles per als discapacitats

Notícia del DIARI 20' edició Barcelona (el dibuix no, eh!)

Tot i la propaganda que s'ha fet de l'AVE com a transport accessible, els usuaris amb discapacitat van denunciar ahir que, en la pràctica, els vagons no estan ben adaptats i que ni tan sols poden accedir als descomptes oferts a la resta de viatgers...

Una obra nova! De ben segur deu ser perquè han pensat en una oferta millor.

Ave, ave, ave Maria...

MASBA a la Mostra d'Entitats de Mataró

Amb un aire fred que se't clavava com agulles a la pell, aquest matí hem anat a visitar l’estand que MASBA tenia a la Mostra d’Entitats a Mataró. A l’estand hi hem pogut saludar a una bona part dels seus membres.

Ens han ensenyat la tasca que fan a Mataró, els seus objectius presents i futurs. A mi particularment m’ha agradat molt, ja que hem pogut comparar les nostres inquietuds i hem fins i tot parlat de properes col·laboracions.

Estic contenta per la trobada i a no ser pel petit inconvenient del soroll que venia de la sala de ball que hi havia muntada al costat i que en prou feines ens deixava parlar, haguéssim pogut intercanviar molta més informació però, no es pot tenir tot en aquest món.

Us felicito perquè fa molts pocs dies que heu nascut i ja camineu amb força.

Identificació d'icones per a sords

No us penseu que m’ha estat fàcil la recerca d’icones per a diferenciar el tipus de pèrdua auditiva i el significat de cadascuna.

Us penjo aquests de moment per a més informació podeu adreçar-vos a ACAPPS (Associació Catalana per a la promoció de persones sordes) que de ben segur us atendran molt bé.





Aquest és el símbol que més coneixem i que defineix al col·lectiu de sords en general però, no és pas l’únic.












Aquest és el símbol que indica que la sala està equipada amb un anell magnètic.

Aquest altre símbol és el que indica que hi haurà traducció simultània amb el llengua de signes.

Si us hi fixeu a un costat de la pantalla de la televisió hi surt una icona d'una
orella petita que indica que el programa serà subtitulat amb transcripció de text. Per ara la TV3 és l’emissora que més programes té subtitulats.

A vegades segons a qui va dirigida la subtitulació i, si només la fan per a donar suport a les persones sordes que fan servir el llenguatge dels signes, una gran part dels sords postlocutius (que son aquells que s'han tornat sords després d'haver après a parlar degut a traumatismes o altres patologies o que amb l'edat perden oida...) ells, que no són usuaris de la llegua de signes, es queden llavors sense poder accedir a la totalitat de la informació, perquè només apareix una part del text.

Cal tenir-ho en compte per no treure les barreres a uns i posar-les a uns altres.

Encara hi ha molta feina a fer. En el proper post escriuré la llista de sales i espais que disposen ja d'anell magnètic per a usuaris de pròtesi auditiva o implant coclear.

Espero que la informació us sigui d'utilitat i us prego que si teniu cap més informació la compartiu al bloc i em corregiu si cal.

Diari a peu: velocitat 30

Avui fa bon dia i he anat a passejar pel sol a peu. Per aquelles casualitats duia la màquina de retratar i al passar per un dels carrers que des de fa uns dies l’ajuntament està pintant per tal de limitar la velocitat a 30 quilòmetres per hora, n’he fet la fotografia.

L’ajuntament vol tenir enllestit el tema de les bicicletes pel mes de gener de 2009 i en alguns dels carrers de Granollers ja si pot veure el “baden” i/o la pintada amb el límit de velocitat.

L’objectiu d’aquesta mesura és garantir la circulació per aquests carrers de bicicletes amb seguretat (de la bona convivència entre conductors de cotxes i bicicletes dependrà l’èxit).

De moment us penjo la fotografia perquè l’aneu coneixent. Més endavant quan s’implanti el projecte, anirem a fer un tomb i a provar la ruta.

Això té bona pinta!

Entre tots ho farem tot...

Totes les obres tan públiques com privades necessiten un manteniment, és per això que per les públiques cada ajuntament té els seus tècnics i serveis però, les ciutats van creixent i a ells els resulta gairebé impossible poder detectar totes les anomalies aviat.

Crec que som nosaltres mateixos, els usuaris, que amb la nostra col·laboració, podem ajudar comunicant-t’ho quan detectem alguna obra malmesa i que creiem pot desembocar en un perill.

Cada ajuntament té un departament d’accessibilitat i mobilitat. En el meu ajuntament sempre m’han atès molt bé quan els he enviat una fotografia d’algun lloc que m’ha semblat perillós o que ha de millorar.

Per què no us poseu en contacte amb el vostre ajuntament i contacteu amb les persones que ho porten i els oferir la vostra ajuda?

Crec que pot ser interessant, no hi podeu perdre res. L’educació és la més bona presentació. Si us diuen que no cal, sempre podeu enviar les fotos aquí al bloc i les penjarem.

Tot ajuda, no?

Mides de les baranes d'una escala

Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de
novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres
arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat.
(DOGC núm. 2043, de 28 d'abril de 1995)
(Correcció d’errades en el DOGC núm. 2152, pàg. 319, de 10.1.1996).


Els passamans de l’escala estan situats a una alçada d’entre 0,90 m a 0,95 m en replans i 0,80 m a 0,85 m en el tram de graons, i tenen un disseny anatòmic que permet d’adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d’un tub rodó de 3 a 5 cm de diàmetre, separat com a mínim 4 cm dels paraments verticals.

Els passamans s’han de prolongar 0,30 m com a mínim més enllà dels extrems a l’acabament de cada tram d’escala.

El punt d’inflexió del passamà ha de coincidir amb l’inici del tram d’escala. L’inici i el final d’una escala se senyalitzen amb paviment diferenciat de la resta i disposen d’un nivell d’il·luminació durant la nit de 10 lux com a mínim.

Recordeu que si veieu que hi ha alguna errada us prego m’ho feu saber. No sóc una experta.

MASBA

Vaig conèixer l’associació MASBA aquest estiu. Un dia em van convidar a una reunió on vaig conèixer part dels seus associats i el seu petit racó situat al barri Cerdanyola de Mataró. Son una associació jove però, pel que es veu plena gent molt treballadora.

Us faig l’enllaç a la seva pàgina que cada cop hi tenen informació més interessant. Al seu web també podreu llegir-hi més detalls sobre la Mostra d’entitats a Mataró on ells hi tindran un espai.

Mides i característiques de les escales adaptades

Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat. (DOGC núm. 2043, de 28 d'abril de 1995) (Correcció d’errades en el DOGC núm. 2152, pàg. 319, de 10.1.1996).

Una escala es considera adaptada quan compleix els requisits següents:

L’amplada útil de pas és d’1,20 m com a mínim. Els graons han de tenir una estesa mínima de 30 cm i una alçada màxima de 16 cm.

Les escales en projecció corba en planta o no recta hi ha una dimensió mínima d’estesa de 30 cm comptada a 40 cm de la cara interior. El nombre de graons seguits sense replà intermedi ha de ser com a màxim de 12 unitats.

El replans intermedis han de tenir una llargada mínima en la direcció de circulació d’1,20 m.

L’estesa s’ha d’acabar superficialment amb material no lliscant i no presentar discontinuïtat on s’uneix amb l’alçària. Les escales disposen de baranes que poden ser utilitzades en els dos sentits de circulació.

No creieu que és fàcil remenar entre tanta informació oficial i lleis. Si veieu que hi ha alguna errada us prego m’ho feu saber.

No em digueu repelent però, em queda el dubte de si una escala pot ser mai adaptada. En tot cas dintre d'uns parametres establerts, no?

Acte lúdic organitzat per ECOM

www.ecom.cat/proucadenes

PROGRAMA:
En el marc del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, ecom organitza, el proper 29 de novembre, un acte lúdic reivindicatiu per exigir el dret a l’autonomia personal de les persones amb discapacitat. Ens agradaria que vinguessis a participar-hi!

10 h. Inici de l’acte.
Des de les 10 h, i durant tot el matí, podreu participar en l’acció reivindicativa Prou Cadenes!
+ autonomia personal, - dependència, que consistirà en què entre tots construïm una cadena ben gran, que al final de la jornada trencarem per simbolitzar l’alliberament de la situació ‘d’encadenament’ a què ens veiem sotmeses moltes persones amb discapacitat. Cal que cada persona afegeixi una anella a la cadena per fer-la tant gran com sigui possible. Comptem amb tu!

11 a 12 h. Què saps sobre discapacitat?
La companyia Planeta Impro et convida a jugar i aprendre amb el Trivial de la Discapacitat, un joc amb teatre improvisat que et farà veure la discapacitat d'una manera diferent.

12 h. Lectura del manifest.

12.15 h. Trencament simbòlic de la cadena.

Aquesta iniciativa necessita la teva col·laboració, si vols ajudar, ja ho saps, fes-hi un enllaç al teu bloc.

A la cuina adaptada falta gent!

Les cuines convencionals estan poc o gens adaptades per a persones amb mobilitat reduïda. L’autonomia personal, encara que ara sembla que estigui de moda, és un dret que venim reivindicant les persones amb problemes motors des de fa molts anys.

Avui tocarem el tema de la cuina però més endavant pensem parlar del accessos a la vivenda, el bany i les seves adaptacions...

Pensem que una cuina adaptada no té perquè tenir un alt cost econòmic si està ben dissenyada ja des d’un bon començament. S’ha de planificar molt bé, i sobre planificació nosaltres, les persones amb mobilitat reduïda, en sabem un munt perquè ens hem tingut que adaptar constantment al llarg de la nostra vida.

Per tant us aconsello que, quan hagueu de canviar la vostra cuina sigueu vosaltres mateixos qui, al costat del tècnic, els que aneu marcant les pautes que més us convinguin.

El terra ocupa un lloc primordial en el disseny (pot evitat ensurts i caigudes) per tant, que sigui antilliscant.

Planifiqueu l’espai del taulell de cuina tenint en compte que, segurament, al damunt hi hauran petits electrodomèstics, que us trauran part d’aquest espai que necessitareu per a poder manipular bé els estris de cuina com per exemple: olles, pots, etc...

L’alçada del taulell de cuina és millor que estigui adaptat a cada usuari (ja que, a part de l’alçada de cadascú pot variar segons el tipus de disminució física). La distribució del mobiliari i la col·locació de calaixos té un paper important. Procureu tenir els armaris a la vostra alçada o a la del vostre braç. Tingueu en compte, que actualment hi ha mobiliari amb rodes que permeten fer una extracció total del moble per tal que, l’usuari arribi al fons del taulell de cuina. També existeixen armaris amb graelles giratòries que us permetran agafar els estris sense problemes.

La vitroceràmica d’inducció (la que no crema) pot ser una bona elecció, ja que permet desplaçar els recipients sense necessitat d’aixecar-los.

Escolliu un bon pom pels armaris, proveu-los primer, i quedeu-vos el que millor se us adapti.

Trieu les aixetes de la mateixa manera, n’hi ha un bon ventall al mercat. Si teniu problemes a les mans hi ha aixetes que s’obren soles quan detecten un objecte a sota o porten una palanca que facilita molt l’obertura.

Feu col·locar els endolls i els interruptors a l’abast del vostre braç i lluny de l'aigua (depenent de la vostra alçada o si veieu que els haureu de manipular-los des de la cadira de rodes...).

Pot ser útil que col·loqueu d’entrada les portes de la vivenda que tinguin una amplada de 90 cm i que puguin tenir un gir de 1,50 o més (penseu que les cadires elèctriques són més grans)

Voldria dir-vos que això que us escric és només un esbós de tot el que es pot fer per adaptar el nostre entorn diari per fer-vos la vida més fàcil.

Del tema de les ajudes tècniques a la llar, que també es mereix un capítol a part, us en parlaré més endavant.

Un altre tema important son les ajudes de l’Administració per a poder fer les adaptacions a la vostra llar, us faré la recerca d’informació i la penjaren en breu al bloc.

Per acabar us diré que, a mi em va agradar visitar el local que té SIRIUS. A Granollers el podeu trobar en aquest altre enllaç i potser a vosaltres també us pot ser d’utilitat, perquè allà ho veureu exposat.

Segurament també hi deuen haver empreses que ja es dediquen a dissenyar tot això integralment, per aquest motiu us recomano sempre consultar als experts.

M’agradaria molt que cadascun dels lectors d’aquest post -segurament molt més experts que jo mateixa- participin amb la seva experiència fent comentaris.

Fotografia extreta d'aquest web (cliqueu)